Els primers detalls de la propera edició de la Mercè es desvelen a la presentació del nou cartell, obra de l’artista Chamo San, i la pregonera de la festa, Najat El Hachmi. Quatre dies de celebració entre el divendres 22 i el dilluns 25 de setembre durant els quals el veïnat barceloní podrà gaudir d’espectacles, concerts, actes de cultura popular, activitats familiars i les propostes artístiques de la ciutat convidada d’enguany, Kíiv. En l’edició d’aquest 2023 també s’incorporen nous escenaris, com el parc de l’Estació del Nord i l’eix verd de Consell de Cent, i es recupera la plaça Reial.
La presentació del cartell i la pregonera de la Mercè inauguren el compte enrere per a la propera edició de la Festa Major de Barcelona.
El cartell de Chamo San, un homenatge a la col·lectivitat
Cada edició de la Mercè és la suma d’incomptables esforços, il·lusions i idees que impliquen col·lectius artístics, la ciutadania, entitats i equips municipals. Una festa col·lectiva que l’il·lustrador i artista Chamo San (Barcelona, 1987) ha volgut homenatjar amb un cartell molt vertical, protagonitzat per un castell humà. El grau de detall de la composició és extraordinàriament ric, amb més d’un centenar de figures que conviden a aturar-se i observar-les amb temps. Hi apareixen personatges imaginaris representatius de la Mercè, de totes les edats i sensibilitats, i també hi podem identificar persones singulars de la cultura barcelonina, rica, diversa i oberta.
Chamo San va estudiar belles arts a Barcelona i a l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París. Des del 2010 compagina els projectes personals i les exposicions en galeries amb els encàrrecs d’il·lustració per a editorials, revistes i publicitat.
Es pot aconseguir un exemplar imprès del cartell de forma gratuïta a la Sala Ciutat (carrer de la Ciutat, 2) i al Palau de la Virreina (la Rambla, 99). També hi ha l’opció de descarregar-lo en línia des del web de cartells municipals.
Najat El Hachmi, pregonera de la Mercè 2023
Najat El Hachmi va néixer a Beni Sidel, el Marroc, el 1979, i va créixer a Vic, on es va traslladar amb la seva família, musulmana i marroquina, als 8 anys. Va cursar filologia àrab a la Universitat de Barcelona i va fer de mediadora cultural a Vic i de tècnica d’acollida a Granollers abans de dedicar-se de ple a la literatura. La seva carrera com a escriptora va començar amb la publicació del seu primer llibre el 2004, Jo també soc catalana. El 2008 va guanyar el premi Ramon Llull amb L’últim patriarca, traduït a deu llengües, que va rebre el Prix Ulysse i va ser finalista del Prix Méditerranée Étranger 2009. Després de publicar La caçadora de cossos, el 2011, el 2015 va obtenir el premi BBVA Sant Joan i el premi Ciutat de Barcelona amb La filla estrangera. El 2018 va publicar la novel·la De mare de mel i llet i, el 2019, l’assaig Sempre han parlat per nosaltres, que denuncia les trampes i les formes de discriminació que pateixen les dones. El lunes nos querrán, la versió castellana de la seva darrera novel·la, Dilluns ens estimaran, ha rebut el premi Nadal.
Kíiv, ciutat convidada
Kíiv és la ciutat convidada a la Mercè 2023 i esquitxarà tota la programació de les festes amb la cultura, la història i les tradicions d’Ucraïna.
Com a agraïment a aquesta invitació, Kíiv deixarà la seva empremta en una de les tradicions més arrelades del nostre patrimoni i regalarà a Barcelona dos gegants que representen els seus sants prínceps, l’Olga i el Volodímir. Es presentaran al Toc d’Inici i es passejaran com a convidats a la Cavalcada de la Mercè, al costat del bestiari i les figures de la ciutat.
Els escenaris de la Mercè
Aquest any el Mercè Arts de Carrer (MAC) canvia el parc de la Ciutadella per dos escenaris nous: el parc de l’Estació del Nord i l’eix verd de Consell de Cent. Amb aquest canvi, la Fira Terra i Gust i la mostra d’associacions Associa’t passaran a celebrar-se a la Ciutadella.
Pel que fa a la música, també s’incorpora un nou escenari a les Corts, al carrer de Menéndez Pelayo, i es recupera la plaça Reial.