Les ciutats no són neutres al gènere i les diferències entre home si dones també es fan evidents en aspectes com la manera de moure’ns.
Fins ara, la manera de planificar la mobilitat no tenia en compte les necessitats de les dones. Es basava només en els desplaçaments per anar a la feina o estudiar, sense tenir en compte altres activitats, sovint realitzades per dones, com acompanyar els infants a l’escola o anar a comprar. Per això, cal incorporar la perspectiva de gènere en les polítiques de mobilitat.
Projectes com el Pla de mobilitat urbana de Barcelona 2019-2024, i el II Pla per la Justícia de Gènere, aporten propostes per promoure un model de mobilitat sostenible, segur i equitatiu, en el qual les dones es puguin desplaçar amb autonomia i seguretat, i també participar en el disseny de la mobilitat urbana.
Per què cal introduir la perspectiva de gènere en el disseny de la mobilitat?
La mobilitat és una activitat bàsica que diàriament afecta el 93% de les persones de la regió metropolitana de Barcelona, segons l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB, 2021), i que presenta desigualtats de gènere destacables.
Per exemple, pel que fa al motiu dels desplaçaments. Les dones es desplacen més per tasques de cura (24% davant de 18%), mentre que els homes ho fan més per qüestions laborals (22% davant de 17%). La distribució en l’ús dels mitjans de transport també presenta diferències. Els homes utilitzen molt més el transport privat (30% davant d’11%) i les dones el transport públic (36% davant de 24%) (IERMB, 2020b).
L’autonomia de les dones en la mobilitat també es veu qüestionada en termes de sinistralitat viària. Les dones son responsables de menys accidents, però víctimes de més. Això es deu a la seva major presència en els desplaçaments a peu —sovint vinculats a tasques de cura—, la seva menor presència als vehicles privats, juntament amb menys conductes de risc que els homes, fins i tot quan es posen en relació amb el volum de mobilitat de cada sexe (IERMB, 2020c).
Aquestes dades i moltes altres es poden consultar al repositori “El gènere en xifres”, un repositori de dades per fer visible la desigualtat de gènere a la ciutat.
El II Pla per la Justícia de Gènere 2021-2025
Per revertir aquestes desigualtats, el II Pla per la Justícia de Gènere compta amb propostes específiques de l’àmbit de mobilitat i es fonamenta en els objectius següents:
- Fomentar l’autonomia (accés i seguretat) de les dones en els seus desplaçaments.
- Promoure una mobilitat amb perspectiva de gènere i interseccional que elimini les desigualtats.
- Fomentar la participació de les dones en el disseny de la mobilitat de la ciutat.
Aquest àmbit forma part del quart eix del Pla, “Barris propers i sostenibles”, que treballa per fomentar, des d’una perspectiva feminista i interseccional, uns barris i espais urbans que posin la vida quotidiana al centre, la facin més confortable i siguin més justos, igualitaris, segurs i sostenibles.
Projectes de ciutat amb perspectiva feminista
La perspectiva de gènere en la mobilitat ja s’incorpora als projectes de ciutat. És el cas del Pla de mobilitat urbana de Barcelona 2019-2024 que introdueix la perspectiva de gènere en la seva elaboració i desenvolupament amb l’objectiu de promoure una mobilitat sostenible i equitativa i posar la vida quotidiana al centre.
També en casos concrets com el Pla de mobilitat de Ciutat Vella 2018-2023, que ordena la mobilitat al districte, i que també s’ha fet amb perspectiva de gènere. O en projectes urbanístics com la modificació del Pla General Metropolità del 22@.
També es proposen marxes exploratòries de percepció de seguretat i recorreguts de reconeixement per donar visibilitat als aspectes que generen inseguretat. S’han fet a diferents espais de la ciutat com al Bon Pastor i la Trinitat Vella.