A la Unió Europea una de cada tres dones ha patit algun tipus de violència física o sexual, segons mostra un estudi elaborat per la FRA (l’Agència dels drets fonamentals de la Unió Europea). Ara, el Parlament Europeu (PE) ha fet un pas ferm per abordar aquesta violència de gènere a escala comunitària.
El passat 16 de setembre, el ple del Parlament, amb 427 vots a favor, 119 en contra i 140 abstencions, va demanar a la Comissió Europea que elaborés una directiva comunitària per fer front a la violència i les discriminacions per raó de gènere (és a dir, la que pateixen nenes, dones i persones del col·lectiu LGBTIQ+). Amb aquesta directiva global, s’haurien d’aplicar les normes del Conveni d’Istanbul i altres normes internacionals, com ara les recomanacions del Comitè per l’Eliminació de Discriminació contra la Dona.
Més específicament, els i les eurodiputades han instat la Comissió que defineixi la violència de gènere com un nou àmbit delictiu: “un delicte particularment greu i amb dimensió transfronterera”. Han demanat que això es faci seguint l’Article 83(1) del Tractat de la Unió Europea, pel qual s’estableix que hi ha delictes que cal combatre amb criteris comuns en tots els estats de la UE com ara la ciberdelinqüència, el terrorisme, o el tràfic de persones.
Un altre aspecte que es va subratllar va ser la importància de garantir els drets sexuals i reproductius, que com us explicavem prèviament en un article, són drets humans que tenen com a finalitat que tothom pugui viure lliure de discriminació, riscos, amenaces, coercions i violència en el camp de la sexualitat i la reproducció. Aquests garanteixen que puguem expressar i gaudir les nostres sexualitats i plaers, així com triar què fer amb els nostres cossos sense discriminacions ni violències. Això implica que tothom rebi informació acurada sobre aquests drets i que pugui accedir a serveis de salut sexual i reproductiva, com ara l’avortament legal i segur.
El text del Parlament recorda que la denegació d’aquests drets, que s’han vist fortament colpejats per la pandèmia, constitueix una forma de violència de gènere i no respecta els drets humans de les dones, nenes, i de les persones no binàries i trans.
Una altra de les motivacions recollida al text és la constatació que “la violència de gènere segueix sense denunciar-se suficientment a la Unió; dues terceres parts de les víctimes no ho fan”.