ESCRIPTORS/ES I BARCELONA

Pots buscar aquí escriptors que han nascut a Barcelona o escriptors de tot el món que hi han viscut o passat temporades llargues. 

a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
w
x
y
z
R
Antonio RABINAD
(Barcelona, 1927 – 2009)

Té una educació autodidacta i, per generació, hauria d’haver format part de l’Escola de Barcelona –la de Carlos Barral, Gil de Biedma, Juan Marsé o Juan García Hortelano–, però va quedar-ne al marge. Durant molts anys, ven llibres de vell al Mercat de Sant Antoni. Retrata la Barcelona de postguerra a les seves novel·les.

Més informació

Llucia RAMIS
(Palma, 1977)

Escriptora i periodista, debuta amb Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys al 2008, un collage generacional amb una ciutat en obres i barris en transformació. A Egosurfing, Premi Josep Pla 2010, hi apareix La Sagrera, el barri on ha viscut. Ha escrit en antologies de contes sobre la ciutat: Odio Barcelona i Matar en Barcelona. Amb Les possessions es va fer amb el III Premi Llibres Anagrama de narrativa en català. Forma part activa de la vida literària, que relata a les columnes dels diaris amb què col·labora.

Més informació

Rosa REGÀS
(Barcelona, 1933)

 

Escriptora catalana en llengua castellana. A la universitat coneix Jaime Gil de Biedma, Gabriel Ferrater i José Agustín Goytisolo i entra a treballar a Seix Barral, després de llicenciar-se en Filologia Hispànica. A Luna lunera, la novel·la més autobiogràfica que rep el Premi Ciutat de Barcelona, fa un retrat de la Barcelona de la postguerra a través d’una família de la burgesia catalana, els Vidal Armengol. El 1994 rep el Premi Nadal per Azul, protagonitzada per Andrea, el mateix nom que la protagonista de Nada, guanyadora del Nadal cinquanta anys abans. La novel·la transcorre entre Barcelona, Nova York, Cadaqués i Castellorizo. Forma part de l’Escola de Barcelona i de la Gauche Divine.

Més informació

Joan RENDÉ
(Barcelona, 1945)

Periodista, professor de literatura i escriptor, Joan Rendé va ser el cèlebre Doctor Scòpius que signava columnes a l'AVUI dels vuitanta, va formar part del col·lectiu Ofèlia Dracs i va escriure programes de ràdio i de televisió com "Oh, Bongònia". Ha guanyat diversos premis literaris: el Víctor Català de contes , el Mercè Rodoreda i el de la Crítica Serra d'Or. La seva darrera novel·la és Els anys de la serp (2017) sobre la dura postguerra.

Més informació

Carles RIBA
(Barcelona 1893 - 1959)

Poeta, narrador, crític literari, traductor i acadèmic. Autor de Primer llibre d'Estances (1919), Segon llibre d'Estances (1930), Tres suites (1937), Elegies de Bierville (1943), Salvatge cor i Esbós de tres oratoris (1953). El 1939 s’exilia a França i torna el 1943. Tradueix els clàssics per a la Fundació Bernat Metge, de la qual n’acaba sent director.

Més informació

Carme RIERA
Carme RIERA
(Palma, 1948)

Narradora, guionista i assagista. S’instal·la a Barcelona el 1968, on es llicencia en Filologia Hispànica. No és fins al 1980 que s’estrena com a escriptora amb Una primavera para Domenico Guarini, amb Barcelona de fons. A La meitat de l’ànima, una reflexió sobre la literatura i la memòria, el punt de partida és una diada de Sant Jordi a Barcelona.

Més informació

Mercè RODOREDA
(Barcelona, 1908 – Girona, 1983)

Un dels més importants novel·listes de tots els temps és aquesta escriptora barcelonina nascuda a Sant Gervasi que convertí la capital de Catalunya un dels seus més celebrats protagonistes. Ja des d’una de les seves primeres novel·les Aloma (1937) fins a la seva gran creació La plaça del Diamant (1962) ambientada al barri de Gràcia. Totalment barcelonines ho són també altres dels seus grans títols com El carrer de les Camèlies (1966) i Mirall trencat (1974). Rodoreda és probablement el narrador més identificable amb Barcelona, de la mateixa manera que Antoni Gaudí n’és l’arquitecte més cèlebre.

Més informació

Montserrat ROIG
(Barcelona, 1946 – 1991)

Nascuda a l’Eixample, aquesta escriptora i periodista va fer de Barcelona un dels seus escenaris més recurrents i predilectes. A la novel·la Ramona, adéu, (1972) la recerca de la identitat femenina es produeix en el marc de la gran ciutat. A L’òpera quotidiana (1982) l’escriptora continua amb la tradició del quadre de costums de la Barcelona de la preguerra fins als anys setanta. 

Més informació

Marta ROJALS
(La Palma d'Ebre, 1975)

Escriptora, arquitecta i articulista, és autora de les novel·les Primavera, estiu, etcètera (2011), títol amb el qual assoleix un gran èxit de crítica i públic, i L’altra (2014). També és col·laboradora habitual del digital VilaWeb. Alguns dels seus articles es troben recollits al volum No ens calia estudiar tant (2015).

Més informació

Marc ROMERA
(Barcelona, 1966)

Poeta i narrador. Influït per J. V. Foix i Gabriel Ferrater, es consolida com a veu poètica amb La mel (2001). A mala vida constitueix un retrat generacional dels joves passius i retrata els baixos fons de Les Rambles.

Més informació