Urbanisme, Transició Ecològica, Serveis Urbans i Habitatge

Voluntat municipal

La remunicipalització de l’aigua és una tendència mundial que ha arribat a Catalunya. Mentre que a escala mundial el 90% de l'abastament de l'aigua és de gestió pública, a Espanya, i en bona part com a conseqüència de la crisi econòmica, la privatització dels serveis del cicle integral urbà ha tingut un impuls notable, de manera que actualment la gestió pública està al voltant del 50% i, en algunes autonomies com Catalunya, Múrcia o Galícia, descendeix fins al 20%.

No obstant això, s'està articulant una resposta contundent davant d'aquesta situació, que està canviant la tendència privatitzadora, ja que, amb el suport decidit dels moviments socials, són cada vegada més els ajuntaments que opten per recuperar la gestió pública dels serveis del cicle integral urbà de l'aigua, adoptar models de gestió transparents i participatius i plantejar noves fórmules de gestió dels béns comuns —més democràtiques, més properes i més sostenibles—. Les darreres xifres globals parlen de 235 ciutats on viuen més de 100 milions de persones que han impulsat processos d'èxit de remunicipalització de l’aigua.

Barcelona i altres municipis de l’àrea metropolitana s’han posicionat recentment a favor de la gestió pública; Terrassa, igual que Valladolid, també hi treballen, i els casos de Brussel·les i París són referència en l’experiència de gestió de l’aigua sota la lògica del bé comú.

Aquesta decisió —que va néixer de les proposicions aprovades pel Plenari del Consell Municipal del 25 de novembre del 2016 que obrien el camí cap a la gestió pública, directa i integral del cicle de l'aigua, inclòs el subministrament domiciliari, valorant-ne sempre l'oportunitat, la pertinença i la viabilitat, tant tècnica com econòmica, social i ambiental— ha portat el consistori barceloní a apostar per un nou model de gestió pública de l'aigua lligat a la promoció de noves formes de control social que garanteixin la transparència, la informació, la rendició de comptes i la participació ciutadana efectiva.

Els ajuntaments tenen la competència del proveïment d'aigua domiciliari. L'administració autonòmica és la responsable del proveïment d'aigua fins els municipis, en l'alta. En el cas de l’entorn de Barcelona, la prestació del servei d’abastament domiciliari, en baixa, correspon a Àrea Metropolitana de Barcelona.

Per tant, l'Ajuntament de Barcelona no presta directament aquest servei però si que participa en una millor gestió de l'aigua de forma general i en cas de sequera, bàsicament mitjançant la reducció del consum municipal i la realització de campanyes de conscienciació a la ciutadania per estalviar-ne el consum.

Conjuntament amb la Generalitat de Catalunya, actua també com a autoritat sanitària de control de qualitat de les aigües de xarxa, per mitjà de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).

El consistori barceloní, a través de Medi Ambient i Serveis Urbans – Ecologia Urbana, s'encarrega també de gestionar els recursos hídrics alternatius de la ciutat.

Beneficis per a la ciutat i per a la ciutadania

La gestió pública de l'aigua comporta beneficis tant per a la ciutat com per a la ciutadania. L'abastament d'aigua i el sanejament són serveis bàsics essencials i cal garantir en tot moment el seu accés universal i assequible i evitar la manca de subministrament per motius econòmics o socials. Són serveis que s'han de prestar de forma eficaç i alhora els beneficis de l'activitat han de retornar a la societat, per millorar el servei, així com la qualitat de l'aigua retornada al medi ambient.

Cal apuntar que París va remunicipalitzar l’aigua l’any 2010 i el primer any va guanyar 35 milions d’euros i va abaixar les tarifes un 8%.

Bases per a la gestió pública del servei

En el procés de recuperació de la gestió pública de l'aigua, els ajuntaments, moviments i operadors públics s'estan trobant amb dificultats com són l'opacitat en la informació i la manca de coneixement. La llarga durada de les concessions, les resistències d'alguns operadors privats, i l'absència d’agrupacions locals ha dificultat governar el servei des del sector públic. Alguns d'aquests factors, fan que sigui molt més senzill passar d'una gestió pública a una privada, que revertir d'una gestió privada a una pública. A més, en tot aquest context,  la Llei 27/2013 de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local, que afavoreix la privatització, obstaculitza la recuperació de la gestió pública del servei, limita el finançament i l'autonomia local.