Joves

La ciència, les humanitats i les arts es troben en un extens programa cultural sobre la recerca que transformarà el món que coneixem.

La ciència i la tecnologia actuals estan provocant canvis radicals en les societats humanes que qüestionen els límits mateixos de la noció d’humanitat, la idea de la vida i les fronteres físiques i intel·lectuals de l’espècie. Des dels avenços en biotecnologia que desafien la nostra capacitat de curar, adaptar i transformar el cos humà fins al desenvolupament de tecnologies quàntiques que modificaran profundament les nostres comunicacions i les concepcions espaciotemporals que hem construït al llarg de mil·lennis, com també la intervenció en els ecosistemes per continuar fent viable la nostra presència al planeta i les possibilitats d’entreveure el naixement de l’Univers, la textura fonamental de l’espai i el temps o descobrir vida extraterrestre. En un viatge apassionant que ens porta de les partícules fonamentals a l’extrem de les galàxies, la ciència del segle XXI promet revolucionar les nostres vides i el coneixement del nostre lloc en el cosmos.

En aquest projecte, el CCCB s’alia amb quatre centres punters de la recerca científica de Catalunya, l’Institut de Ciències Fotòniques ( ICFO), l’Institut de Física d’Altes Energies ( IFAE), el  Sincrotró ALBA i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya ( IBEC), per imaginar com la ciència transformarà el món les properes dècades. Al programa de debats, comissariat per Toni Pou, es podran sentir les veus de destacats científics internacionals, però també les d’artistes i poetes que, des de la seva disciplina, ens ajudaran a obrir la mirada cap als nous camins que s’obren davant nostre.

Programa de debats

20 de gener | Sessió inaugural. La ciència pionera a Catalunya

Els responsables de quatre dels principals centres de recerca analitzaran la investigació de frontera que s’està desenvolupant a Catalunya i presentaran els seus projectes més transformadors. Com és la ciència radical del s. XXI?

Joan Gómez Pallarès, Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya

Lluís Torner, Institut de Ciències Fotòniques de Catalunya

Caterina Biscari, Sincrotró ALBA

Josep Samitier, Institut de Bioenginyeria de Catalunya

Eugenio Coccia, Institut de Física d’Altes Energies

24 de gener | La segona revolució quàntica: Cap a una nova era de les comunicacions i la computació

Els ordinadors quàntics estan generant una gran expectació, no només en l'esfera científica sino també en l'econòmica i, fins i tot, geopolítica. En quina fase es troba realment la recerca sobre aquests «súperordinadors»? Com transformaran la societat?

Ignacio Cirac, Institut Max Planck d’Òptica Quàntica a Garching

Anna Fontcuberta, Escola Politècnica Federal de Lausana

Michele Catanzaro, periodista científic i professor a la UAB

Febrer | Reimaginar l'energia: Noves solucions per a la crisi climàtica

La disrupció del clima que hem provocat els humans no és un problema del futur sinó que ja fa anys que té conseqüències. Científics de tot el món s'afanyen a desenvolupar nous materials avançats per a la transició energètica i altres vies per descarbonitzar l'economia. Quins esculls polítics i socials presenta aquest repte col·lectiu? 

Beatriz Roldán, Institut Fritz Haber de Berlín

Mar Reguant, ICREA/Institut d’Anàlisi Econòmica del CSIC

Anna Ramon, Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals

Abril | Editar la humanitat: Enginyeria genètica i medicina personalitzada

Gràcies als avenços en tècniques com l’edició genètica, el cultiu d’òrgans al laboratori o la regeneració de teixits, la medicina ha fet salts de gegant. Quins són els límits ètics i científics de la biomedicina i com pot evolucionar els propers anys?

Robert Langer, Institut de Tecnologia de Massachusetts (en línia)

Katherine A. High, Universitat Rockefeller

Salvador Macip, Universitat de Leicester i Universitat Oberta de Catalunya

Cristina Sáez, periodista científica

Maig | Viatjar als orígens: El principi de l'univers i de la vida

En última instància, l’exploració del cosmos és una investigació sobre la humanitat i els límits del coneixement: l’estudi dels forats negres i el big-bang ens apropa al naixement de l’Univers, i la cerca de vida extraterrestre ens obliga a reflexionar sobre què és la vida. Què ens diuen sobre aquestes grans qüestions les últimes deteccions d'ones gravitatòries i els darrers descobriments sobre els exoplanetes?

Didier Queloz, Universitat de Cambridge

Nathalie Cabrol, Institut SETI

Ignasi Ribas, Institut d’Estudis Espacials de Catalunya

Gabriela González, Universitat de Louisiana

Eugenio Coccia, Institut de Física d’Altes Energies

Juny | Sessió de cloenda. El pensament científic al s. XXI amb Naomi Oreskes, Universitat Harvard