Quin és l’impacte de la covid-19 per edat, sexe o nivell d’ingressos?

22/02/2021 - 11:46 h

Covid-19. Resultats de l’estudi de l’Agència de Salut Pública de Barcelona sobre les dues primeres onades de la pandèmia.

Per saber com han afectat a la població les dues primeres onades de la pandèmia, l’Agència de Salut Pública de Barcelona n’ha analitzat l’impacte per edat, sexe, zones de residència i nivell d’ingressos i ha detectat patrons de desigualtat de gènere i socials. Les dues primeres onades van tenir més incidència en les dones i en les zones de la ciutat amb un índex d’ingressos més baix.

L’Agència de Salut Pública de Barcelona ha estudiat la incidència de les dues primeres onades de la pandèmia a partir de l’evolució diària de les persones amb covid-19, confirmades amb PCR o test d’antígens, i residents a la ciutat. En general, durant les dues onades, la pandèmia ha tingut més incidència en les dones de fins a 64 anys, però per raons biològiques, hàbits i altres factors, els homes han estat els més vulnerables.

Tot i així, s’han observat diferències entre la primera onada, de l’1 de març al 15 de juliol, i la segona, del 16 de juliol al 30 de novembre. D’una banda, a la primera onada la majoria dels casos es diagnosticaven als hospitals i la majoria eren persones grans i personal sanitari. En aquest període es van detectar els casos més greus i la mortalitat va ser més alta, al voltant de 3.400 morts. De l’altra, a la segona onada es va augmentar la capacitat per diagnosticar casos des dels centres d’atenció primària, es van fer cribratges massius i es van incorporar els tests ràpids d’antígens. En aquest període, la covid-19 va tenir més incidència en les persones joves, d’entre 15 i 34 anys, i la mortalitat va ser més baixa, al voltant de 700 morts.

Desigualtats de gènere

L’estudi ha detectat que el coronavirus ha tingut més incidència en dones, perquè hi estan més exposades. El fet que hi hagi més dones treballant en l’àmbit de la salut i el social i que sovint assumeixin les cures de familiars, sobretot durant el confinament, i les tasques domèstiques té un impacte en el risc de contagi. A més, el confinament ha tingut un impacte en la vulnerabilitat de les dones, a causa de l’augment de casos de violència masclista en la parella.

Desigualtats socioeconòmiques

S’ha observat que la covid-19 ha tingut un impacte diferent segons les condicions de vida i les laborals, sumades a les desigualtats de salut ja existents. La pandèmia ha tingut més incidència, amb un risc de contagi més elevat, a les zones de Barcelona amb un índex d’ingressos més baix, on la ciutadania té habitatges i feines més precaris i menys possibilitats de teletreballar.

Consulta la publicació científica completa sobre les desigualtats econòmiques a les dues primeres onades de la covid-19 a Barcelona.