» 200 organitzacions referents a escala mundial en les polítiques del temps, entre elles l’Ajuntament de Barcelona, actualitzen el seu compromís i el nou pla de treball de la Declaració de Barcelona.
» L’Ajuntament de Barcelona va ser una de les primeres institucions signants d’aquesta pionera Declaració que l’any 2021 definia el compromís de treballar per garantir el dret al temps per a tothom, per iniciativa de la Xarxa Mundial de Governs Locals i Regionals per les Polítiques del Temps.
Actualment, el dret al temps es distribueix de manera desigual entre la ciutadania, la qual cosa implica que, la pobresa de temps, en les seves diferents formes s’estengui en tots els països i regions, tal com ha estat reconegut per la Comissió Econòmica de les Nacions Unides per a Europa (UNECE).
Segons l’informe de pobresa del Parlament Europeu, a Europa, la pobresa del temps afecta entre un 20-30% de la població amb persones dependents a càrrec. Aquest fet se suma a un ampli malestar en l’organització horària actual, on més de la meitat de les persones treballadores europees manifesten un grau alt d’esgotament (Stadista, 2022).
Aquest accés desigual en l’ús del temps i l’organització social del temps afecten directament la salut de les persones, la igualtat entre elles, i la productivitat individual i col·lectiva, afectant especialment les persones en situació econòmica més precària i a les dones. Es calcula que entre 1-2% del PIB es perd anualment a causa de les conseqüències derivades de la falta de son.
Per millorar aquesta situació, l’octubre del 2021, 75 institucions mundials referents en polítiques del temps, incloent-ne 15 de catalanes, entre aquestes l’Ajuntament de Barcelona, van signar una declaració pionera, la Declaració de Barcelona en Polítiques del temps. Aquesta les comprometia a treballar conjuntament per fer del dret al temps un dret de ciutadania, millorant així la salut, la sostenibilitat i la igualtat entre totes les persones, tot executant un pla de treball conjunt.
Entre les primeres signants hi havia: l’Associació Internacional de Recerca en Usos del Temps (IATUR), el grup de persones treballadores del Consell Econòmic i Social Europeu, Estrasburg, Milà i Montevideo, i 15 organitzacions catalanes líders en aquest àmbit, entre elles, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
El dia 21 d’octubre, durant la inauguració de la Time Use Week 2024, l’esdeveniment internacional més rellevant per a la promoció de les polítiques del temps, es van rendir comptes del que s’havia assolit fins ara i es va presentar el nou pla de treball 2024-2026.
Raquel Gil, regidora de Promoció Econòmica, Treball, Feminismes i Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, que va participar en la inauguració, va declarar que “l’aposta que estem fent des de l’Ajuntament de Barcelona implica una transformació social i econòmica profunda i és precisament per això que només serà possible si s’impliquen totes les administracions o, almenys, una àmplia majoria i sempre amb la col·laboració del teixit productiu i de tots els agents econòmics i socials”
Dos anys després, s’han complert la majoria dels objectius del pla de treball 2022-2023
El Pla de Treball de la Declaració de Barcelona per al 2022 i 2023 es comprometia a desenvolupar les polítiques del temps i el dret al temps en dos àmbits: l’àmbit urbà i regional i l’àmbit europeu, havent-se assolit els objectius plantejats en aquest sentit.
Per una banda, s’ha creat el distintiu de Capital Mundial de Polítiques del Temps que va permetre reconèixer la trajectòria de l’Ajuntament de Barcelona en l’impuls de polítiques de temps, nomenant Barcelona primera Capital Mundial de les Polítiques del Temps l’any 2022 i que va passar el relleu a Bolzano el 2023 i Estrasburg el 2024 i el 2025 ho serà Bogotà.
En aquest context territorial, àmbit urbà i regional, també s’ha desenvolupat una Agenda Urbana i Regional de Temps, publicant anualment bones pràctiques de polítiques de temps en termes de conciliació i equilibri vital, mobilitat, governabilitat del temps nocturn i democràcia. Fruit d’això, 15 noves institucions internacionals s’han sumat a la Xarxa de Governs Locals i Regionals de Polítiques del Temps, com Bogotà, Buenos Aires i la regió del Tirol del Sud.
En l’àmbit europeu, el 2022 es va presentar una proposta a la Comissió Europea per l’abolició del canvi d’hora estacional basada en l’evidència científica i s’ha creat un policy-paper per a l’organització equilibrada d’un temps de treball decent també a escala internacional, presentat a la Time Use Week 2023 i elaborat per persones expertes internacionals. Un document basat en l’Estudi de fonamentació per a la Llei d’Usos del Temps a l’Estat espanyol (Ministeri de Treball i Time Use Initiative, 2023) i la Guia per establir una ordenació equilibrada del temps de treball (OIT, 2019).
A més, s’ha avançat en el reconeixement del dret al temps, en l’àmbit de la igualtat, especialment definint la problemàtica de la pobresa de temps i les implicacions de disposar de més temps propi que poden beneficiar la ciutadania, introduint el debat directament en el sistema de Nacions Unides, així com en altres organitzacions de caràcter regional llatinoamericà.
S’actualitza el nou pla de treball i s’hi sumen més de 100 noves organitzacions
Després d’executar plenament les accions previstes en el Pla d’Acció 2022-2023, el nou pla d’acció per als propers anys 2024-2026 es marca objectius en quatre àrees de treball; 1) fer efectiu el dret al temps des dels ens locals i regionals per a millorar la igualtat i el benestar individual i col·lectiu, 2) fomentar la connexió entre el món de la recerca en usos del temps i les polítiques públiques de temps, especialment ara que estem davant d’una nova onada de resultats de les enquestes dels usos del temps, 3) implementar accions claus per aconseguir una organització equilibrada del temps dedicat a la feina i a la vida personal i familiar i 4) avançar en el reconeixement del dret al temps, especialment en l’àmbit de la igualtat.
A més, els compromisos compten amb el suport de més de 100 noves organitzacions que s’han adherit recentment al pacte, entre les quals destaca: la Organización Mundial de Ciudades y Gobiernos Locales Unidos (CGLU), la principal associació mundial que treballa per la reducció de la jornada laboral (4 day week global), així com noves ciutats, regions i organitzacions pioneres en el dret al temps.
