L’interès per la fotografia de la primera dona fotoperiodista d'Espanya va començar al laboratori fotogràfic del seu pare, que es dedicava al fotoperiodisme esportiu. Les seves fotografies són un retrat de les últimes dècades de la dictadura i dels primers anys de la democràcia. Va estudiar a l’Escola de Periodisme i va començar a treballar com a fotoperiodista esportiva i més tard de tot tipus d’esdeveniments socials, de la moda i del cinema. El primer reportatge el va publicar al diari Mundo Deportivo. Són cèlebres les seves fotografies sobre les inundacions a Terrassa del 1962, o el reportatge sobre la visita dels Beatles a Barcelona del 1965. Va treballar en un gran nombre de mitjans i agències i, com a encarregada de foto fixa en projectes cinematogràfics. Als anys vuitanta, va abandonar la professió pel desacord que tenia amb l'estil groc que s'havia imposat a la professió i va obrir el restaurant Ca Na Joana a Eivissa.
Sobre la seva trajectòria se n'han fet diverses exposicions i ha rebut diferents distincions en reconeixement de la seva obra, com ara la Creu de Sant Jordi el 2014.
Periodista gràfica, va ser una de les primeres dones a exercir professionalment la fotografia de premsa durant el franquisme. Va treballar en un gran nombre de mitjans i agències i, com a encarregada de foto fixa, en projectes cinematogràfics.