L’Ajuntament de Barcelona ha publicat “1.322. Una mirada fotogràfica als refugis antiaeris de Barcelona”, una obra feta a quatre mans pel professor d’història de la Universitat Autònoma de Barcelona Xavier Domènech i per la periodista i fotògrafa Ana Sánchez.
La publicació ofereix 170 imatges inèdites dels refugis antiaeris de la Guerra Civil a Barcelona, que, entre el 1937 i el 1939, van salvar milers de vides. Refugis comunitaris, privats, de fàbriques col·lectivitzades, d’institucions republicanes i de dirigents polítics, com Juan Negrín o Lluís Companys, mostren una ciutat amagada a 10 metres sota terra.
L’acte de presentació del llibre va tenir lloc a la Model en el marc de l’exposició 1.322. Refugis antiaeris de Barcelona, que s’hi podrà visitar fins al 31 de juliol.
Sant Martí: quart districte amb més refugis antiareis
La distribució dels refugis de Barcelona és desigual segons els districtes. El de l’Eixample, amb 301 refugis, és on se n’han localitzat més, seguit de Ciutat Vella, amb 204, Sants-Montjuïc, amb 195, Sant Martí, amb 172, i Sant Andreu, amb 137. La resta de refugis es distribueixen entre els altres districtes, i el de les Corts és el que en té menys (27).
Coneix els 172 refugis antiaeris de Sant Martí aquí
Concretament, al districte s’hi conserven set refugis antiaeris, tot i que no n’hi ha cap de visitable:
- R0159 (c. Rosselló amb c. Independència)
- R0173 (c. Ripollès, 2-98)
- R0257 (av. Meridiana amb c. Mallorca)
- R0437 (c. Navas de Tolosa amb c. del Clot)
- R0200 (pl. Valentí Almirall, 1)
- Refugi Llull – Roc Boronat – Ciutat de Granada
- R0263 (c. Llull amb c. Llacuna)
A més, s’ha fet intervenció arqueològica a tres galeries de mina:
- R0173 (c. Ripollès, 2-98)
- R0257 (av. Meridiana amb c. Mallorca)
- R0882 (c. Pere IV, 273)
Els refugis, model de resistència
Durant la Guerra Civil sobre Barcelona van caure més d’un milió de quilos de bombes, causant més de 2.700 morts i uns 7.000 ferits. Però la reacció de la ciutadania, com a model de resistència, supervivència i rebuig, va ser construir refugis antiaeris, amb l’objectiu de protegir-se dels bombardeigs. Es van fer a la ciutat 1.322 refugis, i ara formen part del nostre patrimoni i de la memòria col·lectiva, com a element, també, d’autoorganització popular.
Un cop acabada la guerra, els refugis van passar a l’oblit. En un principi, alguns es van conservar pensant en l’intent franquista d’intervenir en la Segona Guerra Mundial, mentre que d’altres van ser utilitzats com a espai de joc per a infants supervivents. Fins i tot van servir de primeres barraques a les famílies que arribaven a la ciutat, tot i que fnalment la Barcelona desenvolupista va acabar per soterrar-los del tot.