Durant la Guerra Civil Espanyola va pilotar un hidroavió de l’exèrcit republicà, des del qual va controlar vaixells enemics i va enregistrar moviments aeris a Barcelona i València. Es va formar a l’Institut de Cultura i la Biblioteca Popular de la Dona i va exercir de professora de piano, gràcies a la seva instrucció en llenguatge musical. Des de ben jove va ser sòcia del Club Aéreo Popular de Barcelona, mitjançant el qual va accedir a una beca, l’any 1933. Va compaginar l’aprenentatge en l’àmbit de l’aviació amb l’educació musical i les classes particulars a les seves alumnes, fins que va obtenir la titulació de pilot, l’any 1934. A l’inici de la Guerra Civil va ser convocada per decret pel cap de l’Aeronàutica Naval de Barcelona, per col·laborar-hi com a alferes. En aquest context es va traslladar a l’Escola d’Aviadors Militars, on s’instruïen els pilots civils, i va conèixer l’aviadora pionera Mari Pepa Colomer, amb qui va treballar fins al bombardeig de l’aeròdrom del Prat, l’any 1938. En acabar la guerra, la dictadura franquista va represaliar el seu pare, jutge municipal, i ella es va fer càrrec de la subsistència de la família.
Com a aviadora, durant la Guerra Civil Espanyola va pilotar un hidroavió de l’exèrcit republicà, des del qual va controlar els vaixells enemics i va enregistrar moviments aeris a Barcelona i València.