A finals de l’any passat es va posar en marxa el projecte “Amunt!”, destinat a oferir a les persones beneficiàries de l’ingrés mínim vital (IMV) actuacions que millorin la seva vida. Més enllà de la inserció laboral, la iniciativa se centra en el benestar emocional, les relacions socials o la participació comunitària.
La Giorgia té 52 anys, està cobrant l’ingrés mínim vital (IMV) i, a més, és una de les 1.182 persones que participa en les activitats que ofereix la iniciativa “Amunt!”, un servei de suport per millorar la situació laboral i social per a persones que reben l’IMV. “Valoro l’experiència com quelcom molt positiu. Fa uns mesos que no puc treballar a causa del meu malestar interior, i haver-me topat amb aquesta gent ha estat un gran regal.” Segons la Maria Nancy Mejura, una de les altres participants del projecte: “És una via d’escapament. Estar a casa sense fer cap activitat que et doni un benestar i esperant una trucada d’algú interessat a contractar-te és molt fort”.
El projecte, que va començar el mes de desembre i està previst que acabi a l’estiu, està conduït per un equip d’atenció social i un equip d’orientació laboral que al llarg d’un any acompanyen, de manera personalitzada, persones que, a més de cobrar l’IMV, han estat interessades a participar en el projecte “Amunt!” i, per tant, a poder formar part d’accions i formacions per afavorir la inserció laboral, a banda de trobades grupals a diversos punts de la ciutat per compartir interessos, inquietuds, experiències i coneixements amb persones que, com elles, es troben en una situació econòmica delicada.
“Un coneix un recurs i el comparteix; l’altre sent la necessitat d’expressar com se sent i tothom l’escolta, i així anem fent.”
La perspectiva comunitària del projecte “Amunt!”
La Júlia Miró és educadora social de l’equip d’acció comunitària de l’Ajuntament de Barcelona i una de les persones encarregades de liderar les activitats de participació comunitària del projecte: “La vessant comunitària de la iniciativa cobreix la necessitat de poder tenir un espai on estar amb altra gent i poder-se pensar un mateix més enllà de la situació laboral. En aquests projectes està tot molt enfocat a trobar feina i hi ha una dimensió de la persona que té a veure amb la necessitat de socialitzar, de fer coses més enllà del benefici econòmic, que moltes vegades no es té en compte. Crec que és el gran encert del projecte, perquè hi ha moltes persones que, de fet, no busquen feina, que s’han apuntat al projecte per això”, explica la Júlia Miró.
Aquest és el cas de l’Antoni Fontanet. Té 64 anys i, per tant, li queda ben poc per jubilar-se. Té l’ingrés mínim vital i ja ha decidit que amb la quantitat que rep pot viure, però es vol sentir útil, viu, actiu i vol participar d’altres maneres que no siguin treballant. “El meu interès personal era per socialitzar, per tractar amb gent, ja que últimament no sortia gaire de casa. Ara estic molt a gust i he notat molta millora en la meva actitud.”
Dins el projecte hi ha perfils molt diferents. De fet, Miró assegura que a l’inici del projecte dubtava del seu funcionament per la diversitat de perfils. “Ara he entès que és justament la gràcia. És un repte i alhora una riquesa i, a més, permet que es puguin ajudar. És gent que està immersa en un cercle viciós del sistema que els col·loca en un lloc molt passiu, també per la seva pròpia necessitat i circumstàncies dures, però aquesta manera de funcionar i de fer-los entendre que poden aportar moltíssim al grup i a la societat requereix temps.”
Per a les persones que passen per aquest tipus de situacions estar amb altra gent que viu circumstàncies similars pot ser un reforç més. “Juntes som més fortes. Podem parlar el mateix idioma, ens ha servit molt com a grup d’ajuda mútua. Un coneix un recurs i el comparteix; l’altre sent la necessitat d’expressar com se sent i tothom l’escolta, i així anem fent”. Això ho apunta la Maria, contenta, satisfeta i, alhora, impacient per poder ocupar un lloc de feina pròximament. “Compartir aquesta informació amb la resta, a més del suport de les educadores i de l’equip d’atenció social ajuda a sortir d’aquest lloc més fosc del qual venen”, conclou la Júlia Miró.
Les fases del projecte comunitari
L’acció comunitària està pensada en tres fases. En la primera fase les persones participants del projecte que hi estiguin interessades es troben dues hores a la setmana a un espai de referència del seu barri i “d’aquesta manera es van vinculant a un espai del seu entorn que potser abans no coneixien”, comenta Miró. Actualment, hi ha onze grups actius a Nou Barris nord, Nou Barris sud, el Bon Pastor, Baró de Viver, la Trinitat Vella, Sant Martí, Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Sant Andreu, Navas, la Sagrera, el Congrés, l’Eixample, Horta i el Poblenou.
Paral·lelament a això, es va coneixent el territori. Més enllà de l’espai comunitari de referència, estudien i visiten altres projectes comunitaris i equipaments que hi ha a la ciutat per tal que la gent es pugui vincular a aquests llocs en funció dels seus interessos i les seves habilitats. “Hem visitat el Poble Espanyol i el Jardí Botànic de Barcelona; hem anat a molts llocs interessants”, explica la Giorgia, membre del grup de Sants, que destaca que, gràcies a aquest projecte, està descobrint racons de la ciutat que, tot i portar molts anys a Barcelona, no havia conegut.