Combatre la discriminació i la desigualtat de gènere és clau per continuar construint una ciutat feminista, oberta i lliure. Per seguir el procés de transformació social i fer-ho de manera participativa, el proper Pla per la justícia de Gènere recollirà les idees i propostes de la ciutadania, especialment de les dones i de les persones LGTBI.
Com es pot participar?
Fins a mitjans de juny es duran a terme quatre sessions en línia per debatre i exposar iniciatives, centrades en àmbits diferents. Per participar-hi, només caldrà inscriure-s’hi mitjançant el formulari del web decidim.barcelona:
- Sessió 1. 26 de maig, de 16 a 18 h
No deixem ningú enrere: polítiques econòmiques feministes davant la covid19 - Sessió 2. 31 de maig, de 16 a 18 h.
Veu i presència a les polítiques municipals: com fem la transversalitat de gènere? - Sessió 3. 1 de juny, de 16 a 18 h
Per una ciutat que garanteix els drets: cultura, memòria, educació i ciència - Sessió 4. 15 de juny, de 16 a 18 h
Urbanisme i habitatge: espais urbans que posin la vida al centre, i siguin més justos, igualitaris, segurs i sostenibles
Un cop s’hagin realitzat les quatre sessions, el 22 de juny es durà a terme una jornada final presencial i amb aforament limitat per recollir les conclusions i tancar la primera fase del procés de recollida de propostes. També es podran presentar iniciatives directament a través del procés participatiu obert al decidim.barcelona.
Balanç del pla per la justícia de gènere 2016-2020
La nova estratègia que resultarà del procés participatiu donarà continuïtat al Pla per la Justícia de gènere 2016-2020, una eina clau que durant els darrers cinc anys ha permès posar en marxa 471 actuacions per promoure la igualtat i l’equitat de gènere i combatre la desigualtat i la discriminació, el 80,6% de les 585 accions previstes.
A més, des que es va posar en marxa el pla, el pressupost per combatre la desigualtat de gènere s’ha duplicat, arribant a prop de 650 milions d’euros l’any 2020, i el 92% de la normativa municipal incorpora la perspectiva de gènere, un 42% més que l’any 2016.
Per àmbits, destaca l’esforç per posar les cures al centre de la vida, impulsant iniciatives de corresponsabilitat mitjançant la mesura de govern per la Democratització de la Cura, com el servei de cangur Concilia o la creació del projecte de cures comunitàries Vila Veïna. També s’ha fet una aposta per protegir els drets de les persones que es dediquen a les tasques de la cura amb la creació de l’espai d’orientació Barcelona Cuida.
En matèria d’habitatge, les adjudicacions de pisos públics de lloguer per a dones han augmentat en 6 punts, superant el 55%, i també ha crescut la capacitat d’acollida de dones en situació de violència masclista, amb un augment de les places de 126 a 244, gairebé el doble.
En els darrers cinc anys també s’ha incrementat el pressupost dels servei d’atenció per a persones en situació de violència masclista, com el Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA) per a dones i infants, els Punts d’Atenció i Informació a Dones (PIAD) o el Servei d’Atenció a Homes (SAH). A més, per prevenir l’aparició de comportaments i actituds masclistes en l’àmbit educatiu, s’han dut a terme programes de conscienciació en més de 100 escoles de la ciutat.
L’urbanisme de gènere és un instrument cabdal per millorar la seguretat a l’espai públic i dissenyar polítiques de transformació urbana que tinguin en compte la diversitat de les persones que conviuen a la ciutat. Amb les marxes exploratòries que s’ha realitat en els darrers anys, s’han pogut detectar i corregir punts de la ciutat on en generaven situacions d’inseguretat, com la millora de l’enllumenat en punts foscos. En aquesta línia, també s’ha incorporat la perspectiva de gènere en el Pla de Mobilitat Urbana 2019-2024 i s’ha realitzat una diagnosi de gènere als polígons del marge dret del Besòs.