ESCRIPTORS/ES I BARCELONA
Pots buscar aquí escriptors que han nascut a Barcelona o escriptors de tot el món que hi han viscut o passat temporades llargues.
Llicenciat en Belles Arts, és narrador, novel·lista, poeta i dramaturg. La seva novel·la de gènere negre Lluny d’aquí (2013) té una part de l’acció situada al barri d’Horta.
Dramaturg i guionista, és autor d’una obra teatral molt extensa i reconeguda. També és conegut com a creador i guionista de serials d’èxit produïts per Televisió de Catalunya com Poble Nou, (1993-94), Rosa (1995-1996), Nissaga de Poder (1996-1998), Laberint d’ombres (1998-2000), El cor de la ciutat (2000-2009) o Ventdelplà (2005-2010). Guanyador, entre molts altres guardons, del premi Crítica Serra d’Or de teatre dels anys 1986 (per El manuscrit d’Alí Bei), 1990 (per Desig) i 1994 (per E.R.), l’any 2013 se li concedeix el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
Conegut com l’escriptor per excel·lència del Poblenou, fins a la Guerra Civil cal remarcar la seva novel·la Suburbi (1936). Fou un destacat intel·lectual de l’exili i un defensor del socialisme utòpic. La novel·la Icària, Icària (1974) sobre l’aventura política d’Étienne Cabet té una gran vinculació amb la Barcelona històrica, autèntic baluard d’aquella ideologia idealista i modernitzadora.
Filòsof i assagista, també realitza una important tasca com a traductor de Balzac, Marcel Proust o Charles Baudelaire. A l’article titulat “El monopoli estatal de la pornografia”, del 1927, descriu, amb admiració, els quioscs de Barcelona. La ciutat també apareix en altres títols de l’autor com ara Històries i relats (1933) o a l’assaig pòstum Paris, capital du XXème siècle (1981).
Nascut a Cardona, de petit passa a viure al barri de Gràcia de Barcelona. Poeta místic i religiós, és autor, entre d’altres, de l’obra Ciutat de Déu, publicada l’any 1957 i guanyadora del Premi Ciutat de Barcelona del 1955.
Autora amb una amplíssima bibliografia, coneguda sobretot pels seus llibres de viatges. El 1930 publica, amb èxit i força escàndol, Paradisos oceànics, i entre 1973 i 1075, les seves Memòries, on explica els seus viatges exòtics, la Guerra Civil que viu des de Barcelona, i els fets essencials del segle XX.
Max Besora ha publicat el llibre de poemes L’espectre Electromagnètic (Pagès editors, 2008), i les novel·les Vulcano (Labreu edicions, 2011), La Tècnica Meravellosa (MalesHerbes, 2014) i Aventures i desventures de l'insòlit Joan Orpí (Males Herbes, 2017), que li ha valgut un Premi Ciutat de Barcelona. Ha participat en les antologies Els caus secrets: antologia d’escriptors dels Països Catalans posteriors al 1972 (Moll, Mallorca, 2013) i Punts de Fuga: 26 contes sobre viatges en el temps (MalesHerbes, 2015).
Periodista i escriptor, l’any 1925 publica l’obra Avez-vous vu dans Barcelona?, en què posa la seva mirada sobre la ciutat fent que actuï com a element determinant del destí del seu protagonista.
Amb el pseudònim literari de Guerau de Liost, Jaume Bofill i Mates publica poemaris com ara La muntanya d’ametistes (1908), En els somnis (1913) o La ciutat d’Ivori (1918), dedicat a Barcelona. Poeta, periodista i polític, és regidor de l’ajuntament de Barcelona, diputat de la Mancomunitat de Catalunya i fundador d’Acció Catalana.
Poeta i narrador, és un dels escriptors més importants i influents de les acaballes del segle xx i començament del segle xxi. L’any 1977 s’estableix a Barcelona i passa tres anys en un pis del carrer Tallers. Més endavant es trasllada a Girona i, a partir del 1985, a Blanes. El 1998 obté el Premi Herralde de novel·la per Los detectives salvajes. La novel·la pòstuma 2666 (2004), està considerada la seva obra més important.