ESCRIPTORS/ES I BARCELONA
Pots buscar aquí escriptors que han nascut a Barcelona o escriptors de tot el món que hi han viscut o passat temporades llargues.
C
Jaume CABRÉ
(Barcelona, 1947)
Escriptor i guionista, és un dels autors més internacionals de la literatura catalana gràcies a la repercussió de novel·les com Les veus del Pamano (2004) o Jo confesso (2011), traduïdes a més d’una vintena d’idiomes. Guanyador d’un gran nombre dels premis literaris que es concedeixen a la ciutat, l’any 2014 obté el premi Ciutat de Barcelona de Projecció internacional per l’èxit de les traduccions de Jo confesso. L’obra Senyoria (1991) està ambientada a la Barcelona del segle xviii.
Maria CABRERA
(Girona, 1983)
Poetessa i professora associada del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona, l’any 2016 guanya el premi Carles Riba de poesia per l’obra La ciutat cansada. També és autora dels títols Jonàs (2004) i La matinada clara(2010). El 2011 participa, conjuntament amb altres poetes, en el volum Ningú no ens representa. Poetes emprenyats, nascut d’una iniciativa del Moviment 15-M a la Plaça de Catalunya de Barcelona.
Pere CALDERS
(Barcelona, 1912 – 1994)
Exiliat a Mèxic durant vint-i-tres anys, és autor de novel·les com L’ombra de l’atzavara (1964, premi Sant Jordi del 1963) o La ciutat cansada (recuperada l’any 2008). Destaquen i són especialment coneguts els seus contes reunits en títols com, entre d’altres, Cròniques de la veritat oculta (1955, premi Víctor Català del 1954), Aquí descansa Nevares (1967) o Invasió subtil i altres contes (1978). L’any 1986 rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
Agustí CALVET (Gaziel)
(Sant Feliu de Guíxols, 1887 – Barcelona, 1964)
Un dels grans catalans narradors del segle xx, amb una obra a cavall entre el periodisme i l’assaig. Dirigirà el diari La Vanguardia durant molts anys i oferirà al llarg de nombrosos textos una panoràmica molt rica de la ciutat de Barcelona i dels seus habitants. Cal destacar els seus llibres Tots els camins duen a Roma (1958) i Meditacions en el desert (1974).
Roser CAMINALS
(Barcelona, 1956)
Escriptora i professora de literatura espanyola als Estats Units, és autora de nombroses novel·les situades a Barcelona: Un segle de prodigis (1995), El carrer dels Tres Llits (2002), La petita mort (2004), La dona de mercuri (2006) i Els aliats de la nit (2015).
Francisco CANDEL
(Cases Altes, Comunitat Valenciana, 1925 – Barcelona, 2007)
Escriptor i periodista, amb només dos anys passa a viure a Barcelona, al barri de Can Tunis, com queda palès a la seva primera obra Donde la ciudad cambia su nombre (1957). Amb l’obra Els altres catalans (1964), assaig sobre la immigració a Catalunya, Candel obté un gran èxit editorial.
Maria Aurèlia CAPMANY
(Barcelona, 1918 – 1991)
Novel·lista, assagista, contista, traductora i dramaturga. L’any 1959 funda, amb Ricard Salvat, l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual. És regidora de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona durant els anys vuitanta i col·laboradora habitual en diversos mitjans de comunicació. Entre la seva extensa obra hi ha les novel·les Betúlia (1956), Un lloc entre els morts (1967, amb la qual obté el Premi Sant Jordi del 1968) o Feliçment, jo sóc una dona (1969).
Joan CARANDELL
(Barcelona, 1901 – Sant Pere de Ribes, 1988)
Advocat i escriptor, destaca com a novel·lista. Publica sota el pseudònim de Llorenç Sant Marc. És autor de títols com Temps enrere (1966), Males companyies (1970) o La brillant història (1971), obres en les quals retrata la Barcelona de principi de segle xx. Fou president de la Societat d’Estudis Econòmics de Barcelona.
Josep Maria CARANDELL
(Barcelona, 1934 – 2002)
Periodista i escriptor, gran part de la seva obra està dedicada a la ciutat de Barcelona: L’Eixample (1982), Mirades a la Plaça Reial (1983), La Rambla i els seus misteris (1986), Diàlegs a Barcelona (1986), El temple de la Sagrada Família (1997), Park Güell: una utopia de Gaudí (1999), La pedrera. Una obra d’art total (2002) o Palau de la música catalana (2003). La novel·la Prínceps (1985, recuperada el 2009) se situa a la Barcelona de mitjans del segle xx.
Joaquim CARBÓ
(Caldes de Malavella, 1932)
Autor de novel·les com L’escapada (1967), El carreró contra Còssima (1969), L’altre barri (1991), Retrat amb negra (2005) o Va com va! (2015), és especialment conegut per la seva aportació a la literatura infantil i juvenil, a la qual dedica bona part de la seva creació. L’obra La casa sota la sorra (1966) és, amb més de noranta edicions, un dels títols de més èxit de la literatura catalana infantil i juvenil. És guanyador, entre d’altres, dels premis Víctor Català del 1964 per Solucions provisionals, del premi Josep M. Folch i Torres del 1969 per I tu, què hi fas aquí? o del Joaquim Ruyra de Narrativa Juvenil del 1981 per La casa sobre el gel. El 2011 se li concedeix el premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català.