“Deixa’m que et mesuri l’alçada”, diu el Jeremy a l’Antònia, que està estirada a terra amb unes quantes companyes més de la classe de tercer de primària. Tots dos són alumnes de l’escola Mercè Rodoreda, del barri de la Prosperitat, i fan una classe de “mates” a la plaça de Nou Barris.
S’estiren a terra, es dibuixen la silueta i es mesuren. A l’aire lliure, al sol, amb curiositat i motivació. Aquesta és una de les moltes classes que han fet aquest curs ja acabat, en l’espai de la plaça que queda vora l’escola i que també inclou una pista de petanca, on estan jugant unes àvies i avis del barri.
A principis del curs 20-21, preveient les necessitats d’un any molt singular i complicat, el Consorci d’Educació, l’Ajuntament de Barcelona i les escoles de la ciutat van estar pensant i redissenyant espais, grups bombolla i activitats educatives per permetre als infants continuar l’escolaritat amb el mínim d’entrebancs.
La gestió dels espais, clau en l’èxit del curs escolar
La idea de fer servir espais exteriors per sortir al pati en grups més petits o fer activitats lectives l’han aprofitat moltes escoles de la ciutat i ha estat tot un èxit, segons ens explica Àngels Cadena, directora de l’Escola Mercè Rodoreda.
Ella mateixa està molt contenta de com s’ha desenvolupat aquest curs, i, malgrat la feinada que va representar per al claustre idear i posar en marxa tots els canvis, creu que s’han posat les bases per a una organització dels espais i dels grups classe que no marxarà amb la pandèmia.
Experimentació i cura emocional a les places
La Jennifer Portolés, una de les tutores de l’escola, té clar que fer algunes classes a l’aire lliure ha permès oferir als infants una manera de treballar més amena i molt més motivadora, especialment per a aquells que necessiten bellugar-se més i experimentar amb les mans.
L’Ikram, un altre alumne, confirma que han après millor fora de l’aula i s’han enriquit amb el que passa al seu voltant. No és estrany, perquè a la plaça hi passen moltes coses: hi ha altres grups de la mateixa escola fent activitats similars, persones grans assegudes que xerren i miren com treballen els infants, la gent del barri que passa amb el carretó d’anar a comprar i, també, els i les petanquistes.
Comunitat i millora del barri
Entre l’alumnat de l’escola i la comunitat de la petanca ja hi ha tan bon rotllo que sovint s’animen els uns als altres, i els nens i les nenes són l’afició més cridanera i emocionada. Però la interacció amb el barri va més enllà. El centre Mercè Rodoreda és una escola pionera a obrir-se a les entitats i els col·lectius de l’entorn: des dels patis oberts fins a un conveni amb el CNL, gràcies al qual enguany ja s’han fet classes de català per a més de 200 adults.
També formen part d’una taula d’entitats amb les quals comparteixen l’escola i moltes activitats, que al capdavall constitueixen una comunitat educativa molt més enllà de les parets de la instal·lació.
Aquesta experiència a la plaça i als carrers del barri ha estat un salt també pel que fa a la pacificació i al canvi d’usos de l’espai públic. Segons la directora, la presència dels infants ajuda a pacificar la plaça i els entorns, que abans havien estat un dels punts més conflictius del barri. En definitiva, es contribueix a canviar el model de ciutat.
Més enllà de la pandèmia: barris educatius
La comissionada d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, Maria Truñó, també reconeix l’encert d’obrir les escoles a l’espai públic. Aquesta mesura ha permès la màxima presencialitat aquest curs passat, i es preveu mantenir aquestes dinàmiques.
Si el setembre de 2020 es va decidir posar 70 equipaments i 180 espais públics a l’abast de les escoles de la ciutat, enguany se seguirà aquesta política per a les escoles que s’hi vulguin afegir. Tal com comenta la comissionada, “la voluntat de donar resposta a una situació concreta ha d’anar esdevenint una manera de treballar i de viure l’escola. Hem d’avançar cap a barris educadors que ofereixen oportunitats i entorns que formin part de la quotidianitat de les escoles”.