La Ponència de Nomenclàtor de Barcelona ha informat favorablement sobre la denominació de diversos espais públics de la ciutat, i d’entre les 21 propostes que es van debatre en la darrera sessió, 14 corresponen a noms femenins.
Entre aquestes denominacions es troben fins a 7 espais enjardinats del barri del Besòs i del Maresme que adoptaran la denominació de 7 pedagogues, grans lluitadores i activistes socials que van destacar per la seva tasca en benefici de la comunitat en moments en què fer-ho presentava grans dificultats per a les dones.
Anna Canalias Mestres (Magallón, 1886 – Molins de Rei, 1934)
Jadins del carrer Bernat Desclot (Alfons el Magnànim – Cascassona).
Antònia Adroher Pascual (Girona, 1913 – Banyuls de la Marenda, 2007)
Jardins situats entre Alfons el Magnànim, Messina i Jaume Huguet.
Clémence Jacquinet (França, 1865 – segle XX)
Jardins entre els carrers Palerm, Perpinyà, Germans Serra i Jaume Huguet.
Josepa (Pepita) Uriz i Pi (Badostain, 1883 – Berlín, 1958)
Espai enjardinat entre Alfons el Magnànim, Messina i Pere Moragues.
Maria Pi Ferrer (Roses, 1884 – Barcelona, 1960)
Jardins entre els carrers Felip de Malla, Otranto i Ferrer Bassa.
Mercè Climent i Pascual (segle XIX- segle XX)
Espai enjardinat entre els carrers Lluís Borrassà i Alfons el Magnànim.
Virgínia Amposta Amposta (Pinell de Brai, 1903 – Barcelona, 1939)
Espai situat entre els carrer Jaume Fabré i Sant Ramon de Penyafort.
La iniciativa d’aquesta proposta de feminització del Nomenclàtor del Besòs i el Maresme té l’origen en la Comissió Memòria i Gènere de Sant Martí. Va ser presentada en la sessió de març de 2019 del Consell de Districte de Sant Martí, que la va aprovar, i posteriorment va ser debatuda tant pel Consell de les Dones com pel Consell de Memòria Democràtica de Sant Martí. Es tracta d’un protocol de voluntat participativa imprescindible per a l’informe favorable definitiu de la Ponència de Nomenclàtor que ha tingut lloc en la seva sessió de juny de 2021.
El barri també compta amb els jardins de Dolors Canals i Farriols, cosa que eleva a 8 els espais públics dedicats a dones pedagogues al barri.
La feminització de la ciutat, una aposta municipal
La presència de dones al nomenclàtor de Barcelona continua sent ínfima i les representades són majoritàriament en qualitat de propietàries de terres, santes, nobles i relacionades amb la monarquia, fet que explica clarament que són els homes privilegiats els que han hegemonitzat el relat de construcció de la ciutat.
Per aquest motiu, el Govern municipal està duent a terme una ferma aposta per donar prioritat als noms femenins. La Regidoria de Memòria Democràtica ha mostrat el seu clar compromís per mirar de revertir el desequilibri i la poca presència de noms de dona i noms populars.
A més dels jardins del Besòs i el Maresme, els altres espais que rebran una denominació femenina són els següents:
Margarita (Gretel) Ammann Martínez. Filòsofa, activista feminista i assagista, repressaliada pel seu lesbianisme (nous espais en l’àmbit de l’antiga fàbrica Cobega, al Districte de Sant Martí).
Dolores (Lola) Iturbe Arizcuren. Activista i sindicalista (nous espais en l’àmbit de l’antiga fàbrica Cobega, al Districte de Sant Martí).
Rosa Barba Casanovas. Arquitecta, paisatgista i professora de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona de la UPC (drecera de Vallvidrera, al Districte de Sarrià Sant-Gervasi).
Sonia Rescalvo Zafra. Dona transexual assassinada d’una pallissa per un grup de neonazis (plaça interior del parc de la Ciutadella, al Districte de Ciutat Vella).
Fadwa Tuqan. Poetessa palestina (jardins interiors als carrers Sidó i Lledoners, al Districte d’Horta-Guinardó).
Montserrat Riera Moreno. Pedagoga molt vinculada a l’escola Heidi, avui Turó del Cargol, al barri de la Salut (espai annex a l’av. Coll del Portet, al Districte de Gràcia).
Pilar Espuña i Domènech. Activista i lluitadora des de l’Associació de Veïns i Veïnes del Turó de la Peira (espai públic interior entre Doctor Pi i Molist, Sant Iscle i Ricard Canals, al Districte de Nou Barris).
Igualment, rebran denominacions en espai públic José Garrido Gámez, bomber que va morir al 2010 en acte de servei (nous espais en l’àmbit de l’antiga fàbrica Cobega, al Districte de Sant Martí); Idrissa Diallo, immigrant mort al CIE de Barcelona (antiga plaça Antoni López, al Districte de Ciutat Vella); Gabriel García Márquez, escriptor (al Districte de Sarrià – Sant Gervasi); Ramon Margalef i López, limnòleg, oceanògraf i ecòleg (al Districte de Sants Montjuïc); i Josep Canals Mercader, president de l’Associació de Veïns de la Zona Universitària (al Districte de les Corts).
Finalment, es va aprovar la creació del passatge del Ferrocarril del Nord a Nou Barris, i la plaça de Correus a Ciutat Vella. Les places de Correus i d’Idrissa Diallo han suposat la desaparició del negrer Antonio López del Nomenclàtor de la ciutat.