El dibuixant Francisco Ibáñez compta amb més de 100 milions d’àlbums venuts i és un dels humoristes gràfics espanyols més prolífics i reconeguts.
El Plenari del Consell Municipal del 25 de febrer del 2022 va aprovar per unanimitat, concedir la Medalla d’Or de Barcelona al Mèrit Cultural al dibuixant Francisco Ibáñez “per la seva incansable i intensa trajectòria creativa, com a referent del món de l’humor i del còmic al nostre país”. En el seu moment no es va poder fer l’acte de lliurament i és per això que s’ha anunciat que se’n farà un acte de reconeixement a títol pòstum.
Veí de Sant Martí
Francisco Ibáñez era veí de la biblioteca Gabriel García Márquez on hi ha un fons especial monogràfic dedicat a ell i els seus còmics. L’equipament es va inaugurar l’any passat i va comptar amb la seva presència.
Aquests dies, els usuaris i usuàries també poden deixar un escrit en el llibre de records.
La trajectòria del dibuixant
Ibáñez va començar a desenvolupar des de molt jove una gran afició pels còmics i el dibuix. La primera publicació d’un dibuix seu va arribar quan només tenia onze anys, a la revista “Chicos”, tot i que va estudiar comptabilitat i peritatge mercantil i la seva primera feina va estar lligada al món de la banca.
Aviat la va començar a compaginar amb les seves col·laboracions a revistes com “Nicolás”, “Chicolino”, “Picolín”, “Liliput” o “La Risa”, amb tires, acudits, sèries humorístiques, creant personatges propis o donant continuïtat a creacions d’altres autors.
El 1957 va decidir dedicar-se a temps complet a la creació d’històries i va abandonar la feina al banc. Aquell mateix any va començar a col·laborar amb l’editorial Bruguera. El gener de 1958 es va publicar la primera sèrie de Mortadelo y Filemón a la revista “Pulgarcito”, els seus personatges més icònics.
Entre 1957 i 1963 comença una etapa on anirà fixant el seu estil propi dins de Bruguera, creant infinitat de personatges i adaptant algunes de les seves millors sèries per a les diferents revistes i tebeos de l’editorial: “La familia Trapisonda” (Pulgarcito, 1958); “13, Rue del Percebe” (Tío Vivo, 1961); “El botones Sacarino” (El DDT, 1963); “Rompetechos” (Tío Vivo, 1964) o “Pepe Gotera y Otilio” (Tío Vivo, 1966).