L’Ajuntament de Barcelona ha celebrat aquest els dies 9 i 10 de novembre les Jornades Internacionals sobre la Soledat a Barcelona on ha reunit a experts i expertes mundials en la matèria. Més de 1.000 persones han seguit les jornades, tan presencialment des del Campus Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra, com virtualment des de la plataforma habilitada per l’ocasió.
L’obertura de les jornades ha estat a càrrec de la tinenta d’Alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, i del regidor d’Infància, Joventut, Persones Grans i Persones amb Discapacitat, Joan Ramon Riera.
Les jornades es van iniciar amb la conferència inaugural del filòsof i divulgador David Pastor Vico, qui va desenvolupar la relació entre la confiança interpersonal i la soledat.
Pel que fa a les taules rodones, la primera d’elles s’ha centrat en com les noves tecnologies poden ajudar a pal·liar el sentiment de soledat. En aquest cas, els i les ponents han conclòs que la bretxa digital és encara una de les principals causes que pot provocar la soledat en aquest àmbit.
La segona taula titulada “Com es viu la soledat al llarg de la vida?”, ha comptat amb la participació de la presidenta de l’Observatorio Estatal de la Soledad no Deseada, Matilde Fernàndez, on s’ha destacat que cal parlar de soledats en plural perquè és un sentiment que aplega a totes les edats i realitats econòmiques. A més, s’ha discutit sobre la soledat en persones grans, on caldria una revisió del model d’atenció al col·lectiu per poder impulsar la seva potencialitat.
També s’ha reflexionat sobre com han de ser les ciutats per contribuir a enfortir els vincles, amb la participació de la directora executiva del projecte canadenc ‘Hey Neighbour! Collective’, Michelle Hoar; i l’analista del Joint Research Centre de la Comissió Europea, Minna Nurminen.
Per acabar, la responsable del primer Ministeri de la Soledat del món i membre del Parlament britànic, Tracey Crouch, ha format part de la taula “Què poden fer les institucions per pal·liar la soledat?” on s’ha establert la necessitat de construir polítiques alternatives de base emocional que ajudin a enfortir vincles i a reconnectar les persones, oferint solucions adequades per a la prevenció i l’atenció de la soledat no desitjada.
D’altra banda, també s’ha destacat la importància de disposar de dades per mesurar i estudiar la soledat i la necessitat de sensibilitzar a l’opinió pública per concloure que la soledat és un problema social, i no només un problema personal com s’acostuma a entendre.
Les jornades també han comptat amb la presentació de diversos serveis, projectes i treballs d’investigació relacionats amb la soledat; i han finalitzat amb la lectura del compromís ‘Barcelona contra la soledat’ i amb una bateria de conclusions i recomanacions fruit de les reflexions de les diferents sessions.