OBSERVACIÓ : A partir de 2020 les valoracions s’estan fent per anys naturals, motiu pel qual s’ha fet una correcció en l’any de validació.
Programa comunitari de salut reproductiva
- Servei de Programes i Intervencions Preventives. Agència de Salut Pública de Barcelona
El programa SIRIAN pretén reduir els embarassos no planificats i els embarassos adolescents en barris amb alta proporció de població nouvinguda. Els seus objectius, adreçats a dones i homes, adolescents i adults, són: 1) augmentar i millorar l'ús de contracepció efectiva, 2) incrementar els coneixements sobre contracepció i mètodes postcoitals, 3) promoure les actituds favorables al control de la natalitat i 4) facilitar l’accés als serveis sanitaris del barri en cas que sigui necessari.
El programa contempla la intersectorialitat, la participació comunitària, i l'equitat de gènere, classe i origen. Emmarcat a l'àmbit comunitari, i amb el lideratge de les taules de salut de barri, les activitats principals del programa inclouen la participació comunitària per la captació de participants, la derivació als serveis de salut sexual si s'escau, i una entrevista individual de 40 minuts amb una professional de salut pública en espais comunitaris (centres de joves, casals, centres comunitaris, socials o de salut, biblioteca, o en espais específics del centre de salut...).
El programa ha aconseguit millores significatives en l’ús de contracepció dels adolescents, en l’ús continuat de contracepció efectiva en persones adultes i joves i en els coneixements sobre contracepció i recursos, com ara on trobar anticoncepció d'emergència al barri. Respecte l'impacte, en els barris situats al tercil inferior de renda familiar disponible de Barcelona, entre 2005-10 (abans) i 2011-13 (després), la fecunditat adolescent en els barris on es va dur a terme el SIRIAN es va reduir un 30,3%, davant d'15,5% a la resta.
Aquesta pràctica està vinculada amb: salut, acció comunitària, prevenció, immigració i interculturalitat, barri.
Un espai per treballar la defensa, protecció i garantia dels drets humans a la ciutat de Barcelona
- Oficina per la No Discriminació (OND)
La Taula d’Entitats amb Servei d’Atenció a Víctimes de Discriminació (SAVD) - Observatori de les Discriminacions a Barcelona es va iniciar el 7 de novembre de 2017 amb la primera reunió en què es va formalitzar aquest espai primigeni viu i processal de coordinació professional creat per l’Oficina per la No Discriminació (OND) amb la col·laboració de la xarxa social d’entitats de la ciutat.
La sinopsi de l’evolució es desenvolupa a partir de la pertinença de les entitats a l’espai de la Taula d’Entitats en diferents moments del procés.
És una pràctica que està en evolució a causa de la incorporació constant de diferents entitats durant aquest dos anys i mig d’experiència i que continua en actiu. A l’inici la formaven deu entitats i actualment en són divuit, amb la intenció que d’aquí a pocs mesos s’hi incorporin cinc entitats més. El criteri fonamental per pertànyer a la taula és ser una entitat de la ciutat que ofereix algun tipus de servei d’atenció a les persones que han estat víctimes de situacions de discriminació de qualsevol tipus.
L’OND inicia, planteja, defineix i lidera aquest espai tècnic partint de la pròpia definició de discriminació que sempre ha format part de la seva identitat professional, l’observació general número 18 del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides. Aquesta definició diu que la discriminació és “tota distinció, exclusió, restricció o preferència basada en determinats motius, com són la raça, el color, el sexe, l'idioma, la religió, l'opinió política o d'una altra índole, l'origen nacional o social, la posició econòmica, el naixement o qualsevol altra condició social, i que tinguin per objecte o per resultat anul·lar o menyscabar el reconeixement, gaudi o exercici, en condicions d'igualtat, dels drets humans i les llibertats fonamentals de totes les persones”.
L’OND és el servei municipal de referència que treballa per la defensa, protecció i garantia dels drets humans a la ciutat de Barcelona. Davant situacions de vulneracions de drets o discriminacions, l’OND ofereix suport i acompanyament, acció socioeducativa, atenció i assessorament jurídics, atenció psicosocial, mediació i totes les gestions, coordinacions i derivacions necessàries per a la resolució d’aquestes situacions. Aquesta atenció es fa de manera gratuïta i confidencial, basada en l’apoderament de les persones víctimes d’aquestes situacions discriminatòries.
