Sant Martí

Dona i aspirador(a) és un monòleg d’Helena Tornero escrit per a l’actriu Míriam Escurriola Peña, que ens exposa algunes de les qüestions que planteja l’ecofeminisme com a teoria i moviment social que evidencia l’existència de vincles profunds entre l’explotació destructiva de la natura i la subordinació de les dones. Una nova mirada a la relació entre l’avenç tecnològic que alhora provoca el col·lapse ecològic i la crisi de la nostra civilització.

Sinopsi

Dona i aspirador(a) és la història d’una dona de cabells vermells que es presenta davant del públic en una mena de  show a mig camí entre una conferència i una acció performativa de màrqueting directe per —sembla— vendre una aspiradora d’última generació a un públic present. Toparà amb diversos obstacles generats per personatges de tota mena (la seva germana, el seu nebot, la directora de la seva empresa, Vincent Van Gogh, un panda vermell de l’Himàlaia i un grup de joves activistes climàtics) que fan que es replantegi la seva vida passada, present i futura, el seu rol a la societat en general i en particular en relació al canvi climàtic i la salut del planeta.

També és la historia d’un públic que veu una obra de teatre que —esperem— el farà reconsiderar alguns aspectes de la seva vida passada, present i futura i el seu rol davant el canvi climàtic.

Fitxa Artística:

Autoria i direcció:  Helena Tornero

Idea original:  Míriam Escurriola Peña i  Helena Tornero

Repartiment:  Míriam Escurriola Peña, Sergi Espina (veu d’en Gonçal)i  Mònica Samit (veu cantada)

Escenografia:  Jan Clota Vilaró

Il·luminació:  Jan Clota Vilaró i  Míriam Escurriola Peña

Vestuari:  Estela Banger

Espai sonor i composició musical:  Juan J. Ochoa

Moviment i coreografia:  Beatriz Macías

Vídeo i teaser:  Luca Butturini i  Sara Roig

Fotografia:  David Ruano, Yulia Evseeva i  Mario Wurzburguer

Disseny gràfic:  Anna Escurriola Peña

Producció artística i ajudantia de direcció:  Montse Enguita