OBSERVACIÓ : A partir de 2020 les valoracions s’estan fent per anys naturals, motiu pel qual s’ha fet una correcció en l’any de validació.
Activitats interculturals per a una ciutat de convivència
- Direcció de Drets de Ciutadania i Immigració
L'Espai Avinyó Llengua i Cultura és una iniciativa impulsada per l’Ajuntament de Barcelona en el marc de la implementació del Pla Barcelona Interculturalitat aprovat l’any 2010. El Pla és fruit d’un procés participatiu i consultiu a nivell intern de l’Ajuntament i extern de la societat civil i de la ciutadania en general, que aposta pel model intercultural de gestió de la diversitat i de convivència en la diversitat. Els seus tres principis claus són la igualtat d’oportunitats, el reconeixement de la diversitat i la interacció positiva. Per poder impulsar aquests principis, l'any 2011, neix l’Espai Avinyó Llengua i Cultura, amb la finalitat d'oferir un espai de reflexió, de diàleg i d’intercanvi intercultural.
A partir d’aquells elements en comú que ens uneixen, es busca difondre l’accés a la cultura i, en la mesura del possible, col·laborar a la incorporació de la diversitat cultural en els equipaments culturals de la ciutat. Tot això es concreta en una programació intercultural trimestral estable a nivell de ciutat. Els principals eixos de treball són: activitats obertes a tota la ciutadania, activitats en grup i guiades per la ciutat on el català és la llengua vehicular, exposicions interculturals, assessorament en matèria de diversitat cultural als equipaments culturals i de proximitat de la ciutat, comunicació i treball en xarxa.
Aquesta pràctica està vinculada amb: immigració, diversitat cultural i interculturalitat, població en general, ciutat
Fent del barri un referent en inclusió social
- IMPD - Servei de Promoció i Suport
- Direcció de Serveis a les Persones i Territori - Districte de les Corts
L’Espai d'Inclusió de Les Corts és una xarxa diversa d'acció i reflexió on diferents agents (empresarials, universitats, del tercer sector, incloses les persones amb discapacitat, i l'administració en clau de territori) treballen conjuntament en el disseny i desenvolupament de projectes que impactin en el territori i, en particular, en la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat/diversitat funcional i de tota la ciutadania. Mitjançant aquest espai, i les accions que es desenvolupen, es vol incidir en el concepte de Barri Inclusiu i Territori Socialment Responsable.
L'Espai d'Inclusió de Les Corts treballa amb l'objectiu d'eliminar barreres i obstacles socials. Es promou l'acció, la reflexió i la interacció entre el conjunt dels agents implicats per tal de definir estratègies i projectes que promoguin un territori més amable, proper i inclusiu. Les accions i iniciatives de l’Espai d'Inclusió aglutinen els principis de compromís, igualtat, col·laboració, cooperació, confiança, respecte, transparència i participació. Els valors que impregnen el projecte són la proximitat, el treball en xarxa, la innovació, l’empatia i la complicitat.
Aquesta pràctica està vinculada amb: Districte (Les Corts), atenció social, associacionisme, drets civils, gestió pressupostària i administració, habitatge, noves tecnologies, participació, planificació, salut mental i treball en xarxa.
Formació i comunicació en xarxa per la cohesió social i la convivència intercultural
- Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós. Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat
L’Estratègia BCN Antirumors és una iniciativa impulsada per l’Ajuntament de Barcelona en el marc de la implementació del Pla BCN Interculturalitat. Neix l’any 2010 com a una estratègia comunicativa i d’acció social, territorialitzada i dissenyada des de la Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat, per combatre els rumors i estereotips sobre diversitat cultural amb l'objectiu d’afavorir la convivència intercultural. Compta amb tres eixos principals de treball. D’una banda, la participació, materialitzada en la creació de la Xarxa BCN Antirumors, que vol implicar al major nombre d’agents possibles en la tasca antirumors i apropar els diferents recursos i materials a la ciutadania i als territoris de la ciutat.
