Primera dona regidora de l’Ajuntament de Barcelona, entre els anys 1937 i 1939. Va ser pedagoga, política, sindicalista i activista feminista. Durant la Guerra Civil va dedicar-se, com a consellera municipal, a atendre la població refugiada més necessitada, especialment els infants. També va ser secretària general de la Unió de Dones de Catalunya. Al final de la guerra es va exiliar a França i va treballar a l’Oficina Internacional per a la Infància, a París, però amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial va ser detinguda i empresonada. Quan va ser alliberada, va embarcar-se amb el seu germà al transatlàntic Cuba, amb destinació a la República Dominicana. Finalment es va instal·lar a Xile, on va establir-se amb la seva família i d’on ja no va marxar mai. Allà va recuperar la carrera com a pedagoga, va continuar defensant els drets de les dones i va participar en l’organització del primer Congrés de Dones de Santiago de Xile.
La seva parada és Baixador de Vallvidrera
Primera dona regidora de l’Ajuntament de Barcelona, entre els anys 1937 i 1939. Pedagoga, política, sindicalista i activista feminista, va ser secretària general de la Unió de Dones de Catalunya.