ESCRIPTORS/ES I BARCELONA

Poeta, prosista, traductor i crític literari, des del 1985 és membre de la Real Academia Española. Comença la seva destacada trajectòria poètica amb Mensaje del tetrarca (1963), Arde el mar (1966, Premi Nacional de Poesia) i La muerte en Beverly Hills (1968). També és autor, entre d’altres, dels poemaris Els miralls (1970), L’espai desert (1977, premi Lletra d’Or del 1978) i El vendaval (1988, premis Ciutat de Barcelona, Nacional de Literatura i Crítica Serra d’Or) i de la novel·la Fortuny (1983), obra guanyadora del Premi de Novel·la Ramon Llull.  

Més informació

Advocat i escriptor, fou cap de redacció de La Vanguardia i d’El Correo Catalán. El 1983 publica la primera novel·la de la sèrie policíaca protagonitzada per l’inspector Méndez, El expediente Barcelona, i l’any 1984 guanya el premi Planeta per Crónica sentimental en rojo. Altres novel·les de l’extensa bibliografia de l’autor, ambientades en gran part a la seva ciutat natal, són: Las calles de nuestros padres (1984), Historia de Dios en una esquina (1991), El pecado o algo parecido (2002), La ciudad sin tiempo (2007) o Peores maneras de morir (2013).

Més informació

Membre de l’anomenada generació del cinquanta, és un dels poetes més llegits i més populars de la segona meitat del segle xx. És autor d’obres com El retorno (1955), Salmos al viento (1958), Algo sucede (1966), Del tiempo y del olvido (1977), Final de un adiós (1984) o Novísima oda a Barcelona (1993). Molts dels seus poemes han sigut adaptats musicalment per cantautors com Joan Manuel Serrat, Amancio Prada, Rosa León, Soledad Bravo, Mercedes Sosa i, especialment, Paco Ibáñez. Destaca la cèlebre versió de “Palabras para Julia”.

Més informació

Escriptor i periodista, és autor d’una extensa obra narrativa i assagística. Entre els seus títols destaquen novel·les com Para vivir aquí (1960), Señas de identidad (1966), Reivindicación del conde don Julián (1970) o Juan sin tierra (1975), entre d’altres. També va escriure assaigs com Problemas de la novela (1959), España y los españoles (1979), Crónicas sarracinas (1982) o De la Ceca a la Meca. Aproximaciones al mundo islámico (1997). Des del 1996 es va traslladar a Marràqueix i l’any 2001 va ser nomenat membre honorari de la Unió d’Escriptors del Marroc (UEM). Des del 2007, la biblioteca de l’Institut Cervantes de Tànger porta el seu nom. 

Més informació

Novel·lista i assagista, és germà dels també escriptors José Agustín i Juan Goytisolo. L’any 1953 comença a estudiar Dret i el 1958 publica la seva primera novel·la, Las afueras. És autor del cicle Antagonía, format per Recuento (1973), Los verdes de mayo hasta el mar (1976), La cólera de Aquiles (1979) i Teoría del conociemiento (1981). L’any 1976 obté el premi Ciutat de Barcelona i, des de l’any 1994, és membre de la Real Academia Española. 

Més informació

Periodista, crític literari i escriptor, és articulista habitual del diari La Vanguardia i autor d'una obra assagística que inclou títols com Joan Perucho i la literatura fantàstica (1989) o La ciutat interrompuda. De la contracultura a la Barcelona postolímpica (2001), obra amb la qual va guanyar el premi Crítica Serra d’Or d’assaig del 2002. Amb El dia revolt (2008), va obtenir el premi Ciutat de Barcelona d’assaig i la Lletra d’Or del 2009 i amb Joan Perucho, cendres i diamants (2015), el premi Crítica Serra d'Or d'estudis literaris del 2016. També ha escrit la novel·la La Moràvia (2011) el recull de contes La fàbrica de fred (1991), el recull d'articles El sifon de can Sitra (2017) o el llibre testimoni Travessar la riera (2017).

Més informació

Dramaturg, polític i poeta, màxim exponent de la Renaixença del segle XIX. Mestre en Gai Saber dels Jocs Florals de 187,7 és autor de Poesies i Segon llibre de poesies, i, sobretot, de les conegudíssimes obres de teatre Mar i cel (1888), Terra Baixa (1897) o Maria Rosa (1894).

Més informació