Urbanisme, Transició Ecològica, Serveis Urbans i Habitatge

En ser un cancerigen reconegut, no existeix una dosi segura.

En l’àmbit laboral, el Reial Decret 396/2006 estableix que cap persona treballadora pot estar exposada a una concentració d’amiant en l’aire superior al valor límit ambiental d’exposició diària (VLA-ED) de 0,1 fibres per centímetre cúbic mesurades com una mitjana ponderada en el temps per un període de 8h.

D’altra banda l’Agència Europea d’Agents Químics (ECHA) ha elaborat un informe científic que conclou com en l’àmbit ocupacional no hi ha una exposició llindar a les fibres d’amiant a partir de la qual suposi un risc per a la salut, sinó que s’ha de fer una relació exposició-risc.

Tanmateix, encara no es disposa de legislació que indiqui quina exposició llindar a les fibres d’amiant a l’ambient suposa un risc per a la salut.

No obstant, el que sí que es té certesa és que els MCA no presenten un risc per a la salut si es troben en bon estat i les seves fibres resten fortament unides. Poden ser perjudicials si aquests materials es trenquen o es degraden degut a què les fibres d’amiant poden ser alliberades a l’entorn i, per tant, poden ser inhalades.

La vida útil dels MCA ja instal·lats en el nostre entorn depèn de diversos factors: a) l’estat de conservació, b) si es troba o no protegit físicament, c) el grau d’exposició a xocs i vibracions, i d) les condicions meteorològiques adverses (vent, pluja àcida, ambients molt humits, pluges intenses, etc.). Es considera que un MCA comença a degradar-se quan arriba al final de la seva vida útil. Per exemple, en el cas d’una teulada de fibrociment, haurà acabat la seva vida útil quan presenti forats o despreniments de manera generalitzada, o bé quan no faci la funció per la qual s’ha instal·lat, com ocorre si hi ha goteres.

A més, cal tenir en compte que les fibres d’amiant poden alliberar-se a l’entorn quan algun MCA és manipulat durant el seu ús o en processos de demolició, manteniment, reparació i/o renovació d’edificis o habitatges.

Per tant, tot i que els MCA no presenten un risc per a la salut si es troben en bon estat i les seves fibres resten fortament unides, cal considerar que l’amiant és un producte cancerigen i s’ha d’evitar qualsevol exposició possible actual i en el futur. Mentre no s’eliminin els MCA, el risc no desapareix.

Quin perill suposa per a la salut?

En els casos concrets d’exposició de les persones a les fibres d’amiant, existeix el risc que aquesta exposició pugui tenir conseqüències en la salut.

Però cal tenir en compte que estar exposat a fibres d’amiant no vol dir que necessàriament es desenvolupin problemes de salut, ja que el risc d’emmalaltir dependrà de molts factors, entre els quals els següents:

• La concentració de les fibres presents a l’aire.
• La durada de l’exposició.
• La freqüència de l’exposició.
• La mida i el tipus de les fibres inhalades.
• Si es tenen malalties respiratòries prèvies.

L’impacte en la salut de l’exposició a l’amiant es coneix fonamentalment pels estudis en persones treballadores que han estat manipulant l’amiant directament. Això vol dir que la durada, la intensitat i la freqüència de l’exposició són més elevades que en la població general.

És essencial que les persones que fan treballs de manteniment, rehabilitació o retirada d’aquests materials sàpiguen si contenen amiant perquè el puguin manipular amb seguretat a fi d’evitar riscos.

Quan i com una persona pot estar  exposada a les fibres d’amiant?

A Catalunya abans de la prohibició de la fabricació i comercialització de l’amiant al 2002, l’exposició es donava principalment en les persones que hi treballaven o bé vivien a prop de les indústries on es fabricava MCA. Així mateix, els i les familiars de les persones que hi treballaven en aquestes indústries s’exposaven en inhalar les fibres que transportaven els i les treballadores en la roba a casa.  Amb posterioritat al 2002, i en l’actualitat, ja no existeix una exposició lligada a la fabricació d’aquest material però encara es pot estar exposat als MCA degut a què, tot i estar prohibit el seu ús, de moment no existeix una obligació de retirar l’amiant ja instal·lat. A Europa encara se’n troben MCA en molts vaixells, trens, maquinària, túnels, galeries, edificis antics, teulades de fibrociment i canonades d’aigua.