Durant el procés de desenvolupament de la Taula d’Entitats, l’OND ha plantejat, des de l’inici, el treball compartit amb un enfocament basat en la interseccionalitat, una mirada amb experiència interdisciplinària construint una metodologia de treball pròpia que ha comportat la creació d’una base de dades comuna amb uns indicadors quantitatius i unes eines qualitatives de prospecció per compartir la diagnosi i la tipologia d’actuació amb les persones víctimes de discriminació. També ha comportat la redacció de documents propis i l’organització d’espais i jornades de desenvolupament tècnic entre totes les entitats.
Accés a la cultura en igualtat de condicions
- Servei de Promoció i Suport - Institut Municipal de Persones amb Discapacitat
El projecte consisteix en incorporar la vessant de l'accessibilitat al teatre familiar de la ciutat. Basant-se en la programació ordinària de teatre familiar, es facilita la introducció de recursos tècnics i humans que desenvolupen mesures de suport per als infants amb discapacitat sensorial. Teatre Infantil Accessible s'inicia l'any 2009 al Districte de Les Corts i, després d'una valoració positiva, s'amplia al Districte de l'Eixample. L'any 2013, el Sant Andreu Teatre s'afegeix a la proposta com a teatre de ciutat, que també programa teatre familiar, en aquest cas, amb mesures d'accessibilitat per a infants amb discapacitat auditiva. Amb la introducció de mesures d'accessibilitat, els infants amb discapacitat gaudeixen dels espectacles en igualtat de condicions que la resta del públic infantil. Les mesures inclouen el servei d'audiodescripció, la visita tàctil a l'escenografia de l'espectacle i al vestuari, la dotació d'emissores de freqüència modulada, el servei d'argumentació anticipativa, el servei de subtitulació i el servei d'interpretació en llengua de signes.
Aquesta pràctica està vinculada amb: persones amb discapacitat, infància, famílies, ciutat
Metodologia de l’escolta activa, que pretén provocar canvis en les persones
- Departament de Salut Mental
El Telèfon de Prevenció de la conducta suïcida (TPS) és una línia telefònica d’escolta activa gratuïta i confidencial, disponible 24 hores i durant 365 dies de l’any (24/7), adreçada a persones que mostren signes de conducta suïcida (des de la ideació fins a situacions de risc imminent o suïcidi en curs); a persones que han perdut un familiar o persones del seu entorn a causa d’una mort per suïcidi (supervivents); i a persones que tenen en el seu entorn proper algú que mostri signes d’aquesta conducta. Les trucades són ateses per persones voluntàries, amb experiència específica en acompanyament emocional, formades en l’abordatge preventiu del suïcidi i en l’atenció en situacions de crisi, i supervisades per professionals de la salut mental. Es tracta d’un servei promogut en col·laboració pel Departament de Salut Mental de l’Ajuntament de Barcelona i per l’entitat Fundació Ajuda i Esperança.
Al mes de maig del 2022, el TPS guanya un dels premis Health Awards 2021 de la Comissió Europea, com a servei pioner a tot l’estat que va contribuir en alleujar l’impacte de la COVID 2019 a l’àmbit de la salut mental.
El TPS és una pràctica innovadora en relació a diferents aspectes, entre els quals destaquem que no és un servei de salut, sinó que ofereix acompanyament pal·liatiu del patiment a partir d’una conversa propera, empàtica i horitzontal (pel fet que estigui atès per persones voluntàries que no ofereixen suport en tant que professionals). Aquest suport emocional pretén reduir el nivell de risc de conducta suïcida i, al mateix temps, detectar si n’hi ha d’imminent per activar els serveis d’emergència. Després, cal destacar l’enfocament integral de l’abordatge sobre la situació de patiment viscuda i l’impacte que genera, no només en les persones implicades directament (amb conductes de risc evident), sinó també en l’entorn proper.
El servei es desenvolupa per part de persones voluntàries de la Fundació Ajuda i Esperança, que conformen els equips d’orientadors que atenen al telèfon, i els de suport per situació de crisi imminent. Aquest abordatge metodològic es centra en la idea que les característiques d‘aquests equips, que es fonamenten en l’horitzontalitat de la interacció amb qui truca, té característiques facilitadores per complir amb els objectius d’una línia telefònica d’escolta.
