Sabina Orozco: "Escriure a Vil·la Joana va canviar la meva manera de llegir i crear"

“A la segona part de Nada, de Carmen Laforet, la protagonista diu: ‘Toda mi sangre corría conmigo, a grandes golpes, en mi cuerpo’. Aquesta mateixa sensació resumiria els meus dies a Vil·la Joana”. Són paraules de Sabina Orozco, narradora, poeta i assagista mexicana, per explicar la seva residència literària al MUHBA Vil·la Joana. Hi va ser entre el 21 d’agost i el 12 de setembre, i no dubta en manifestar que escriure allí li va “canviar la manera de llegir i crear. A través d’un canvi geogràfic, una és capaç de construir un mapa dels seus mètodes, obsessions i intuïcions dins i fora de la literatura”. I afegeix: “L’ambient de la residència em va permetre concentrar-me en l’escriptura de l’esborrany que vaig acabar durant la meva estada. L’ampli espai de treball i la vista al Tibidabo van ser grans al·licients perquè l’arxiu que treballava creixés durant tres setmanes”.

Orozco no havia estat mai abans a Barcelona. La seva mare va estar a punt de venir, però precisament aleshores va quedar embarassada d’ella i no va fer el viatge. De fet, el projecte que va treballar en el decurs de la residència mira cap aquest fet: “La novel·la es bifurca en dues línies narratives: la primera, què hauria passat si, en cas de no tenir-me, la meva mare s’hagués mudat de Mèxic a Barcelona fa trenta anys; la segona, la meva experiència a la ciutat alhora que rellegia Nada, i posava al marge de les pàgines les persones i impressions que apareixien amb els dies”, ens informa l’autora, que es mostra “impressionada” de l’oferta cultural que va trobar: “Vaig tenir l’oportunitat de visitar el Refugi 307, el Palau de la Virreina, el MACBA, la Casa Vicens, el Park Güell o la Fundació Joan Miró. Cadascun d’aquests indrets em va oferir una lectura diferent de la ciutat”. I va descobrir l’escriptura de Jacint Verdaguer: “Mai l’havia llegit i tenir la seva obra a mà (a Vil·la Joana) va suposar una grata descoberta”.

Sobre l’estada, també valora molt positivament la convivència amb altres autores, i llança un missatge a aquelles persones que estiguin plantejant-se si fer o no una residència literària: “Haurien de pensar en les escriptores i escriptors que abans han habitat aquell espai. La literatura sempre és un gran motor per crear i, de vegades, descobrir vincles insospitats amb una ciutat”.

Més informació sobre les residències literàries a Vil·la Joana, en aquest enllaç.