Més de tres mil fotografies —entre les antigues que s’han rescatat del fons dels armaris i els retrats actuals de les persones que hi han participat— formen un collage on es pot veure una mostra representativa de com era el barri anys enrere.
Durant el confinament per la covid-19, arreu de Barcelona van sorgir moltes xarxes de suport mutu per cobrir les necessitats dels veïns i veïnes que patien més dificultats. Els vincles generats en aquell període han motivat la xarxa de la via Trajana a plasmar la vida comunitària al barri d’aquesta manera original, artística i participativa.
“El barri ha canviat molt perquè abans tot eren blocs baixets, amb pisos porta amb porta i un pati comunitari al mig, i els veïns i veïnes ens vèiem cada dia. Ara, en canvi, tot és una mica més fred perquè hi ha persones que viuen a sota meu i potser no me les creuo en setmanes”, explica Manuel Jiménez, nascut a la via Trajana, on encara viu amb Yamile Estrada, la seva parella, i el fill de tots dos.
La imatge del pati compartit és la que s’ha escollit per al mural que llueix des de fa tres mesos al petit barri situat entre la Verneda i les vies del tren, que arriba fins a Sant Adrià de Besòs. Així, amb aquest collage de fotos de totes les èpoques, el veïnat pretén que no s’oblidin les històries del barri antic —en el qual es difuminava la frontera entre l’espai públic i el privat, i la vida comunitària era un tret identitari— i alhora fer visible la gent i la vida del barri en l’actualitat.
Un reconeixement a la vida comunitària i a la història del barri
La via Trajana és un barri que ha canviat acceleradament en poc temps. Es va formar com a tal als anys cinquanta del segle passat amb la construcció d’habitatges per reallotjar famílies dels barris de barraques de Barcelona, però el pas del temps va fer aflorar l’aluminosi que afectava les construccions.
Després de la lluita i la reivindicació veïnal, finalment es van aixecar els blocs de pisos actuals: “Ara hi ha més comoditat i els habitatges són més dignes, en això hem guanyat molt, però s’ha perdut la comunitat i els llaços entre el veïnat”, Manuel resumeix aquest sentiment generalitzat amb relació a la història del barri.
“Hi ha nostàlgia, però és una nostàlgia positiva que vol reivindicar els bons records per no oblidar com era la vida abans i d’on venim”, apunta, mentre mostra orgullós el dibuix del bloc número onze —on vivia ell quan era un nen— que té tatuat al braç, com molts altres veïns de la seva generació.
“Ara hi ha més comoditat i els habitatges són més dignes, en això hem guanyat molt, però s’ha perdut la comunitat i els llaços entre el veïnat”
Durant els mesos del confinament forçat per la pandèmia, Yamile i Manuel van participar en la xarxa de suport mutu que es va activar al barri a través d’una pàgina de Facebook que ja existia. Si bé és cert que un cop les circumstàncies van canviar també es va afluixar la intensitat de l’activitat, aquella experiència va servir per recordar al veïnat la unió del passat.
Això va motivar la creació del mural que, per a Yamile, que va arribar a Barcelona procedent de Cuba fa tretze anys i en fa deu que viu a la via Trajana, ha servit per fer un reconeixement simbòlic de les històries que ha sentit moltes vegades: “Quan passo per davant, veig que la gent s’atura a mirar-lo i sorgeixen converses sobre el passat, sobretot amb la gent gran que reviu i recorda aquells anys i els explica a la resta amb orgull i complicitat. Pots percebre la satisfacció i l’alegria que senten de veure-ho plasmat en una paret, i penso que és molt bonic poder compartir això”, explica orgullosa.
“Cal recordar qui som, d’on venim, on som i cap a on anem, perquè si ho oblidem, no anem bé!”
Un altre dels retratats és Joan Ramon Polo, que regenta el Restaurant Juncà, situat al final del passeig de la Verneda, des que la seva família va agafar el negoci el 1989. Ell, que serveix menjar i comparteix converses cada dia amb les persones que viuen o treballen a la via Trajana, explica que aquests anys han estat plens de moments difícils, però que el que defineix millor el barri és “la lluita, l’esforç i el treball constant de gent treballadora que tira endavant”.
En aquest sentit, les històries personals i col·lectives que evoquen les fotografies del mural tenen un valor de recordatori per a ell: “Cal recordar qui som, d’on venim, on som i cap a on anem perquè si ho oblidem, no anem bé!”, assenyala.
Des del darrere de la barra del restaurant, Mar Monjo, que a més de treballar-hi també viu al barri, destaca l’originalitat del mural: “Et dona la benvinguda quan arribes, perquè és el primer que veus; un recull de totes les generacions, tothom hi és, i no tots els barris poden dir-ho, això!”.
