JOSEP MARIA SUBIRACHS
Josep Maria Subirachs i Sitjar (Barcelona 1927-2014), escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític de l’art espanyol considerat un dels escultors espanyols contemporanis amb més prestigi internacional. Artista polifacètic, també ha destacat en altres tècniques com ara el cartell, el tapís, la il·lustració de llibres, el disseny de joies i l’encunyació de medalles i en la realització de nombroses escenografies per a obres de teatre i ballet.
Ha participat en una gran quantitat d’exposicions, tant col·lectives com individuals, en museus i galeries de naturalesa pública i privada i ha exercit de professor d’art, escriptor i col·laborador en diaris i revistes, de crític d’art i conferenciant en universitats i acadèmies de tot el món.
La seva obra escultòrica es classifica en quatre fases diferenciades (mediterrània, expressionista, abstracta i de nova figuració) i es caracteritza per la creació d’un univers propi format per referents iconogràfics (el laberint, l’escala, la piràmide, la calavera, la torre de Babel, l’obelisc fàl·lic, l’arbre púbic, la cinta de Möbius), formes geomètriques, línies rectes i anguloses, textures rugoses i elements arquitectònics barrocs, renaixentistes i de l’època clàssica amb referències mitològiques; els quals fan de la seva producció un motiu de reconeixement internacional.
Algunes de les seves obres més representatives són les següents: la decoració escultòrica de la façana de la Sagrada Família (1987-2009), els monuments a Francesc Macià (1991, plaça de Catalunya), Narcís Monturiol (1963, avinguda Diagonal) i Ramon Llull (1976, monestir de Montserrat), la porta de Sant Jordi (1975, palau del Lloctinent) i els relleus del fris de la façana de l’edifici Novíssim de l’Ajuntament de Barcelona (1969).
El 2017 es dedica un museu a la seva figura i trajectòria artístiques anomenat Espai Subirachs, al barri del Poblenou.