D’altra, la sensibilització, a través de la creació d’una sèrie de materials i recursos per a les entitats i institucions que vulguin desenvolupar alguna tasca antirumors. Finalment, la comunicació, per incidir en la informació dels mitjans de comunicació, contrarestar els rumors i oferir experiències positives d’interacció intercultural i, finalment, difondre l’Estratègia i la Xarxa BCN Antirumors. La pràctica ha permès implicar a diferents sectors estratègics (comerç, educació, sanitat), a ciutadania no organitzada i generar sinergies de treball i col·laboració amb la base associativa de la ciutat. El projecte ha tingut impacte a Barcelona, Catalunya, l’Estat espanyol i també a nivell internacional.
Aquesta pràctica està vinculada amb: immigració i interculturalitat, comunicació, treball en xarxa, ciutat
Treball grupal i empoderament de les dones
- PIAD (Punts d’Informació i Atenció a les Dones)
- Departament de Prevenció de les Violències Masclistes
- Direcció de Serveis de Feminismes i LGTBI
La incorporació de professionals de la psicologia en els equips dels PIADS l’any 2009 va permetre aprofundir en el format psicoeducatiu i abordar el context grupal des d’una major complexitat. L’any 2010, els equips dels PIADs de Barcelona reben l’encàrrec de protocol·litzar i sistematitzar el treball grupal que s’estava realitzant des d’un enfocament socioeducatiu i fer un nou plantejament de treball grupal més psicoeducatiu.
La diversitat de les demandes i de la població atesa als diferents PIADs de Barcelona sempre ha estat un dels punts significatius i es va decidir mantenir la diversitat i començar per oferir grups psicoeducatius adaptats a les demandes i necessitats de les dones ateses a cada districte. Posteriorment, l’equip dels PIADs va realitzar treballs de síntesis, categorització i ordenació dels processos efectuats als diferents grups realitzats l’any 2011
Així, l’any 2012 es van implementar els primers Grups psicoeducatius, tal i com s’havien descrit al document realitzat per les professionals del servei. A partir d’aquí, s’han realitzat 10 grups anuals, un grup a cadascun dels PIADs, de manera que, fins al moment, s’han desenvolupat un total de 45 grups.
Aquesta pràctica està vinculada amb: dona, feminisme, apoderament, gestió del temps, prevenció, grups, població adulta, ciutat
Homes per l’equitat de gènere
- Direcció del Programa de Dona de la Direcció d’Equitat Social i Salut
El projecte Canviem-ho és una intervenció grupal que, des de la perspectiva de gènere, està dirigida als homes de la ciutat de Barcelona que estan en situació de pre-part. La pràctica facilita als homes un espai propi on poder treballar al voltant de la paternitat des de l’experiència masculina. Aquests grups, que es realitzen a diferents districtes de la ciutat, són una oportunitat per als homes de prendre consciencia de la paternitat i la relació existent amb la seva pròpia identitat masculina.
L’objectiu del projecte és aconseguir un major grau d'implicació dels homes en la criança i cura dels fills/es des de l'embaràs, millorant les seves capacitats parentals i afectives. Canviem-ho ajuda a detectar i atendre les necessitats dels homes en relació a la seva paternitat, necessitats que sintonitzen amb el canvi social respecte a la coparticipació en la criança de les criatures per aconseguir una societat més igualitària i coresponsable en els processos relacionats amb la maternitat-paternitat. La finalitat última és que els homes estiguin implicats en la seva paternitat d'una manera responsable, present i afectuosa.
Aquesta pràctica està vinculada amb: igualtat de gènere, gestió de temps, prevenció, salut, paternitat, ciutat.
Un espai per a la presa de consciència dels patrons de relació
- Centre de Serveis Socials de Sarrià – Sant Gervasi
En el procés de reflexió que es va realitzar a la Xarxa d'Infància i Adolescència de Sarrià-Sant Gervasi (2010) sobre la realitat de la infància al districte es va concloure la necessitat de dur a terme alguna intervenció de tipus preventiu amb els pares i mares amb la finalitat de reduir o evitar dificultats que posteriorment arriben als serveis en forma de patrons de comportaments problemàtics i de més difícil abordatge.
Amb aquest motiu es va organitzar un grup de treball format per l'EAIA, CSMIJ, CAS, CAP Sarrià i els Serveis Socials Bàsics. El resultat d'aquest grup va ser el disseny d'un Grup de Suport Educatiu per a pares i mares. Aquest projecte el condueixen professionals dels Serveis Socials de Sarrià-Sant Gervasi i aquest any 2016 s'ha dut a terme la cinquena edició.
