Anomenem treball de cures al conjunt d’activitats, recursos i organització social que són necessaris per al sosteniment de les necessitats humanes i el benestar de les persones.

Des del paradigma de l’economia feminista, es reivindica la importància d’aquest treballs per al sosteniment de la vida, que són invisibilitats i desplaçats a l’esfera familiar. Atribuir aquest treballs i el seu sosteniment a les dones, la qual cosa genera situacions de desigualtat i discriminació per a elles.

És necessari fer una revisió crítica dels efectes i les conseqüències d’aquest model econòmic i social, per potenciar models relacionals i econòmics més equitatius, justos i igualitaris per a les persones, que reconeguin el valor de la cura com a principal element social que fa possible el sosteniment de la vida i impliquin i responsabilitzin els homes per igual en el treball de cures i les tasques domèstiques.

Dimensions:

  • La cura com a eix indispensable per a la vida
  • La responsabilització familiar dels homes en les cures
  • Gestió emocional
  • La necessitat de ser cuidat i de cuidar