La seva fotografia al terrat de l’Hotel Colón de Barcelona, amb mirada desafiant, fusell a l’espatlla i vestida de miliciana, és un dels retrats més icònics de la Guerra Civil, obra de Juan Guzmán. Al peu de la imatge, feta amb finalitats propagandístiques, hi deia: “Barcelona, 21 de julio de 1936. La miliciana Marina Jinesta, miembro de la juventud comunista, posa en la terraza del hotel Colón, donde se ha establecido una oficina de alistamiento de milicianos”. Durant la guerra va treballar com a periodista i traductora, però amb la victòria franquista va acabar empresonada en un camp de concentració. Alliberada un parell de mesos després, va fugir a França, des d’on es va embarcar cap a la República Dominicana fins l’any 1946, d’on va haver de tornar a exiliar-se a causa de la persecució de republicans espanyols que va liderar el dictador Rafael Trujillo. Va tornar a Barcelona amb l’arribada de la democràcia, i el 1976 va publicar dues novel·les guardonades: Els antípodes, amb què va guanyar el premi Fastenrath dels Jocs Florals de Barcelona el 1977, i En vindran d’altres, premi Salvador Seguí dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili.
Periodista i intèrpret, protagonitzà una de les imatges icòniques de la Guerra Civil Espanyola, obra de Juan Guzmán al terrat de l’Hotel Colón de Barcelona, fusell a l’espatlla i vestida de miliciana.