En el marc de les activitats vinculades al 8 de març (Dia Internacional de les Dones), el dimecres passat, 16 de març, a les 18.00 hores, el Grup de Diàleg Interreligiós de Gràcia va organitzar una taula rodona sobre “L’aportació de les tradicions religioses i espirituals al debat sobre la discriminació envers les dones i la violència de gènere”. L’acte va tenir lloc a la Sala de Plens del Districte de Gràcia.
Els grups de diàleg interreligiós (GDI) són espais de trobada on persones vinculades a creences i conviccions diferents d’un territori concret es reuneixen amb la finalitat de reivindicar i visibilitzar el pluralisme religiós a la ciutat, defensar el dret a la llibertat religiosa, de pensament i de consciència, trencar prejudicis entre tradicions religioses i espirituals, i millorar la cohesió social del territori. Els objectius dels GDI són: fomentar el coneixement mutu, dialogar entre confessions i creences, establir aliances i projectes comuns al territori, i donar-se a conèixer a la resta de la ciutadania. El programa dels grups de diàleg interreligiós (GDI) està impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i gestionat per l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós i Interconviccional.
Actualment a Barcelona hi ha cinc GDI a diversos territoris de la ciutat: Gràcia, Sants-Hostafrancs, Nou Barris, el Besòs i el Maresme, i Zona Nord. El GDI de Gràcia és un dels més antics i actius de la ciutat. Es va posar en marxa el 2010 amb el nom de Grup Abrahàmic. En una primera etapa es va constituir amb persones de la tradició jueva i de les diverses tradicions cristianes i islàmiques. En una segona etapa, que es va iniciar l’abril del 2017 després d’una sèrie d’entrevistes a una quinzena de persones, el grup es va reconstituir tal com és ara. Hi participen persones que pertanyen a comunitats de tradició catòlica, evangèlica, cristiana ortodoxa, musulmana, budista o bahá’í, a l’Església de Scientology i a la Federació de Famílies per la Pau i la Unificació Mundial.
L’acte d’aquest dimecres passat va ser conduït i moderat per Marina López, sociòloga i coordinadora del GDI Besòs-Maresme. Va començar amb unes paraules del comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós de l’Ajuntament de Barcelona, Khalid Ghali. Seguidament hi van intervenir diverses dones vinculades al GDI de Gràcia: Anna Maria Constant (Drukpa Barcelona – Druk Rangshar Kyipe Ts’el), Mercedes Gómez (Església de Scientology), Noemí Cortés (Església Evangèlica Assemblea de Germans del carrer Terol), Dolça Balil (Federació de Famílies per la Pau i la Unificació Mundial) i Ana Gimeno Cristóbal, teòloga catòlica.
En l’acte es va parlar de com es conceptualitza la inferioritat o no de les dones en les tradicions religioses i espirituals. En moltes tradicions, dones i homes són iguals des del punt de vista espiritual o en relació amb la divinitat. Per exemple, per a les persones practicants de l’Església de Scientology, s’entén que tant dones com homes son éssers espirituals i que l’esperit no té gènere. Malgrat això, aquesta igualtat no sempre es reflecteix a la pràctica en les comunitats i les organitzacions religioses, ni en la societat en general.
En cas del budisme, per exemple, Anna Maria Constant va explicar com el Buda històric, que va néixer en una societat patriarcal, s’adreçava explícitament a homes i dones, va ordenar monges i monjos i va especificar que les monges no havien d’estar al servei dels homes. En el budisme vajryâna (una de les branques o etapes del budisme) no hi ha cap prohibició per què les dones puguin accedir al lideratge o arribar als màxims nivells de realització o ordenació. En la realitat, però, coneixem històricament poques dones realitzades espiritualment i poques mestres; això no és perquè no n’hi hagi hagut sinó perquè han estat invisibilitzades. També els monestirs femenins van ser discriminats i van rebre prohibicions: entre altres, per exemple, les monges no podien dirigir rituals, no podien fer exercici físic o, també, els monestirs femenins rebien menys recursos que els monestir constituïts per una comunitat masculina. En l’actualitat, però, això està canviant. Posa com a exemples, l’Associació Internacional Sakyaditha, una associació de dones budistes, que té seu també a Barcelona. També hi ha el cas de les monges Drukpa Kung Fu, que no només fan exercici físic sinó que viatgen pel Nepal i l’Índia ensenyant a les dones tècniques d’autodefensa per protegir-se d’agressions sexuals.
