05/11/2022 - 10:07
Serveis socials. Un total de 7,6 milions d’euros provinents dels fons europeus Next Generation.
Conveni de col·laboració per als tres propers anys amb Hogar Sí i Provivienda per captar 7,6 milions d’euros dels fons europeus Next Generation per destinar-los al projecte social “Drets a l’habitatge”, que permetrà adquirir pisos i facilitar ajuts econòmics a prop de 175 persones en situació de sensellarisme a la ciutat.
El conveni s’emmarca en el Pla de recuperació, transformació i resiliència del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, que preveu la inversió de prop de 25 milions d’euros en el conjunt de l’Estat per a projectes similars.
En el cas de Barcelona, el compromís de l’Institut Municipal de Serveis Socials, Hogar Sí i Provivienda es basa en l’adquisició de nous habitatges per a 175 persones sense llar. Unes 75 places seran per a persones que faci més de tres anys que viuen en centres residencials, mentre que les altres 100 places es destinaran a persones que faci menys de tres mesos que es troben en situació de carrer o bé en algun dels recursos de primera acollida de la ciutat.
També es donarà cobertura social a 18 persones més que actualment ja viuen en algun pis del programa HousingFirst a la ciutat.
El sensellarisme, un fenomen creixent
Des de l’any 2015 i fins a l’actualitat el nombre de places en programes residencials o d’allotjament ha passat de 1.672 a 2.800, i el pressupost municipal anual destinat a aquests programes ha crescut dels 27 milions de l’any 2014 als 43 milions actuals. Però l’increment dels recursos municipals només ha servit per contenir aquesta realitat creixent.
El nombre de persones en situació de sensellarisme ha passat de les 693 persones que dormien al carrer l’any 2015 a les 1.056 persones que es van detectar al setembre.
Segons les dades més recents que tenen l’Ajuntament i la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (APSLL), només un 10% de les persones usuàries dels serveis que funcionen actualment han viscut des de sempre a la ciutat, i fins a un 50% fa menys de cinc anys que són al municipi. Les dades també constaten que les persones migrants pateixen més l’exclusió de l’habitatge.
