Can Girona-Macosa, la fàbrica del Poblenou, en un llibre vivencial i personal

30/09/2022 - 20:21 h

El Pati Llimona, escenari de la presentació del llibre "Macosa, la fàbrica del Poblenou", una obra personal de Ferran Saro, treballador a la històrica indústria que va impulsar el desenvolupament del barri i l'evolució de la metal·lúrgia

La transcendència que té la Macosa com a referent industrial a Catalunya no s’entendria sense la importància que va tenir la lluita sindical en el si de la fàbrica, unes vivències que queden recollides en el volum Macosa. La fàbrica del Poblenou. Historia y lucha obrera. Can Girona – Macosa 1857-1994, de Ferran Saro.

L’edició serà objecte d’una nova presentació el dimecres 5 d’octubre a les 19 h al Centre Cívic Pati Llimona (Regomir, 3, sala Maragall), en un acte que comptarà amb la participació de Josep Escrich, de la Macosa, Maria Raya, responsable de l’Arxiu de Sant Martí, i Joan Roca, director del MUHBA, que intervindran a redós de Ferran Saro, l’autor del llibre.

Al gener, el llibre ja havia estat presentat en una trobada popular a la pl. Ramon Calsina, l’epicentre actual del gran complex industrial del Poblenou al voltant del qual s’aixeca tot un entorn memorialista, en un acte que va comptar amb el guiatge de Mercè Tatjer, geògrafa especialista en la història industrial de Barcelona.

La fàbrica del Poblenou, des de dins

Ferran Saro ha volgut recuperar la memòria dels treballadors i de les treballadores d’aquesta fàbrica perquè no caigui en l’oblit, i per això, per “plantar un senyal” del que van fer i del que van viure, ha recopilat les vivències en forma de relat històric. Una feina important per preservar els records i la lluita pel Poblenou on estava ubicada la fàbrica i, també, pel moviment obrer de Catalunya.

L’espai industrial de la Macosa, a més de ser capdal en el desenvolupament humà i veïnal del Poblenou i de tot el seu entorn, ho ha estat també del desenvolupament industrial i tecnològic del país en el camp de la metal·lúrgia. I tal com exposa el llibre, a més ha impulsat els drets laborals a través d’una lluita compartida.

La ciutat de Barcelona recorda amb profusió d’aspectes de tota índole aquesta història capdal, especialment a l’entorn de la Torre de les Aigües del Besòs, l’element més identificatiu d’aquell entorn fabril que ha resistit el pas del temps. Així, a més del monument a Ramon Calsina (obra de Jaume Cases instal·lada en la plaça que li està dedicada), autor del simptomàtic edifici la restauració del qual va ser objecte del Premi Europa Nostra, la pròpia plaça acull, en el frontal del c. Selva de Mar, un recordatori monumental a la fàbrica documentada en forma d’exposició dels elements que s’hi van construir, i un monòlit explicatiu situat al costat de la recentment inaugurada maqueta tridimensional, que de manera tàctil, i també visual i emocional, permet recórrer tots els racons del recinte industrial.

No gaire lluny d’allà, entre els carrers Llull i Provençals, hi ha el memorial Macosa, un conjunt de plafons explicatius situats a redós d’una de les xemeneies de l’antic recinte, un espai que properament rebrà la denominació de placeta de la Laminació. En l’àmbit de nomenclàtor, també és remarcable la futura denominació de plaça de les treballadores i treballadors de la Macosa en un espai del parc de Diagonal Mar situat al c. Selva de Mar just al davant de la pl. Ramon Calsina.