ANTONI TÀPIES
Antoni Tàpies i Puig (Barcelona 1923-2012), pintor, escultor i teòric de l’art espanyol, és un dels principals exponents a escala internacional de l’informalisme i un dels artistes espanyols més destacats del segle XX.
El 1946 abandona els estudis de dret i es decanta per la pintura, emmarcant les seves primeres obres en el surrealisme per anar evolucionant cap a l’informalisme;
corrent artístic del qual arriba a ser un dels principals exponents a través de l’anomenada pintura matèrica o art brut, caracteritzada per la mistificació tècnica i la utilització de materials heterogenis de rebuig o reciclats barrejats amb materials tradicionals de l’art.
En escultura, busca l’impacte de l’espectador a través de la tècnica de l’assemblage i la utilització de la terracota i el bronze amb materials reciclats o de rebuig.
La seva obra ha rebut el reconeixement honorificoartístic tant a escala nacional com internacional i ha estat exposada en els museus més prestigiosos del món.
Alguns dels treballs més representatius de la seva obra són aquests: Relieve con cuerdas (Fundació Antoni Tàpies, 1963), 7 de novembre (Parlament de Catalunya, 1971), Homenaje a Picasso (parc de la Ciutadella, 1983), Nube y silla (Fundació Tàpies, 1989), Las cuatro crónicas (Palau de la Generalitat de Catalunya, 1991) i Calcetín (Fundació Antoni Tàpies, 2010).
L’any 2010 el rei Joan Carles I li atorga el títol de marquès de Tàpies en reconeixement de la seva trajectòria artística.