Aquesta pràctica està vinculada amb: Salut mental, prevenció suïcidi, voluntariat, atenció telefònica, suport emocional.
Desenvolupament positiu d’infants i famílies a través de la pràctica esportiva i el lleure
- Fundació per l’Esport i l’Educació de Barcelona (FEEB), en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona
El projecte "Temps de joc" va néixer el 1999 a través del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona (CEEB) i s'impulsa des de la Fundació per l’Esport i l’Educació de Barcelona (FEEB), una entitat privada que gestiona iniciatives i activitats esportives, lúdiques i educatives de servei públic.
Des del seu origen, i amb el suport d’organismes públics, com l’Ajuntament de Barcelona, i privats, com la Fundación Probitas, organitza i gestiona o participa en una sèrie de projectes amb un objectiu principal: “Garantir l’accés a una pràctica esportiva de qualitat generadora de valors per als nens, nenes i joves de la ciutat, independentment del nivell socioeconòmic, d’origen o gènere”.
El projecte ofereix cobertura educativa i alimentària als infants en situació d’extrema necessitat derivats de Serveis Socials. Tot i que el projecte ha tingut bons resultats, es pretén que aquest recurs educatiu tingui un impacte important, tant en les famílies com en els infants. Per assolir-ho, s’ha treballat de forma directa amb els referents dels diferents Centres de Serveis Socials i s’ha generat una construcció conjunta de la programació que es desenvolupa.
El Programa de responsabilitat personal i social és la metodologia, l’eina amb la qual és treballa a "Temps de joc" i prové del marc teòric de la psicologia positiva i de la teoria de la resiliència, amb una visió oberta a les potencialitats, capacitats humanes i motivacions. A partir d'aquí es desenvolupa una activitat esportiva i física amb els nens i nenes, en què de manera transversal, es treballen els hàbits d'alimentació i higiene.
El projecte presenta dues modalitats, una durant el mes d'agost, de dilluns a divendres, i una altra, els dissabtes durant tot l'any. Temps de joc manté una dinàmica de valoració i avaluació de les activitats amb una relació directa amb els serveis socials de cada barri.
Aquesta pràctica està vinculada amb esports, gestió de conflictes, igualtat de gènere, participació, serveis socials, infància, famílies.
Durant l’any 2023 aquest Programa ha estat finançat mitjançant el Programa Temps x Cures. Més informació
Una política de temps i vida quotidiana per cuidar als que cuiden
- Direcció del Programa de Temps i Qualitat de Vida, Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports
Temps de barri, temps per tu és un servei que fomenta la conciliació de la vida laboral, familiar i personal que ofereix la direcció de programa de Temps i Qualitat de Vida, en col·laboració amb l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i els districtes. El projecte permet a les famílies cuidadores disposar de temps personal, mentre els infants, joves i adults amb discapacitat i/o dependència participen en activitats lúdiques de qualitat adequades a les seves necessitats en equipaments públics de proximitat del seu districte. A partir d’un model organitzatiu transversal enfocat en les necessitats del col·lectiu destinatari i la rendibilització de l’ús social dels equipaments de proximitat, la iniciativa afavoreix la conciliació del temps familiar i la inclusió de les persones en la vida comunitària. Davant les dificultats detectades pel que fa a la participació, el projecte treballa en expandir de forma sostenible l’oferta de servei, que actualment arriba a més de 165 famílies.
Aquesta pràctica està vinculada amb: temps i qualitat de vida, família, discapacitat, dependència, ciutat i districtes
Treball en xarxa per donar resposta a problemàtiques complexes
- Serveis Socials del Raval de l’Institut Municipal de Serveis Socials i l’Equip d’Atenció a la Infància i Adolescència de la Direcció de Serveis de Família i Serveis Socials
El projecte XAFIR és una xarxa integrada per serveis i entitats públiques i privades que busca millorar la qualitat de vida dels infants i les famílies del Raval, millorant la coordinació, cooperació i comunicació entre el col·lectiu de professionals de diferents àmbits que treballen en aquest territori. El projecte es desenvolupa a partir de la metodologia de treball en xarxa, que incorpora la transversalitat així com la integralitat de les intervencions. Es fonamenta en tres aspectes claus: la millora de la intervenció sobre les situacions familiars, la formació continuada del col·lectiu de professionals i el desenvolupament d’estructures i espais de treball adaptables (comissions de treball) que faciliten la confiança i la corresponsabilització de les persones. Aquest equilibri s’aconsegueix mitjançant una bona gestió de la complexitat entre els serveis públics i les entitats socials. El projecte vincula la voluntat de detecció, atenció i prevenció de problemàtiques familiars complexes a la promoció de la col·laboració, complementació i el consens entre els diferents agents implicats en la intervenció.
