La Biblioteca Jaume Fuster acollirà entre el 19 de maig i 20 de juny una exposició per commemorar els 150 anys de la Revolta de les Quintes, que no es va poder fer l'any passat degut a la pandèmia.
Cada any, des del 2007, a la plaça de la Vila de Gràcia es duu a terme una representació de la revolta de les Quintes en la qual es recreen els fets ocorreguts el mes d’abril de 1870. L’any 2020, amb motiu dels 150 anys d’aquests fets, des del Districte de Gràcia, juntament amb l’Arxiu Municipal de Barcelona, es va fer la proposta de realitzar una exposició per commemorar-ho, però va quedar suspesa degut a la pandèmia. Aquest any s’ha reprès el projecte, comissariat per l’historiador i president del Taller d’Història de Gràcia Josep Maria Contel, i es podrà visitar a partir del proper dimecres, 19 de maig, a la sala d’exposicions de la Biblioteca Jaume Fuster (pl. Lesseps, 20-22).
L’exposició “La revolta de les Quintes de Gràcia. 150 anys”, que es podrà veure fins al 20 de juny, analitza les claus d’un conflicte de fa més d’un segle i mig on una gran part de les dones de la vila de Gràcia es va enfrontar a les autoritats civils i militars per aturar la crida d’una nova lleva de joves graciencs per ser incorporats a l’exèrcit espanyol.
L’origen de la revolta de les Quintes
Arran de la revolució de 1868, el nou govern va prometre l’abolició de les quintes, un sistema de reclutament militar injust que permetia que els homes més rics se’n poguessin lliurar a canvi de diners. L’anunci del sorteig d’una nova quinta a principi d’abril de 1870 va provocar un cert malestar que va acabar amb avalots i barricades a Barcelona i als diferents pobles del Pla.
Un dels pobles on va durar més la revolta va ser la vila de Gràcia. Els fets van començar el dilluns 4 d’abril, quan un nombrós grup de dones va assaltar l’Ajuntament de Gràcia i hi va cremar tots els documents i part del mobiliari. Aquesta revolta va ser ràpidament secundada per una part dels homes que, comandats per Francesc Derch, van aixecar barricades en les diferents entrades de la vila.
Finalment, el capità general Eugenio Gaminde va comminar tots els revoltats a tornar a casa, tot posant setge a Gràcia i bombardejant intensament el territori amb foc de canó, mentre la campana de la torre de la plaça de la Vila tocava a sometent sense parar. A primeres hores del dissabte 9 d’abril de 1870, l’exèrcit va acabar entrant a Gràcia.