En el cas del cristianisme evangèlic, Noemí Cortés va explicar que la situació de les dones depèn de cada església. Sovint, però, aquestes esglésies han reflectit els valors d’una societat masclista. Les esglésies han estat un reflex de la societat. Les dones havien de callar i perdre la veu. Els textos eren interpretats des d’un prisma patriarcal. Llevat de comptades excepcions, això dificultava que les dones poguessin accedir a llocs de més responsabilitat. Les dones estaven sotmeses a discriminació i abús, tot i que, de vegades, fos de manera subtil. La violència de gènere no és només la violència o l’agressió física més greu sinó que la piràmide d’aquesta violència se sustenta en accions socials que sotmeten i discriminen les dones, en l’abús psicològic i en la violència verbal o simbòlica. Actualment, però, cada cop hi ha més dones en llocs dirigents i també com a pastores. No hi ha topall a l’hora d’estar en un lloc de lideratge o direcció; depèn de cada comunitat. Les dones s’han anat empoderant i adquirint el rol que els pertoca, però encara queda molt camí per fer.
En el cas catòlic, Ana Gimeno va explicar que en la jerarquia catòlica les dones tenen un paper d’inferioritat i que estan excloses del ministeri. És necessària una reforma profunda, perquè es parla de fraternitat, però aquesta fraternitat no pot existir sense igualtat. El patriarcat s’ha fet legítim com a divinament ordenat, però, segons Gimeno, això no té res a veure amb l’autèntic missatge de l’evangeli de Jesús. Va parlar de la importància del paper de la teologia feminista i la necessitat de desconstruir el patriarcat en la interpretació dels textos bíblics, que han servit per justificar l’opressió i el sotmetiment de les dones. També va explicar que les dones tenen molts papers i tasques a l’Església (manteniment dels ornaments litúrgics, catequesi, activitats de temps lliure, Càritas, atenció a les persones malaltes, formar part dels consells parroquials, etcètera), però sovint sense reconeixement. Hi ha dones que fan moltes tasques, sovint gratuïtament, però hi ha poques professores de teologia o dones en espais de responsabilitat. Recentment el papa Francesc ha nomenat algunes dones en càrrecs de responsabilitat al Vaticà, però encara són poques. La Santa Seu és una institució patriarcal. Afirma que l’Església no reconeix la dignitat de les dones i accepta com a normal el masclisme, la misogínia i la discriminació de les persones LGTBI, i això és violència. Moltes dones tenen molt interioritzat aquest sistema patriarcal i cal que prenguin consciència de la seva dignitat. Aquests comportaments estan molt lluny del carisma original de Jesús, segons Gimeno. No es tracta de donar permís sinó de reconèixer drets.
Les darreres intervencions van aportar algunes idees per seguir treballant en la lluita contra la discriminació de les dones i la violència de gènere. Entre altres coses, es va parlar de la necessitat de buscar referents femenins. També cal que els homes comparteixin les tasques de cures i que es doni valor a les tasques que tradicionalment han estat considerades femenines. Cal que les dones puguin accedir a llocs d’autoritat, però també cal canviar la forma d’exercir l’autoritat.
*Si voleu conèixer més coses sobre el diàleg interreligiós, consulteu aquest article.
*Si voleu saber més coses sobre les activitats que l’OAR ha organitzat en relació amb les dones i la lluita per la igualtat de gènere, consulteu-ho AQUÍ.
