Com és i com viu la ciutadania de Barcelona?

20/04/2022 - 09:12 h

Els resultats de l’Enquesta sociodemogràfica de Barcelona (ESDB) del 2020 mostren una baixada del risc de pobresa relativa, que afecta el 21,7% de la població barcelonina, mentre que la dada registrada el 2017 era del 23,8%.

L’Enquesta sociodemogràfica de Barcelona (ESDB), elaborat per l’Oficina Municipal de Dades (OMD) en col·laboració amb l’Àrea de Drets Socials, descriu les característiques sociodemogràfiques de les barcelonines i els barcelonins, caracteritza els habitatges de la ciutat i descriu amb precisió les condicions materials en què viuen les llars i les persones que hi resideixen.

La segona edició de l’enquesta es va fer entre el 16 de novembre de 2020 i el 24 de febrer de 2021. En total, la mostra s’ha fet a partir de 10.787 edificis i la resposta completa al qüestionari que han fet 4.671 habitatges, 4.552 llars i 11.092 persones.

Principals resultats de l’ESDB

  • Composició de les llars i empadronament

El nombre de llars és de 751.378, amb una mitjana de 2,42 persones per llar i un total d’1.783.556 persones residents (101.238 persones més que en l’edició anterior, un 6% més). El nombre d’habitatges buits o amb altres usos no residencials ha passat de 31.903 l’any 2017 a 29.613 l’any 2020, un 7,2% menys.

Un 5,1% dels residents no estan empadronats a Barcelona, 90.171 persones. Aquesta xifra s’enfila fins al 14% entre els joves d’entre 25 i 34 anys. El 49,6% dels residents han viscut sempre a la ciutat, mentre que en l’edició anterior el percentatge era del 55,6%. El 51% de la població d’entre 25 i 34 anys fa menys de 10 anys que viu a la ciutat.

Pel que fa a la composició de les llars, les multillars representen el 3,5% del total de llars de la ciutat (2,8% en l’edició anterior), i el 4,2% de les persones entrevistades viuen en aquest tipus de llar. A Ciutat Vella el percentatge puja al 8%, mentre que a Sant Andreu és només de l’1%. Les llars unipersonals disminueixen fins al 24%, i disminueixen també les llars monoparentals, que passen del 4,9% al 4,3%. En el 35,5% de les llars el sustentador principal és una dona.

  • Característiques de la població i del treball

De la població total d’1.783.556 persones, 908.647 són dones, i 874.909, homes. El 15,4% té nacionalitat estrangera i el 21,5% ha nascut a l’estranger. Pel que fa al nivell d’estudis, un 44,9% en té d’universitaris, mentre que el percentatge detectat en la primera enquesta, realitzada fa 5 anys, era del 38,9%.

Les persones ocupades pugen de 739.800 a 849.300, el 55% del total, i un 78,2% són assalariades. La taxa d’atur se situa en el 13,5%, gairebé un punt més en relació amb l’edició anterior, i la mitjana de mesos de recerca de feina per a les persones aturades s’ha reduït un 38,5% i ha passat de 26,2 a 16,1 mesos.

  • Nivell de renda, pobresa i exclusió social

El 21,7% de la població barcelonina es troba en situació de risc de pobresa relativa (44% a Ciutat Vella i 11,3% a Sarrià – Sant Gervasi), cosa que millora la registrada el 2017, que era del 23,8.

El risc de pobresa relatiu afecta el 22,1% de les dones i el 21,3% dels homes, i els menors de 0 a 15 anys són el grup de població que presenta les taxes de pobresa més elevades (27,6%). Gairebé 4 de cada 10 llars monoparentals es troben en situació de risc de pobresa, el tipus de llar amb un risc més elevat.

Millora lleugerament la dada relativa a la privació material severa (PMS), que recullen un seguit d’indicadors com la impossibilitat d’anar de vacances una setmana a l’any o de fer front a una despesa imprevista de 700 euros. Se situa en un 6,9% de les llars, mentre que el 2017 afectava el 7,5% de les llars.

El 36,3% de les llars tenen dificultats per arribar a final de mes, i gairebé el 7% té dificultats per atendre adequadament les necessitats dels fills i filles.

  • Habitatge

L’opció de lloguer passa del 38,2% al 40,1%, davant el 55,8% que tenen l’habitatge en propietat. El preu mitjà del lloguer és de 802,3 euros, que oscil·la entre els 539 euros de Nou Barris i els 1.107 de Sarrià – Sant Gervasi.

El 92,4% de les llars tenen connexió a internet (10 punts més que el 2017), el 85,2% té ordinador (5 punts més que el 2017) i el 68% disposa de calefacció (6,5 punts més que el 2017). Més d’un 40% de les persones grans o en situació de dependència o mobilitat reduïda viuen en habitatges sense ascensor.

  • Estat de salut i autonomia personal

Només un 3,8% de la població afirma que té un estat de salut dolent o molt dolent, una taxa que només s’enfila fins al 16,6% en la franja de les persones de més de 75 anys.

L’11,6% de la població declara que té alguna limitació de l’activitat per motius de salut, i un 6,3% assegura que necessita ajuda.

  • Solitud no volguda

Com a novetat, l’enquesta aborda la percepció de soledat de la població. El 77% de la població no se sent sola mai (o gairebé mai) i només el 3,9% se sent sola sovint o molt sovint. El sentiment de soledat és més acusat entre les persones grans i també entre les persones que viuen en llars amb poc recursos.