En l’actualitat la inhalació de fibres d’amiant pot ocórrer per diferents fonts d’exposició:

• Ocupacional: Es dona en persones exposades a l’àmbit laboral, com ara activitats desenvolupades en els sectors de la construcció, el manteniment i la rehabilitació d’edificis on es manipulin o retirin MCA.  

• Domèstica: L’amiant encara pot estar present a les llars formant part d’alguns estris d’ús domèstic fabricats abans del 1989 com ara plaques tèrmiques, fogons elèctrics, estufes catalítiques, torradores, calderes, fundes de planxa, assecadors, etc. Aquesta exposició pot donar-se per degradació, manipulació o trencament d’aquests estris o altres MCA. D’altra banda, els i les familiars de les persones treballadores en la construcció, manteniment i rehabilitació d’edificis que manipulin MCA sense les mesures de protecció adients. 

• Ambiental: Afecta les persones que resideixen a prop d’un punt d’emissió de fibres d’amiant i inhalen la pols dispersa a l’aire. Avui dia, l’exposició ambiental a les ciutats podria provenir de la demolició d’edificis i de la manipulació de MCA sense les mesures de prevenció i retirada de l’amiant adequades. També pot donar-se un exposició ambiental a l’amiant per l’alliberació de fibres en zones que hagin esdevingut abocadors incontrolats de MCA o en zones d’antics assentaments humans on hagin quedat restes de MCA en el sòl.

Quin tipus de malalties son conseqüència de l’exposició a les fibres d’amiant?

En els casos concrets d’exposició de les persones a les fibres d’amiant, existeix el risc que l’exposició pugui tenir conseqüències en la salut:

• Lesions pleurals: L’amiant pot dificultar el correcte funcionament de la membrana que envolta els pulmons. Són les manifestacions més freqüents de l’exposició a l’amiant i poden aparèixer al cap de 10 anys de l’exposició.
• Asbestosi: És un procés inflamatori del teixit pulmonar que pot produir cicatrius i ocasionar insuficiència respiratòria. Per desenvolupar-la, es requereixen exposicions intenses i perllongades a l’amiant, que difícilment es donen fora de l’àmbit laboral. És d’evolució lenta i triga entre 10 i 25 anys a manifestar-se.
• Càncer broncopulmonar: La probabilitat de contraure’l augmenta molt si les persones exposades a l’amiant són fumadores. Apareix al cap de 15 o 20 anys després de l’exposició.
• Mesotelioma maligne: Càncer de cèl·lules mesotelials. Majoritàriament afecta la pleura, tot i que també pot afectar el peritoneu, el pericardi i la túnica vaginal. Actualment, l’amiant és la causa principal coneguda d’aquest càncer poc freqüent, però de mal pronòstic. La seva simptomatologia apareix a partir dels 30 anys després de l’exposició.
• Altres càncers: Estudis epidemiològics també relacionen l’exposició a l’amiant amb certs tipus de càncer de laringe i ovari.

Quant temps triguen els efectes sobre la salut de l’amiant en aparèixer?

És molt variable.  Cada patologia té un període de latència propi, i a més l’aparició dels símptomes pot dependre de la intensitat, la durada i la freqüència de l’exposició a les fibres d’amiant. Els efectes sobre la salut poden aparèixer de 10 a 40  anys després de les primeres exposicions.

L’exposició a l’amiant té repercussions en  l’embaràs?

Diversos estudis experimentals han suggerit que l’amiant no provoca efectes adversos d’embaràs ni defectes de naixement.

Els infants tenen més risc de patir malalties relacionades amb l’amiant? 

Actualment no hi ha evidència de què els infants exposats a les fibres d’amiant desenvolupin les malalties relacionades amb l’amiant més ràpidament que els adults. Tanmateix, la seva exposició durant la infància pot incrementar la probabilitat de desenvolupar aquestes patologies en l’edat adulta degut a què, aquestes, tenen un període de latència entre 10 i 40 anys. Així doncs, és improbable que es manifestin efectes per exposició a l’amiant en la infantesa però sí poden desenvolupar, amb més probabilitat, la malaltia en l’edat adulta.