El record de la Colometa habita en la memòria de qualsevol lector o lectora que hagi passejat per La plaça del Diamant. Obra universal d’una de les escriptores barcelonines més internacionals, que va néixer en el si d’una família bohèmia i culta. Va créixer al carrer de Pàdua, al barri de Sant Gervasi de Cassoles, a mig camí entre els mons literaris infinits i els horitzons limitats d’una noia ben educada de principis del segle XX. La ploma va ser la clau per fugir d’aquella realitat tancada, i el 1932 va publicar la seva primera novel·la, Sóc una dona honrada? Durant els anys següents va compaginar la publicació de contes, articles periodístics i novel·les, entre les quals destaca Aloma (1938). Al final de la Guerra Civil, va emprendre el camí de l’exili a França amb altres intel·lectuals, i no va tornar fins el 1972. L’escriptora va viure a París, Ginebra o Viena, des d’on va continuar publicant: Vint-i-dos contes (1958), La plaça del Diamant (1962), El carrer de les Camèlies (1966) i Jardí vora el mar (1967). A finals dels anys seixanta les seves novel·les es van començar a traduir i va augmentar la seva notorietat, que es va consolidar durant els anys setanta. El 1974 va publicar Mirall trencat, i durant els anys següents es van editar les obres completes i es van adaptar a la pantalla Aloma i La plaça del Diamant.
Escriptora reconeguda internacionalment amb novel·les com La plaça del Diamant o El carrer de les Camèlies. La seva obra ha estat portada als escenaris i al cinema. Va cultivar també el teatre, el conte i la pintura.