Veïns i veïnes de totes les generacions hi han aportat fotografies
La creació del mural ha rebut el suport de Casals Comunitaris, creats per l’Ajuntament de Barcelona arran de la pandèmia per secundar les xarxes de suport mutu sorgides als barris de la ciutat, i la coordinació i dinamització ha anat a càrrec del col·lectiu artístic La Matrioska, situat en una de les naus industrials del barri.
Els seus membres, Abel Echeverría i Miguel Ángel Castilla, van participar en el procés comunitari en el qual se’n va acordar la creació i, com a professionals de la fotografia i veïns del barri, finalment van rebre l’encàrrec de tirar-lo endavant.
Ja des de l’inici tenien clar quina idea volien plasmar i com volien fer-ho, tal com explica l’Abel: “Volíem tocar la fibra amb la imatge dels edificis antics, perquè la gent del barri els sent com a quelcom molt identitari, però no volíem ser explícits, sinó transmetre un concepte: el barri antic, perquè és el que la gent té com a imaginari de la felicitat”.
Així, la imatge dels habitatges amb el pati comunitari central s’ha format amb imatges de les diferents èpoques que l’Abel ha recollit i seleccionat entre caixes plenes de fotografies antigues que els veïns i les veïnes han volgut fer sortir de l’àmbit privat a la via pública. Mentrestant, el Miguel Ángel s’ha encarregat de fer els retrats de totes les persones que hi han volgut participar, tant amb mascareta, com a element simbòlic dels temps de pandèmia i de la xarxa de suport sorgida en el confinament, com amb la cara descoberta.
Entre totes les fotografies hi ha el retrat de Yamile i Manuel amb el seu fill, i mentre la parella l’observa, destaca el valor identitari del fet de formar part del mural: “Per a mi és deixar una marca, perquè el nostre fill creixerà i així, el dia de demà, podrà veure en aquesta paret la història del seu barri, del qual ell també forma part”, explica Manuel.
Així mateix, el desig de Yamile és que la història es mantingui viva i que “d’aquí a uns anys es pugui renovar el mural amb fotos de les noves generacions, perquè és una manera de recordar que som d’aquí i ens reconeixem com a barri; és molt original conèixer un barri així”.
Recuperació comunitària de l’espai públic
“Vam fer diferents crides a través de les xarxes socials, amb cartells, porta a porta… I hem fet diferents sessions tant al nostre estudi com al Casal Infantil El Drac perquè tothom que hi volgués participar ho pogués fer”, explica l’Abel, perquè des que es va dissenyar la idea fins que es va presentar el mural durant la festa major del barri ha passat un any i el procés ha estat lent i complex, però el resultat, aplaudit pel veïnat i les institucions, posa de manifest que un projecte artístic pot implicar i unir tot un barri en l’objectiu de recuperar i resignificar els espais públics.
“Els barris”, argumenta l’Abel, “estan canviant i és necessari que millorin, però els edificis nous sovint esborren el passat i és important que no s’oblidi com eren abans i que es recuperin espais públics a través de les històries dels veïns i les veïnes amb la seva participació activa”.
“Tenim moltes imatges del centre de Barcelona, però no de les històries i les vides de dins dels edificis i dels barris, i és valuós fer-les visibles i compartir-les per recordar aquesta dimensió del passat”.
A més de la dimensió comunitària i artística, la feina feta també té un valor documental d’interès col·lectiu, perquè totes les fotografies recollides han quedat arxivades en un banc d’imatges digitalitzat: “Tenim moltes imatges del centre de Barcelona, però no de les històries i les vides de dins dels edificis i dels barris, i és valuós fer-les visibles i compartir-les per recordar aquesta dimensió del passat”, diu l’Abel.
Tanmateix, el valor de les fotografies també té a veure amb la seva qualitat perquè, malgrat que no siguin professionals, es tracta d’imatges analògiques “molt difícils de conservar i recuperar, i les tècniques de l’època aporten elements impossibles de reproduir actualment a l’estudi”, assenyala.
Un projecte d’èxit per reproduir en altres barris
La bona acollida del projecte ha engrescat el col·lectiu La Matrioska a repetir la idea en altres barris, i recentment ha començat a mantenir converses per impulsar un nou projecte artístic i comunitari al barri del Besòs i el Maresme: “El format pot ser molt divers, tant collages de fotografies, com retrats gegants, exposicions itinerants, el contrast de fotografies antigues i noves…
La qüestió és que es compti amb la creació artística i comunitària a l’hora de recuperar espais veïnals, i que s’hi destinin el suport i els fons suficients”, subratlla l’Abel, perquè “no és fàcil ni habitual trobar un lloc on la gent s’aturi a reflexionar sobre el seu passat i a explicar la història dels barris i de la ciutat entre diferents generacions”, i el mural de la via Trajana ja és una realitat d’èxit que pot servir de precedent per a projectes futurs.