L'objectiu del Grup és el desenvolupament de les competències parentals a través de 12 sessions i que aborden els principals temes i preocupacions que els progenitors tenen en relació amb la tasca educativa que realitzen amb els seus fills. El projecte es basa en el model Programa-Guia para el desarrollo de competencias emocionales educativas y parentales (impulsat pel Ministerio de Sanidad y Política Social l’any 2009) del qual s’ha fet una adaptació.
Aquesta pràctica està vinculada amb: grups, prevenció, famílies, competències parentals
L’enfocament grupal: una solució estratègica davant l’impacte de la crisi
- Serveis Socials Sant Antoni de l’Institut Municipal de Serveis Socials
El projecte s’adreça a persones en edat laboral que estan en situació de recerca de feina o desenvolupent activitats laborals en precari que són insuficients per donar cobertura a les necessitats econòmiques més bàsiques. Es tracta de persones a les quals la nova realitat de la crisi econòmica els ha generat una sèrie d’alteracions en els diferents àmbits de la seva vida -no només el laboral, sinó familiar, estil de vida, relacions, autoestima, confiança, etc.- i per aquest motiu s’han adreçat als serveis socials i de salut a demanar suport material i emocional.
La hipòtesi de treball és que si ajudem a elaborar el dol per les pèrdues que està suposant la situació d’atur laboral i podem capacitar les persones per activar-se en la recerca d’alternatives útils per a elles i per a la comunitat millorarem la situació sòciosanitària de les persones, així com la solidaritat, la cohesió social i la capacitat de resposta de la comunitat envers les necessitats quotidianes actuals.
Aquest projecte té una triple vessant: individual/familiar, grupal i comunitària. L’objectiu és produir beneficis a tres nivells: la persona usuària i la seva família, l’equip del Centre de Serveis Socials i el barri i la comunitat. S’utilitza la metodologia d’un Grup de Tractament Psicosocial, que es caracteritza per l’ajuda que es proporcionen tots els membres, de forma recíproca i igualitària, i pel fet que ells mateixos esdevenen el motor de canvi.
Aquesta pràctica està vinculada amb: acció comunitària, grups, serveis socials, impacte crisi econòmica, població adulta
Espai de trobada per a les persones grans per prevenir el sentiment de soledat
- Centre Serveis Socials Carmel (IMSS)
Darrere una recerca basada en les dades demogràfiques del barri del Carmel, s’observa l’existència d’un elevat percentatge de població envellida en comparació amb la resta de grups d’edat. Segons dades estadístiques de l’any 2017 de l’Ajuntament de Barcelona, la població de més de 65 anys registrava un 22,7% del total de la població del barri, de manera que era el segon grup més poblat. Aquest va ser un dels motius principals que van portar l’equip del Centre de Serveis Socials (CSS) Carmel a estructurar unitats especialitzades per atendre aquest col·lectiu (Unitat de Dependència, Servei d'Atenció Domiciliària SAD, i Unitat de Seguiment, Tractament i Atenció Col·lectiva USTAC).
Dins d’aquesta mesura neix el Grup Gran Hort com un espai de trobada que apareix després que al barri del Carmel es detecti l’existència d’un gruix important de persones grans que pateixen solitud no volguda o amb risc de patir-la. En aquesta línia, el CSS Carmel forma un grup amb l’activitat principal de pujar quinzenalment a cuidar un hort que s’instal·la al terrat de l’edifici. La voluntat i les ganes de fer activitats de les dones participants va afavorir que aquesta dinàmica no s’aturés i que es continués amb aquest projecte, que actualment ha creat una potent xarxa de dones grans.
Aquesta pràctica està vinculada amb: serveis socials, gent gran, salut, salut mental, treball grupal, treball en xarxa, acció comunitària, territori.
