Empresària i defensora del dret a l’educació, a la seva fàbrica de cotó hi va instal·lar un servei d’atenció als infants i una biblioteca, on moltes treballadores van aprendre a llegir i escriure. Hereva d’un complex industrial, el va començar a dirigir el 1910, amb només 22 anys, tot i que oficialment el càrrec era del seu marit —en aquella època, una dona no podia dirigir una empresa. Amb una plantilla de 1.200 persones, formada principalment per dones, va advocar per la millora de les seves condicions laborals, amb serveis que n’afavorissin l’educació i fessin possible la conciliació familiar, en una època en què la cura dels infants era responsabilitat exclusiva de les dones. La biblioteca, l’economat, la infermeria i l’espai d’atenció als infants no només van suposar un avenç per a les treballadores, sinó que també van significar un reconeixement per a la tasca de les cures i una oportunitat per als infants de créixer en un entorn que no estigués marcat per la precarietat. El 1926, amb la mort del seu marit, va assumir oficialment la direcció de les seves empreses, que va liderar durant dècades. La parada Torrassa és pròxima a l’antiga fàbrica i actual Centre d’Art Tecla Sala, ubicat a l’avinguda de Josep Tarradellas i Joan, 44, de l’Hospitalet de Llobregat.

Català
Roda de Ter 1886 – Barcelona 1973 ID 9255

Empresària i defensora del dret a l’educació. A la seva fàbrica de cotó va instal·lar un servei d’atenció als infants i una biblioteca, on moltes dones treballadores van aprendre a llegir i escriure.