El gran espai que ocupava l’antiga fàbrica Cobega a la rambla Guipúscoa entre els carrers Binèfar Ca N’Oliva presentarà molt aviat la seva nova imatge, en què predominaran els habitatges residencials que han de comportar la incorporació de tot un nou veïnat al barri de la Verneda i la Pau.
Aquesta nova configuració comporta la creació de 3 nous carrers, per als quals la Ponència de Nomenclàtor de Barcelona acaba d’informar favorablement les denominacions proposades del Districte de Sant Martí a través del seu Consell de Memòria Democràtica.
Gretel Ammann Martínez (Donostia, 1947 – Barcelona, 2000)
Filòsofa, activista feminista i assagista, repressaliada pel seu lesbianisme (carrer de plataforma única, entre rbla. Guipúscoa i Binéfar).
Lola Iturbe Arizcuren (Barcelona, 1902 – Gijón, 1990)
Activista anarquista durant la Segona República i maqui de la Resistència a l’ocupació nazi de França (carrer enjardinat, entre rbla. Guipúscoa i José Garrido).
José Garrido Gámez (Barcelona, 1981 – 2010)
Bomber de Barcelona mort en acte de servei en un accident que va tenir lloc justament en aquest espai quan intentava rescatar un nen d’una estació transformadora del solar en ser enderrocada la fàbrica (nou carrer de connexió entre Ca n’Oliva i el camí de la Verneda).
La iniciativa de les dues denominacions femenines tenen l’origen en la Comissió Memòria i Gènere de Sant Martí, mentre que la denominació del bomber respon a la iniciativa del propi cos de Bombers de Barcelona. Totes tres denominacions van ser proposades i aprovades pel Consell de Memòria Democràtica de Sant Martí, una fase de voluntat participativa imprescindible per a l’informe favorable definitiu de la Ponència de Nomenclàtor que ha tingut lloc en la seva sessió de juny de 2021.
La feminització de la ciutat, una aposta municipal
La presència de dones al nomenclàtor de Barcelona continua sent ínfima i les representades són majoritàriament en qualitat de propietàries de terres, santes, nobles i relacionades amb la monarquia, fet que explica clarament que són els homes privilegiats els que han hegemonitzat el relat de construcció de la ciutat.
Per aquest motiu, el Govern municipal està duent a terme una ferma aposta per donar prioritat als noms femenins. La Regidoria de Memòria Democràtica ha mostrat el seu clar compromís per mirar de revertir el desequilibri i la poca presència de noms de dona i noms populars. De les 21 denominacions aprovades ara, 14 pertanyen a dones. Són les següents:
Anna Canalias Mestres
Jadins del carrer Bernat Desclot, Alfons el Magnànim i Cascassona (Sant Martí).
Antònia Adroher Pascual
Jardins situats entre Alfons el Magnànim, Messina i Jaume Huguet (Sant Martí).
Clémence Jacquinet
Jardins entre els carrers Palerm, Perpinyà, Germans Serra i Jaume Huguet (Sant Martí).
Josepa (Pepita) Uriz i Pi
Espai enjardinat entre Alfons el Magnànim, Messina i Pere Moragues (Sant Martí).
Maria Pi Ferrer
Jardins entre els carrers Felip de Malla, Otranto i Ferrer Bassa (Sant Martí).
Mercè Climent i Pascual
Espai enjardinat entre els carrers Lluís Borrassà i Alfons el Magnànim (Sant Martí).
Virgínia Amposta Amposta
Espai situat entre els carrer Jaume Fabré i Sant Ramon de Penyafort (Sant Martí).
Rosa Barba Casanovas
Arquitecta, paisatgista i professora de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (Sarrià Sant-Gervasi).
Sonia Rescalvo Zafra
Dona transexual assassinada d’una pallissa per un grup de neonazis (al parc de la Ciutadella, Ciutat Vella).
Fadwa Tuqan
Poetessa palestina (Horta-Guinardó).
Montserrat Riera Moreno
Pedagoga molt vinculada a l’escola Heidi, avui Turó del Cargol, al barri de la Salut (Gràcia).
Pilar Espuña i Domènech
Activista i lluitadora des de l’Associació de Veïns i Veïnes del Turó de la Peira (Nou Barris).
Igualment, rebran denominacions en espai públic Idrissa Diallo, immigrant mort al CIE de Barcelona ; Gabriel García Márquez, escriptor; Ramon Margalef i López, limnòleg, oceanògraf i ecòleg; i Josep Canals Mercader, president de l’Associació de Veïns de la Zona Universitària. Finalment, es va aprovar la creació del passatge del Ferrocarril del Nord a Nou Barris, i la plaça de Correus a Ciutat Vella. Les places de Correus i d’Idrissa Diallo han suposat la desaparició del negrer Antonio López del Nomenclàtor de la ciutat.