Esdevé una eina d'autodiagnosi i d’innovació democràtica coproduïda amb el teixit associatiu que posa en valor els projectes comunitaris.
El passat dijous 20 de novembre l’Ajuntament de Barcelona, en el marc de la Jornada de Patrimoni Ciutadà: “El Balanç Comunitari: una eina d’innovació democràtica” va presentar l’informe del Balanç Comunitari 2024-2025.
El Balanç Comunitari és una eina d’autodiagnosi de projectes associatius, coproduïda entre l’Ajuntament de Barcelona i el teixit associatiu vinculat a la Xarxa d’Espais Comunitaris (XEC) i el Consell d’Associacions de Barcelona (CAB). Fomenta la transparència, la corresponsabilitat i l’aprenentatge mutu, alhora permet a les entitats identificar horitzons de millora i compartir bones pràctiques, i a l’Ajuntament, disposar d’una visió global del valor social i comunitari que generen les iniciatives ciutadanes en els espais municipals.
L’objectiu de l’informe és millorar el coneixement sobre aquesta realitat i contribuir a definir estratègies d’aprenentatge i d’intervenció que millorin el funcionament i la capacitat d’acció de les iniciatives. El Balanç Comunitari s’articula a través de quatre dimensions que componen la intervenció en l’àmbit comunitari:
- La participació i la democràcia: els espais i mecanismes de presa de decisions, de gestió i de transparència.
- L’arrelament al territori: l’orientació a les necessitats del territori i implicació en les xarxes associatives de l’entorn.
- L’impacte i retorn social: les activitats, beneficiàries i la a orientació al bé comú.
- La cura de les persones i l’entorn: els mecanismes que incorporen la perspectiva de gènere, ambiental i inclusiva.
En aquest primer lliurament de resultats 2024-2025, s’ha volgut posar l’accent en la dimensió de la Participació i la Democràcia interna dels projectes.
Principals resultats del Balanç Comunitari: qui ha respost?
El Balanç Comunitari, des del gener de 2024 fins a octubre de 2025, ha estat realitzat per 104 projectes. Més de la meitat dels balanços (57%) han estat elaborats per projectes vinculats a la cessió de locals, mentre que el 43% corresponen a projectes de gestió cívica.
Entorn l’àmbit d’actuació, la majoria dels projectes estan orientats a l’acció comunitària (42%), seguits per l’àmbit cultural (13%), l’esportiu (11%) i el juvenil (10%). En l’àmbit territorial, el districte que ha concentrat més projectes avaluats amb el Balanç Comunitari és el de Sant Martí, amb un 33% del total. El segueixen el districte de Sants-Montjuïc amb un 15%, Nou Barris i Ciutat Vella amb el 12% i Horta-Guinardó amb un 11%. Altrament, el 67% dels projectes tenen el barri com a principal nivell territorial d’actuació.
De mitjana, la base social dels projectes és de 350 persones, on el 59% són dones. El 41% de les persones que formen el projecte són majors de cinquanta anys, mentre que els joves representen el 24%. Alhora, el 19% de la base social està composta per persones migrades i un 4% per persones amb diversitat funcional.
Resultats de les dimensions del Balanç Comunitari
Pel que fa a la participació i la democràcia interna s’identifica que el component que mostra una valoració més baixa és la transparència i la rendició de comptes. No obstant, pel que fa al foment de la participació, la meitat dels projectes incorporen entre 2 i 3 mecanismes de participació efectiva, on predomina l’enviament previ d’informació (90%) i en menor grau l’elaboració col·lectiva de l’ordre del dia (63%) i l’equilibri als torns de paraula (64%). En aquest sentit, destaca que el 87% han renovat la base social, incorporant 5 persones de mitjana, un increment de l’1%. Gairebé la meitat dels projectes (46%) emprenen accions per promocionar la diversitat de perfils.
S’evidencia un elevat grau d’arrelament al territori, amb una valoració mitjana del conjunt de la dimensió de 8,4. El 92% dels projectes participa en xarxes i plataformes comunitàries i en projectes i activitats que s’organitzen amb altres entitats i xarxes del territori. A més a més, el 52% dels projectes utilitzen més de 3 canals de detecció de necessitats del territori, on destaquen les bústies.
Respecte a l’impacte i el retorn social, l’informe presenta que la totalitat dels projectes elabora alguna acció de foment de dinàmiques comunitàries, on destaca l’acompanyament a altres projectes i l’impuls de nous projectes. Alhora, 3 de cada 4 projectes realitza o participa en iniciatives comunitàries.
Finalment, la cura i de les persones i l’entorn revela una dispersió de valors, ja que la diversitat obté valoracions més baixes, mentre que la sostenibilitat organitzacional, la sostenibilitat ambiental i la perspectiva de gènere obtenen valoracions elevades. Cal destacar que el 96% dels projectes desplega actuacions la feminització de les estructures democràtiques, una relació que es manté segons s’incrementa el grau d’implicació i responsabilitat.