L’índia Hansa Mehta, la pakistanesa Begum Shaista Ikramullah o la dominicana Minerva Bernardino són tres de les dones que van aconseguir que la declaració dels Drets Humans inclogués les dones com a subjectes actius dels drets humans. Us les presentem a continuació:
Begum Shaista Ikramullah va ser la promotora principal de la igualtat de drets en el matrimoni. Considerava que si es mencionava aquesta esfera de la vida a la declaració, es podria combatre més fàcilment el matrimoni infantil i el forçat. Aquesta dona del Pakistan, doncs, va aconseguir la incorporació de l’article 16 a la declaració, que fa referència al lliure consentiment, a la igualtat de drets durant el matrimoni i en la seva dissolució, etc.
“Tots els homes neixen lliures i iguals” o “tots els éssers humans neixen lliures i iguals”? L’índia Hansa Mehta ho tenia clar: “tots els homes” no era prou inclusiu, així que calia que la declaració dels Drets Humans inclogués a tots els éssers humans. A aquesta gran defensora dels drets de les dones a l’Índia i arreu del món és a qui s’atribueix el mèrit de canviar “tots els homes” per “tots els éssers humans” a l’article 1 de la Declaració.
Una altra de les dones que cal destacar si parlem de la Declaració Universal dels Drets Humans és Eleanor Roosevelt. Va ser una de les promotores inicials de crear un document que evités que els horrors de la Segona Guerra Mundial es tornessin a repetir. A més, va ser la primera presidenta de la història de la Comissió de Drets Humans (la resta de la comissió eren tots homes).
Minerva Bernardino, de la República Dominicana, i altres dones de l’Amèrica del Sud com Bertha Lutz o Isabel Vidal van ser claus per a incloure els drets de les dones i la no discriminació per raons de gènere a la Carta de les Nacions Unides. La francesa Marie-Hélène Lefaucheux també va ser una de les principals defensores d’incloure el gènere en l’article 2, en què es parla d’igualtat independentment de l’origen, la llengua, la religió… I també del gènere.
Així, el 1948, la Declaració Universal dels Drets Humans es va convertir en el primer acord internacional en què es reconeixia la igualtat de drets entre homes i dones.
Les idees de la danesa Bodil Begtrup van ser molt avançades en l’època. Demanava que es parlés dels drets de les minories, però no ho va aconseguir. També va defensar que la declaració havia de contenir fórmules com ara “tota persona” o bé “tots”, però no pas “tots els homes”.
Evdokia Uralova, de Bielorússia, va defensar fermament la igualtat salarial entre homes i dones. Gràcies a ella, l’article 23 de la declaració diu que “totes les persones tenen dret, sense cap mena de discriminació, a obtenir el mateix salari a canvi de la mateixa feina”.
Una altra dona índia va ser clau en la redacció de la Declaració dels Drets Humans. Lakshmi Menon es va oposar fermament al concepte “relativisme colonial”, amb què es volia negar els drets de les persones que vivien en països sota dominació colonial.
> Per a conèixer més aquestes dones, pots consultar la font original, a la pàgina de les Nacions Unides, “Les dones que van donar forma a la declaració Universal dels Drets Humans”.