Els nous models d’accés a l’habitatge

Per models d’accés a l’habitatge (també denominats models de tinença de l’habitatge) ens referim als sistemes a través dels quals ens proveïm d’habitatge.  

Existeixen dos models tradicionals: a través de la compra o del lloguer. Ambdós, però, actualment presenten dificultats a l’hora d’accedir a l’habitatge: 

  • Si mirem el mercat del lloguer ens adonem que els preus són cada cop més elevats i costa més justificar la seva solvència sent un accés temporal a l’habitatge. 
  • Si pensem en comprar, l’accés a l’habitatge serà més estable, però necessitarem estalvis i tenim risc de sobreendeutament en contractar l’hipoteca.  

A cavall entre aquests dos models, ens trobem opcions que ens ofereixen una altra forma d’accedir a l’habitatge molt més flexible, estable i amb uns preus assequibles. Totes elles tenen en comú el tractament de l’habitatge com un bé d’ús i no com una inversió, alhora que molts fomenten la corresponsabilitat al tractar-se de formes d’accés a l’habitatge col·lectives. 

A continuació fem un repàs d’aquestes alternatives.

Cessió d’ús a través de les Cooperatives d’habitatge   

En aquest model d’accés a l’habitatge no compraràs ni llogaràs, simplement tindràs la cessió d’ús d’un habitatge, que pot ser indefinida o per a un llarg termini a canvi de pagar una quota mensual. 

A Barcelona, aquest model s’articula a través de les Cooperatives d'habitatge en cessió d’ús, organitzacions de persones que s’uneixen per construir un edifici i fer cessió d’ús dels diferents habitatges a cadascun dels seus membres. 

L’edifici és propietat de la cooperativa i els habitatges individuals mai es lloguen ni es compren, sinò que cada membre aporta una quantitat inicial per a la construcció de l’edifici i paga l’anomenat “lloguer tou” mensual

El model promou el cohabitatge, ja que els edificis de les cooperatives disposen d'espais comunitaris on s'incentiva la vida en comú de les persones residents.

Per accedir a aquest nou model, pots decidir agrupar-te en un col·lectiu i iniciar un projecte d’habitatge en cessió d’ús, o sumar-te a un que ja estigui en funcionament. 

Masoveria urbana 

Mitjançant aquest model s’accedeix a l’habitatge a través de l'acord amb el propietari d’un habitatge que necessita rehabilitació i que en cedeix el seu ús a canvi de que s’hi realitzin obres

En aquest acord, generalment, no hi ha prestació econòmica, perquè en sí mateixa la contraprestació són les pròpies obres de rehabilitació i manteniment, en les quals els masovers participen reduint els costos de la rehabilitació. En ocasions, però, es pot pactar pagar un petit percentatge de lloguer.

La durada del contracte de cessió dependrà del cost de la rehabilitació i del lloguer teòric pactat (si n’hi ha), de tal manera que la divisió entre el cost total de les obres i el preu del lloguer teòric serveix per calcular la durada del contracte, que haurà d’incloure les obres que s’han de fer, un plànol i el pressupost. 

A Barcelona, tenim diversos exemples de projectes de masoveria, com el projecte Princesa49, o el que podeu consultar al blog La MULA - Masoveria per la llar alternativa.

  • Si t’animes a accedir a l’habitatge a través de la masoveria urbana, pots adreçar-te a La Dinamo i a Sostre Cívic. Te’n donaran informació i t’acompanyaran a nivell tècnic i legal! 

El dret de superfície

L’accés a un habitatge a través del dret de superfície resulta més assequible, ja que l’habitatge es troba construït en un sòl propietat d’una tercera persona que el cedeix per un temps determinat a la persona o entitat constructora (el promotor).

Així, la persona que construeix l’edifici no pot vendre l’habitatge, ja que el sòl sobre el que ha construït no és seu; només pot transmetre el dret de superfície de l’habitatge durant el període de temps pactat. 

Això fa que aquesta manera d’accedir a l’habitatge sigui més assequible i, com els períodes de cessió en superfície dels sòls són molt amplis (generalment 75 anys), el model és molt estable

El dret de superfície és inscribible al Registre de la propietat. A més, és traslladable, és a dir, un cop el tens el pots donar, transmetre en herència o vendre (l'especulació en la venta és poc significativa doncs, a mida que passa el temps, el temps del dret a la superfície s’escurça i l’habitatge perd valor). 

El propietari del sòl que cedeix la superficie, pot ser una persona particular o una empresa, però també pot ser l’Administració en cas de que el sòl sigui públic. El Consorci de l'Habitatge de Barcelona,per exemple, utilitza sovint aquest model per tal que promotors construeixin Habitages amb Protecció Oficial (HPO) en dret de superfície, o que Cooperatives de cessió d’ús hi construexin els seus edificis.   

Les tinences intermitges: la propietat compartida i la propietat temporal

Es coneixen com a tinences intermitges ja que, realment, es troben a mig camí entre el model de compra i el model de lloguer. En ambdós models, la persona que accedeix a  l’habitatge (usuària), ho fa adquirint-lo en un percentatge (propietat compartida) o bé per a un temps determinat (propietat temporal), i actua com si en realitat fos propietari de tot l’habitatge. 

La persona que transmet la part o el percentatge (propietari), passarà a cobrar una quota o cànon per la part que encara és seva. 

És un sistema molt assequible que ofereix l’estabilitat de la compra fent una inversió mínima, i és legalment segur ja que es troba regulat al Codi Civil Català

Tot i que les tinences intermitges estan reconegudes com a modalitat d’Habitatges amb Protecció Oficial (HPO) i algunes administracions es plantegen la possibilitat de crear habitatges en propietat compartida amb les persones usuàries, encara no tenim cap experiència a casa nostra.  

  • Si vols saber més sobre les tinences intermitges, fes clic en aquest enllaç.
Nous models d'acés a l'habitatge_Mudança
Nous models d'acés a l'habitatge_Visita
Nous models d'acés a l'habitatge_Contracte