En els darrers anys, s’han multiplicat les xerrades, els llibres i els documents dedicats a dones científiques que tradicionalment han estat excloses de les narratives històriques al voltant de la ciència. Més enllà d’aquesta recuperació important de figures oblidades que mereixen un reconeixement, el cicle Dones i ciència, exclusions i lluita pretén mostrar els processos que han permès aquesta exclusió històrica de les dones en la ciència.
També es parlarà dels mecanismes que van permetre a algunes dones participar, en més o menys grau, en la creació científica així com de les lluites feministes des de la ciència.
Totes les activitats són gratuïtes, l’accés és lliure fins a exhaurir places.
EL CICLE A SANT MARTÍ
Les mèdiums en la història de la ciència: ments i cossos intervinguts
Biblioteca El Clot – Josep Benet.
Dilluns 7 de febrer, 18.30 h.
A càrrec d’Andrea Graus, Institució Milà i Fontanals, CSIC.
Ciència i espiritisme ens semblen conceptes oposats, però no sempre ha estat així. Cap a finals del segle XIX i principis del XX, les mèdiums espiritistes van ser al centre de grans debats com la història i l’inconscient. Científics, majoritàriament metges, inclosos premis Nobel, van organitzar experiències amb mèdiums en institucions acadèmiques d’Europa i els Estats Units. La investigació sobre els fenòmens espiritistes va generar noves formes de pensar i controlar les ments i els cossos de les mèdiums, atribuint-los trastorns de la personalitat i expulsant-les del debat sobre les seves vivències.
Mortalitat maternoinfantil i culpabilització de les dones en la història
Biblioteca Camp de l’Arpa – Caterina Albert.
Dilluns 14 de febrer, 18.30 h.
A càrrec de Maria Eugenia Galiana, Universitat d’Alacant.
La xerrada parteix de la idea que la comprensió del que ha tingut lloc en el passat pot ser estratègica per entendre i abordar els problemes actuals. Per això, es planteja analitzar l’experiència espanyola en la lluita contra la mortalitat materna i infantil i posar en focus en les dones que, des de les institucions sanitàries, van ser considerades ignorants i culpables de les altes xifres de mortalitat.
Maria Lluïsa Canut: entre la física quàntica i la lluita feminista
Biblioteca El Clot – Josep Benet.
Dilluns 7 de març, 18.30 h.
A càrrec de Marta Jordi Taltavull, Institut Menorquí d’Estudis.
Maria Lluïsa Canut (1924 – 2005) va ser una física de renom internacional del segle XX dins el camp de la física de l’estat sòlid, però, tot i així, és una figura molt poc estudiada. Canut va començar la seva carrera d’investigadora durant el franquisme a Barcelona, on va acabar la seva tesi i després va continuar a Madrid, Illinois, Washington i un altre cop a Madrid. Canut no només es va destacar en la investigació sinó també com a feminista, ja que a Illinois va participar en la lluita per la igualtat de sous entre homes i dones investigadores, que va guanyar.
Ciència en parella: dones científiques i coneixements col·lectius
Biblioteca Camp de l’Arpa – Caterina Albert.
Dilluns 14 de març, 18.30 h.
A càrrec de Marta Velasco Martín, Facultat de Medicina de la Universitat de Castella – la Mancha.
La producció de coneixement científic i biomèdic és el resultat del treball col·lectiu dut a terme dins i fora dels espais institucionals. Des de l’origen dels temps, les dones, formades o no, han participat en aquesta producció de coneixement treballant amb col·legues amb qui, de vegades, es van casar. En aquesta sessió parlarem el matrimoni amb col·legues de professió com a forma de col·laboració estesa entre les persones que es van dedicar a les ciències, dels avantatges i dels inconvenients que va tenir per a homes i dones, i del seu paper en l’origen i el desenvolupament de disciplines com ara la genètica de poblacions de Drosophila.
El cicle està coordinat per Miquel Carandell, amb la col·laboració de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (Institut d’Estudis Catalans).