És el coordinador de l’Espai Torre Jussana, un programa de l’Ajuntament de Barcelona, dins del Departament de Coordinació Territorial d'Acció Comunitària i Associacionisme i gestionat pel Consell d’Associacions de Barcelona, per donar suport a les diverses formes d’associacionisme de la ciutat.
Com explicaries què és l’Espai Torre Jussana a les persones que no el coneixen?
Torre Jussana és un projecte municipal de suport continuat al teixit associatiu de Barcelona. En aquests moments està en el marc de la gestió cívica, gestionat pel Consell d’Associacions de Barcelona, que és la confederació d’associacions de la ciutat i que agrupa la majoria de federacions referents, com ara la FAVB (Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona), la Federació d’Ateneus, l’aFFaC (Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya), o el Consell de la Joventut. Donem l’atenció a persones associades, col·lectius no formals i organitzacions sense ànim de lucre en general… En total, parlem d’entre quatre mil i cinc mil entitats actives.
Sou vosaltres els que aneu a l’entitat o són les entitats les que vénen a vosaltres?
Nosaltres el que fem de manera proactiva és generar recursos i eines a partir de l’escolta per tal de facilitar la informació que puguin necessitar les entitats: a través de la pàgina web o altres tipus de suport (en paper, guies, preguntes freqüents, presencialitat), i amb formacions que organitzem. Per exemple, som el punt de suport en la campanya de subvencions de l’Ajuntament de Barcelona: nosaltres el que fem és informar i assessorar. Per enfortir les associacions, fem formacions bàsiques o processos d’acompanyament, que de vegades ens vénen demanades per les mateixes entitats o per la propia administració.
Llavors no només són demandes d’una sola entitat que contacti amb vosaltres.
No sempre. Pot ser, per exemple, que hi hagi un grup d’entitats d’un districte que estan interessades en aprendre sobre temes de comunicació, llavors a partir d’aquesta demanda oferim aquesta formació des de la proximitat. Des de la covid, hem incorporat algunes formacions en format virtual. Busquem diferents maneres d’arribar a les entitats.
El tema de la informació és el que més us demanen les associacions?
Ens demanen molts temes de gestió, sobretot informació fiscal, econòmica i jurídica, temes legals i de millora interna. La informació que oferim és molt àmplia, i s’atén una mica de tot, i quan la demanda és més complexa els passem a assessoraments. Sovint el que detectem gràcies a aquestes demandes és que cal una intervenció més específica, perquè per exemple ha sortit una normativa nova, i aleshores sí que generem un producte formatiu. I, en paral·lel, tenim l’altre servei que és el d’acompanyament, on acordem amb l’entitat o amb les entitats que necessiten un suport més personalitzat. Si són una junta nova i necessiten un nou pla estratègic, tenim els acompanyaments, però són les entitats les que trien i assumeixen la gestió que creuen que poden sostenir. Busquem la sostenibilitat de les entitats, que realment siguin elles les que liderin el projecte.
Com són aquests acompanyaments?
De tres a sis mesos, on hi ha un compromís entre l’entitat i nosaltres. S’acorden els temes a treballar, el calendari i les reunions, i s’indiquen les eines que poden utilitzar. Després passem una època de pausa, per veure com funciona i si l’entitat per ella mateixa pot assumir la feina sense cap acompanyament. Al cap d’un temps tornem a reprendre les reunions i veiem com ha anat, i si cal centrar-se en una altra necessitat.
La Festa de l’Associa’t és una de les maneres que teniu per tal que les associacions mostrin aquestes activitats que dius. Què més teniu?
Des de Torre Jussana tenim dues maneres de visualitzar les entitats: una és el Quèdequè, l’agenda associativa, una guia digital d’entitats que publiciten les activitats que fan. L’altre producte que tenim de difusió és Ràdio Associa’t: treballem la possibilitat de tenir un stand quan una fira, mostra o departament municipal organitza alguna activitat, per tal que s’hi puguin fer entrevistes o podcasts per tal de donar a conèixer a més entitats. També hi ha la Festa de l’Associa’t, que és la festa on es fa ciutat i s’hi mostra la vitalitat de Barcelona. Per fer barri o districte, és gràcies a les Mostres i Fires d’entitats.
Perquè la gent que va a una Mostra o Fira sol ser del barri, igual que les associacions.
Sí, hi ha més proximitat. Hi ha Mostres i Fires més potents, que es fan en una data concreta, i d’altres que són més petitones i estan incloses dins la Festa major del mateix barri. La idea és donar-se a conèixer als veïns i veïnes que viuen en aquell barri, que coneguin les entitats que hi són. I solen ser més autònomes que no pas l’Associa’t: la ciutat és anar més enllà, ja sigui per buscar nou voluntariat, ampliar l’àmbit d’acció o donar a conèixer una activitat singular.
Abans has dit que les associacions us demanen ajuda: us truquen, us envien un correu. Si creieu que podeu ajudar a una associació, hi aneu proactivament, o espereu que elles us contactin?
