Quina ha estat la resposta comunitària davant la covid-19? 

30/04/2021 - 09:35 h

Innovació social. El 28 d’abril va tenir lloc la trobada “La resposta comunitària davant la covid-19. Noves formes d'organització i innovació social”, que va permetre reflexionar sobre la resposta de diferents col·lectius a la crisi de la covid-19.

La trobada, en línia, volia mostrar la resposta comunitària que des de la ciutadania i els equipaments de la ciutat es va anar construint des dels primers dies del confinament fins avui, en què encara moltes de les iniciatives segueixen organitzades i treballant per donar suport a veïns i veïnes en situacions menys afavorides.

La benvinguda a la sessió la va fer Òscar Rebollo, director de Serveis d’Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona, seguit d’un marc introductori per part de David Palomera, consultor per a administracions públiques i entitats del tercer sector en temes de política pública i economia i autor del l’informe Participació i informalitat en el teixit associatiu de la ciutat de Barcelona.

La majoria de necessitats a les quals vam donar resposta eren més extremes del que esperàvem”, va explciar Carlos Askunce, de la Xarxa de Solidaritat del Barri de San Francisco de Bilbao, nascuda amb el confinament, el març del 2020. “Necessitats que ja existien, però que la crisi va posar de manifest en forma d’emergència: dificultats d’accés a l’alimentació i l’habitatge, problemes de salut mental, desigualtats i exclusió social…”

La transició a l’espai virtual va ser, i segueix sent, per a molts col·lectius i xarxes un altre d’aquests replantejaments. A ActivaMent, associació de persones amb l’experiència del trastorn mental, va explicar Mònica Civill, “la virtualitat va provocar que es perdessin alguns grups de suport mutu (GAM) en els quals ens organitzem, però va permetre que gent que normalment no pot assistir-hi ho hagi començat a fer gràcies al format virtual”. 

Laia Peris, del Casal Comunitari Espai Miró Peris, al barri del Clot – Camp de l’Arpa, també va posar en relleu les complicitats que es van crear: “Tot l’equipament de l’EAMP es va posar al servei de la Xarxa de Suport Mutu que va sorgir a l’inici de la crisi.” 

Malgrat que no es van crear com a resposta a la crisi sanitària, la Xarxa de Dones Cosidores va trobar en la situació un lloc des d’on posar-se a treballar: cosint més de 23.000 mascaretes. “Va ser un gran repte organitzar-nos per aconseguir-ho”, van recordar la Daniela i la Mercè, membres de la Xarxa.

Les noves i velles formes de participació, en moments com l’actual, es connecten i donen pas a una renovació del teixit comunitari que ja existia o a la creació de nous nodes des d’on involucrar-s’hi. L’aprenentatge i l’enfortiment mutus que sorgeixen d’aquestes experiències que la moderadora de la trobada, Irene Moulas (Cooperativa Etcèteres) va anomenar “de resiliència comunitària” van ser una premissa compartida en tots els relats.

En el vídeo podeu recuperar la trobada, retransmesa des del web d’Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona.