Va ser la veu de l’exili a través de les seves nombroses publicacions.
Escriptora, periodista i activista antifeixista, va estar exiliada durant més de tres dècades. Va escriure novel·les, dietaris, assajos, articles i reportatges. De ben jove ja manifestava el seu compromís polític. Amb 16 anys va fundar l’Aliança Nacional de la Dona Jove i va participar en un míting al costat de Lluís Companys i Frederica Montseny, i el 1937 va ingressar a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. Durant la Guerra Civil va continuar la militància donant suport al front i buscant aliats internacionals a favor de la República.
Abans d’exiliar-se, va viure la sortida dels ferits de guerra republicans de l’Hospital de Vallcarca abans de l’arribada de les tropes franquistes. Aquest fet, com molts altres viscuts durant la guerra i l’exili, els narraria en obres com Quan érem capitans o Gent del meu exili.
Amb 20 anys es va exiliar primer a França i després a Mèxic, on va estudiar periodisme. Des de l’exili va col·laborar amb revistes com Serra d’Or i Oriflama, i va escriure obres com Testament a Praga, per la qual va guanyar el premi Josep Pla. El primer retorn a Barcelona va ser per recollir aquest guardó el 1971.
En reconeixement de la seva trajectòria va rebre diferents distincions, com la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona, el 1997, i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2001.
Escriptora, periodista i activista antifeixista, durant trenta anys d’exili va publicar novel·les, dietaris, assajos, articles i reportatges. Va tornar a Catalunya el 1971, amb visat, per a rebre el premi Josep Pla.