Aquesta pràctica està vinculada amb: serveis socials, infància, famílies, treball en xarxa, districte, Raval
Tots i totes som barri
- CSS Baix Guinardó i Can Baró
El projecte Xarxes va néixer l'any 2015 fruit de la iniciativa d’unes professionals del Centre de Serveis Socials Baix Guinardó - Can Baró. A partir de l’atenció individualitzada es va detectar un capital humà important de persones usuàries amb potencialitats, que oferien voluntàriament el seu temps per millorar la vida i les dinàmiques del barri. Al mateix temps es van identificar certes carències en famílies i menors en edat escolar, que vivien diferents situacions personals relacionades amb la manca d'espai i condicions adequades a la llar per a facilitar l'estudi.
En el cas dels progenitors: dificultats en el desenvolupament d'habilitats parentals, baix nivell de comprensió de l'idioma, escasses habilitats relacionals, poca implicació en el projecte educatiu i escolar dels seus fills/es, etc. En el cas dels menors: dificultats en les habilitats socials, relacionals i emocionals, apareixent elements d’una baixa autoestima, manca de seguretat, escassa xarxa relacional i en algunes situacions, manca d'hàbits personals.
En aquestes circumstàncies es van crear dos grups: un de persones voluntàries motivades, les quals, amb el suport de les professionals, treballarien per millorar les situacions personals d'aquests infants i les seves famílies; i un altre grup format pels nens i les nenes, amb els quals es treballarien les necessitats anteriorment descrites. De manera complementaria i transversal, es reforçaria l'aprenentatge i la formació de les pròpies famílies, des dels diferents serveis implicats al territori: CSS, Centre d’Atenció Primària en salut, escoles, etc.
La pràctica ha anat evolucionant, mantenint sempre aquesta estructura inicial, i ha passat de ser un projecte de caire grupal a ser un projecte que també incorpora la dimensió comunitària, viu, solidari i participatiu. Actualment es treballa amb diferents serveis del propi territori i amb d’altres de la resta del districte.
Aquesta pràctica està vinculada amb: acció comunitària, grups, infància, famílies, educació.
Un canvi d’enfocament als serveis socials
- Institut Municipal de Serveis Socials
Les sessions d’acollida VINE són una modalitat de grups informatius que constitueixen la manera ‘ordinària’ d’oferir la primera atenció i informació a persones que fan demanda d’atenció als centres de serveis socials (CSS). Les sessions responen a interessos i situacions vitals (precarietat econòmica, envelliment, etc.) que són compartides per un gran nombre de persones usuàries que fan demanda d’atenció.
La intervenció es porta a terme des d’una posició que vincula la persona al context, normalitza (es contextualitza la situació i la dificultat en un marc compartit), empodera la persona, la tracta com un igual i no la culpa per la seva situació. Les sessions VINE faciliten l’oportunitat d’escoltar i ser escoltats, compartir i aportar amb transparència i equitat (tothom rep la mateixa informació sobre recursos i prestacions que són universals).
El projecte diferencia dos tipus de sessions: d’acollida VINE Recursos Generals i d’acollida VINE Recursos Gent Gran i dependència. A través d’aquesta iniciativa es vol facilitar la informació i l’accés als recursos socials necessaris que permeten el desenvolupament de les persones usuàries ateses, en igualtat de condicions. Aquest enfocament es considera pioner als serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona pel posicionament institucional, l’enfocament, la sistematizació del model i l’anàlisi prèvia que en fonamenta la necessitat.
Aquesta pràctica està vinculada amb: atenció social, serveis socials, població en general, ciutat.
