Traductora i artista plàstica, va debutar com a poeta amb Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils, una obra que la va convertir, amb 63 anys, en finalista del premi Carles Riba. Es va formar a l’Escola Massana d’Arts i Oficis i a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, a Barcelona. L’any 1950 va viatjar a París i un any després va decidir establir-s’hi de manera permanent. Es va introduir en l’àmbit de la publicitat i paral·lelament va cultivar íntimament la seva dimensió artística. La seva obra plàstica, encara poc coneguda, s’emmarca en l’expressionisme abstracte, tot i que ella definia el seu estil com a “plurivisió”, ja que les seves peces estan concebudes per observar-se des de diversos angles. És rellevant, a més, la seva aportació com a artista multidisciplinària i especialista en poesia japonesa. La Fundació Felícia Fuster, que recull pintures, manuscrits i gravats de l’artista, està situada prop de la plaça de Molina.
Traductora i artista plàstica, debutà com a poetessa amb Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils, sent finalista, amb 63 anys, del premi Carles Riba. Destaca la seva aportació com a especialista en poesia japonesa.