ESCRIPTORS/ES I BARCELONA

Poeta, assagista, narrador i dramaturg, és considerat el màxim expert en la figura i obra de Picasso. Traductor d’obres de Rimbaud i Balzac, recull la seva obra poètica a Poemes del Alquimista i les proses d’art a Quaderns de l’Alquimista. Guardonat amb la Creu de Sant Jordi (1989), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1999) i el Crítica Serra d’Or (2006).

Més informació

Arquitecte, poeta i narrador. El jardí dels set crepuscles (1989), ambientada en una Barcelona futurista, és la novel·la que consolida Palol amb els premis Crexells, Crítica Serra d’Or i Premi Nacional de Crítica. A L’àngel d’hora en hora (1995) va fer un retrat àcid de la Barcelona yuppie dels anys vuitanta: arquitectes, metges, polítics i intel·lectuals que busquen l’ascensió social. Els seus poemes sovint també evoquen Barcelona.

Més informació

Escriptor i traductor. Mentre, als anys noranta, tots els escriptors de la ciutat tenien al cap escriure la gran novel·la sobre Barcelona, Pàmies, amb un gran sentit de l’humor, va decidir publicar La gran novel·la sobre Barcelona (1997), quinze retrats urbans sobre l’amor, la perplexitat i la mort amb què guanya el Premi de la Crítica Serra d’Or. La ciutat sempre és present en els seus articles i en la resta de reculls de contes que ha anat publicant, com “Si menges una llimona sense fer ganyotes” o “La bicicleta estàtica”. És fill de l’escriptora Teresa Pàmies i el polític Gregori López Raimundo.

Més informació

Escriptora i narradora que el 1971 torna a Barcelona després de passar un llarg exili entre Praga i París. La seva obra és el testimoni d’aquella experiència i el compromís polític. Amor clandestí és una de les seves novel·les més reconegudes, i narra la història d’amor clandestí amb el seu company Gregori López Raimundo, pare dels seus fills, un dels quals és l’escriptor Sergi Pàmies, durant la Barcelona franquista.

Més informació

Poeta i traductor. Es considera de formació “urbana, si és que la Barcelona de finals dels quaranta, amb ramats de bens aturant els tramvies, carros de les escombraries i olor de col bullida, era ben bé una ciutat en el sentit que ara donem a la paraula”. És doctor en Teoria de la Traducció i ha traduït una trentena de llibres. Diu que a la traducció és una escola única. Ha escrit una quinzena de poemes, en els quals evoca la realitat física de la ciutat, i segueix la poesia iniciada per Salvat-Papasseit iniciada als anys seixanta.

Més informació

Criminòleg. Va combatre els nazis a Montecristo (2011) i va traçar el perfil criminal de la Vampira de Barcelona a La mala dona (2008), distingida amb el premi de novel·la negra Crims de Tinta. Amb L’any de la plaga (2010) va alertar sobre una imminent invasió d’ultracossos i amb Bioko (2013) ens va descobrir una manera de viatjar en el temps. Farishta (2017) és un thriller fantàstic. Tot i que es poden llegir per separat, les seves ficcions es complementen i conformen un univers propi i únic. La seva obra ha estat traduïda a una dotzena d’idiomes, entre els quals hi ha l’anglès, l’alemany, el coreà, el turc, el txec o l’hongarès. Treballa a la policia científica dels Mossos d’Esquadra.

Més informació

Poeta i rapsode. És un habitual de l’escena poètica dita de la ciutat. Se’l pot veure sovint a l’Horiginal o l’Heliogàbal i està vinculat amb diversos projectes musicals i artístics de la ciutat. Va guanyar la Lletra d’Or pel seu Romanço d’Anna Tirant i és un dels primers autors que publica a Labreu Edicions, que amb pocs anys aconsegueix ser una de les editorials petites amb més prestigi. L’humor, el surrealisme i l’amor cortès són alguns dels seus temes. Juntament amb Melcior Comes, Pere Antoni Pons i Jordi Rourera signen el manifest generacional Qui no mereix una pallissa?.

Més informació

Més informació (joseppedrals.wordpress.com/)

Escriptor, és un dels autors més prolífics de la literatura catalana. Tota la seva obra és publicada a Barcelona, ciutat on arriba el 1935 per acabar el Batxillerat. Després de passar per Valladolid, on comença a escriure, el 1946 s’estableix definitivament a Barcelona, on se situa Joc brut, una novel·la negra que apareix publicada a la col·lecció d’Edicions 62 La Cua de palla. La Diagonal o la plaça Gal·la Placídia són alguns dels escenaris que retrata de la ciutat.

Més informació

És un dels cronistes que aporten una mirada crítica a la ciutat des de l’anomenat “extraradi”. Ha rebut el premi Ciutat de Barcelona pels seus articles a El País i ha escrit diverses novel·les ambientades a Barcelona, com ara Catalanes todos (2002, reeditada el 2014), en què retrata la ciutat a través del dia de l’entrada de les tropes franquistes per la Diagonal. A Paseos con mi madre (2012) fa un retrat de l’evolució de la perifèria urbana en els darrers quaranta anys.

Més informació

Periodista i assagista català. És un dels cronistes il·lustres de la ciutat de Barcelona, i des del 1966 escriu a La Vanguardia. Té una vintena d’obres, en les quals Barcelona és la protagonista o el teló de fons. 1000 testimonis de Barcelona o Un amor a l’ombra de pedra blava.

Més informació