D’entrada, no som intrusius en aquest sentit, respectem la demanda de l’entitat. Són elles les que han de veure la seva necessitat i fer la demanda perquè el procés sol·licitat sigui un èxit per part de tothom. Nosaltres a través de diferents vies donem a conèixer la nostra existència i els serveis que oferim.
Segons la Memòria del 2023 vau atendre quasi dues mil entitats, que són més o menys la meitat de les que teniu registrades com actives. Com valoreu la xifra?
Per un cantó, ens posa en valor que les entitats ens coneguin i demandin els nostres serveis. La xifra parla d’entitats úniques, i pot ser que una mateixa entitat hagi participat d’una formació, hagi utilitzat l’espai per fer una reunió o una sessió de treball, i a més hagi fet tres consultes pel tema de les subvencions. Hi ha moltes entitats a la ciutat, i no totes necessiten suport contínuament.
Potser hi ha moltes associacions que potser no contacten amb vosaltres quan és la mateixa junta, i en canvi en canviar-la sí que us necessiten.
Sí, però sobretot és pel fet que ens coneguin, que sàpiguen que existim, que hagin tingut una bona experiència anterior i dels canals de difusió que tenim. Fem estratègies a nivell de les formacions, com ara agrupant entitats que potser tenen interès en un tema molt concret, o una necessitat comuna. D’altres vegades, cal que sigui un acompanyament individual: per exemple, en el cas de refer els seus estatuts o el reglament intern. I també pot ser que no s’atengui a les associacions directament però sí mitjançant les aliances que establim, com ara amb les federacions o altres serveis municipals. Busquem la sostenibilitat del projecte i del model evitant les duplicitats i triplicitats d’accions.
Has parlat del tema districtes i barris, i dintre de l’Ajuntament està Acció Comunitària. Com us coordineu? Amb el referent de cada districte, o de manera general?
Sobretot, de manera general. Ens reunim amb Direcció, però també anem desplegant tot un projecte d’antenes al territori. Intentem combinar-nos: la part municipal la porten els tècnics d’Acció Comunitària, i nosaltres som més coneixedors de la part associativa. Quan algú detecta una necessitat, informa a l’altra part, i es canalitza en una resposta.
Així doncs, us complementeu.
Sí, el tema és sumar energies. Tots necessitem tenir coneixement per tal de poder informar als diferents actors i no solapar-nos. La nostra mirada està més centrada en les entitats, coneixem les seves necessitats i les seves mancances. I hi ha una altra realitat, que és que no totes les entitats volen tenir relació amb l’Administració o acaben funcionant fora del seu àmbit. Un exemple d’això és pel que fa a les subvencions: hi ha entitats, sobretot les més petites, que no els hi surt a compte demanar-les per tota la feina que els genera. La gent s’associa per canviar les coses, millorar la vida als barris, fer allò que els hi agrada, no només per fer tasques administratives. Els hi estem generant una tasca a les entitats, que és la de la gestió, que no els fa gaudir.
L’associacionisme és una eina molt important de cara a canviar la societat, en favor de la pròpia societat, i la millora i transformació social. Creieu des de Torre Jussana, que substitueixen, o més aviat el que deies abans, que complementen, la feina que es pot arribar des d’institucions?
Complementen, sense dubte. Catalunya no seria el país que és si no hi hagués el teixit associatiu que resolia els temes que preocupaven a la gent. Quan l’administració era inexistent, la societat civil va activar tot una colla de recursos com escoles, mútues o equipaments, que responien a les mancances del moment. Crec que tant associacions com institucions es necessiten: allà on no arribes tu, arribo jo. Les entitats estan molt més properes a la realitat i sovint són les primeres a fer propostes de millora i al revés, l’administració pública té recursos i els pot cedir.
Així que es complementen, igual que Torre Jussana complementa la feina de l’Ajuntament…
No deixem de ser un servei públic, un servei de proximitat i governat per les pròpies associacions i amb l’aliança de l’Ajuntament.. Aquest sector, tot i que sigui de base voluntària, cada vegada té més professionalitat i coneix de primera mà els temes que té entre les mans. Saben fer la feina i la fan de molta qualitat. Associar-se no deixa de ser un repte: està demostrat que quan col·laborem, les coses surten millor. En aquest moment on la individualitat és emergent, cal tornar a recuperar el sentit de la participació i comunitat, i el covid és l’exemple recent: la primera resposta va ser la xarxa de suport que hi va haver als barris per part de veïns i veïnes i entitats, que van agrupar i donar suport a les persones voluntàries i va distribuir recursos. L’administració va tardar a activar-se, però després va donar més eines i més suport. I aquí és la col·laboració.
També potser és que ells mateixos ja ho pateixen, per dir-ho així, i per això ho poden detectar millor.
Sí. I això també aplica a altres àmbits. L’existència al barri d’un equipament, un grup de teatre, una entitat de lleure o entitat esportiva, fa que que calgui sortir de casa, això cohesiona al barri i les persones, i fa que es coneguin i s’estableixin vincles. Si no existís aquesta vinculació, el fàcil és quedar-te a casa amb la teva plataforma de torn i, aïllar-se. El teixit associatiu fa barri, ens cohesiona i ens fa millors com a societat.