Espais de confiança per a les dones
- Centres de Serveis Socials del Districte Horta-Guinardó
Els grups de suport psicosocial a dones i fills o filles que pateixen violència masclista tenen com a punt de partida l’any 1998 al districte d’Horta-Guinardó. Partint de les demandes d’intervenció en violència masclista per part de professionals de Serveis Socials públics i d’entitats representants de dones, les línies polítiques, amb l’objectiu d’amplificar, sensibilitzar, prevenir i intervenir en matèria de violència de gènere, inicien la seva tasca formant a professionals dels serveis socials bàsics públics. Amb aquesta formació i a partir d’una iniciativa professional, es facilita la creació i la consolidació posterior de grups d’atenció a dones i les seves filles i fills i es reforcen les derivacions en la xarxa de serveis de salut, educació, salut mental i seguretat, entre altres.
Al mateix temps que s’impulsa el projecte comunitari, aprofitant la demanda de les dones afectades mateixes, es creen i publiquen materials per a la sensibilització i la detecció: el “Quadern per a professionals” (Júlia Masip, Chus Martínez, 2002) i un conte dirigit a dones i a la població general titulat “El malson de la Ventafocs” (Júlia Masip, Chus Martínez, 2002). El projecte ha crescut mentre itinerava per espais col·lectius del territori en “El viatge de la Ventafocs” i finalment, en projectar-se més enllà de la comunitat.
La valoració dels resultats és alta, tant en la població afectada com la general, en la xarxa de dones i professionals, i per la col·laboració en recerques sobre la recuperació i l’apoderament amb la universitat han sorgit actuacions paral·leles en nivells diversos del context, i s’han proporcionat millors recursos per a la intervenció i se n’ha augmentat el valor social. Per tot això, s’aposta per ampliar la formació a professionals de tots els serveis socials bàsics de la ciutat, amb la consciència que és necessari continuar amb el desenvolupament d’aquests projectes que faciliten la lluita per atendre les supervivents i erradicar la violència masclista.
El projecte s’ha consolidat com un dispositiu d’atenció grupal estable i ha anat creixent durant 20 anys, amb la participació de moltes professionals dels cinc centres de Serveis Socials del districte.
Aquesta pràctica està vinculada amb: dones, maltractament, infants.
Aprenentatge i autonomia de les persones amb discapacitat a través de l’agricultura urbana
- Institut Municipal de Persones amb Discapacitat – Departament de Promoció i Suport
El projecte “Hort al terrat” fomenta la inclusió social de les persones amb discapacitat i en promou l’autonomia i aprenentatge en l’àmbit de l’horticultura. Amb aquesta finalitat s’han instal·lat diversos horts urbans als terrats en desús d’edificis municipals, i el seu funcionament ha estat confiat a entitats de persones amb discapacitat.
Els objectius generals són la millora de la salut física, social i emocional de les persones amb discapacitat i l’augment del nombre d’àrees verdes de la ciutat. L’experiència també pretén crear sinergies entre l’Administració local de la ciutat, organitzacions d’agricultura urbana i entitats de persones amb discapacitat. D’aquesta manera, l’experiència fomenta l’agricultura urbana i el cultiu d’abastament local, que proporciona maneres innovadores de gestionar l’aigua i el sòl, garanteix una producció sostenible i de qualitat i ofereix productes cultivats localment a organitzacions que treballen amb persones en risc d’exclusió.
Més concretament, el projecte promou la inclusió social mitjançant la normalització i l’activitat agronòmica, es proporcionen aprenentatges pràctics i es contribueix a l’apoderament de les persones amb discapacitat com a participants actius de la comunitat. Alhora fomenta una ciutat més ecològica i promou la idea de consum local. Així mateix, els horts al terrat permeten fer front a la manca de terres disponibles en una ciutat tan densa com Barcelona. Per acabar, els excedents, inicialment destinats al consum propi dels participants, es lliuren a col·lectius de persones vulnerables, promovent així el rendiment social de la inversió.
En definitiva, el projecte recull una dimensió educativa en el treball amb persones amb discapacitat, una dimensió ambiental de reutilització i aprofitament d’espais, una dimensió d’obertura a la ciutadania d’un espai o equipament públic, una dimensió d’innovació en la producció sostenible d’hortalisses i, finalment, una dimensió social en el moment en què es fa donació dels excedents del cultiu a col·lectius vulnerables mitjançant menjadors socials i banc d’aliments.
Aquesta pràctica està vinculada amb: persones amb discapacitat, acció comunitària, gestió del temps, salut mental, noves tecnologies, voluntariat.
