El llibre Els Encants i la fira de Bellcaire. Imatge i història de Barcelona, escrit per membres del Taller d’història del Clot – Camp de l’Arpa, fa un extens recorregut per la història d’aquest més que centenari mercat barceloní i, alhora, ressegueix els diferents espais de la ciutat on ha estat i recorda els altres mercats que hi tenen el seu origen, com és el cas dels Encants i el Mercat Dominical de Sant Antoni i el Local de Vendes o Encants Nous del carrer de València.
Els autors expliquen que els Encants es remunten a l’entorn de l’any 1200 i que tenen l’origen en el costum de subhastar els béns dels difunts per pagar l’enterrament, les misses i els deutes. També fan avinent l’origen etimològic de les paraules “encant” i “subhasta”. Aquesta última ve de força antic, de l’època del romans, quan els legionaris muntaven la parada per vendre el botí producte dels saquejos. Clavaven la llança a terra amb una bandera al capdamunt. Sota hi posaven els objectes que volien vendre, ho posaven, doncs, “sota l’ast”. La paraula “encant” ve del fet d’anunciar la mercaderia a crits, és a dir, cantant.
Cristina Aparicio, Antonio Gascón, Jordi Morell, Rosa Martell, Marcos Pérez i Marc Medir Navarro, els autors del llibre, han dedicat tres anys a la recerca i la redacció del text, perquè han resseguit tots els documents fins a l’origen. Expliquen que s’han trobat que moltes de les publicacions que s’havien editat fins ara no eren fiables, perquè molts autors citaven textos anteriors, però sense confirmar-ne l’exactitud. Això ha fet que algunes errades s’hagin anat repetint. Els autors han anat a buscar totes les fonts i han comprovat tots els documents originals.
Sembla que els primers encants es feien als porxos de Sant Jaume, l’església que a l’edat mitjana era on avui dia hi ha la plaça de Sant Jaume, on es trobava, també, una de les portes del Call. Des d’allà van anar a la plaça Nova i, posteriorment, al carrer del Consolat, avui del Consolat de Mar, a tocar de la Llotja i de l’actual plaça del Palau. Després van passar per un turó, on posteriorment es construiria el Mercat de Sant Antoni i l’actual avinguda de Mistral (abans carrer de la Creu Coberta); i, finalment, poc abans de l’Exposició Internacional del 1929 es va instal·lar al camp del Sidral, un sector de l’actual plaça de les Glòries que aleshores eren descampats creuats pel rec Comtal i les vies de tren.
90 anys al mateix espai
És en aquest espai, que havia de ser provisional, on els Encants han estat ubicats durant gairebé 90 anys, fins al 25 de setembre de 2013, quan es va inaugurar el nou emplaçament en una part del bosquet dels Encants. La provisionalitat amb què van iniciar l’estada a la plaça de les Glòries l’any 1928, va fer que l’any 1931 un grup de paradistes decidís marxar a un camp de futbol en desús que hi havia al carrer de València amb Dos de Maig, on posteriorment aixecarien l’edifici que acull, a la planta baixa, el Local de Vendes o Encants Nous.
La Fira de Bellcaire, per la seva banda, té una història molt més curta. Tot i que no se’n sap la data exacta, va néixer a la Rambla pels volts de l’any 1800. Tampoc és clara l’etimologia del nom. Els autors del llibre exposen dues teories: una tindria l’origen en una família de mercaders i prestamistes jueus anomenada Bellcaire; l’altra, una població francesa, prop de Nimes, que es diu Beucaire —en català, Bellcaire— i on devien fer una fira similar.
La història dels Encants, com el mercat mateix, és un recull de vivències de tota mena, des de les persones que van veure subhastades les seves pertinences, com va ser el cas de Pau Claris i el seu germà; o les que eren venudes al mercat d’esclaus que hi havia a la plaça Nova a l’edat mitjana, fins a les més diverses troballes que s’han fet dins d’un matalàs o amagades sota un calaix, passant per les vicissituds dels encantistes, alguns dels quals han viscut en barraques al mateix mercat o han vist com el foc unes vegades, o l’aigua en altres, els feien malbé el gènere que tenien per vendre.
Enllaços relacionats:
