08/07/2022 - 08:42
Participació juvenil. Ho han fet en diferents processos de participació promoguts per l’Ajuntament de Barcelona, com el Fòrum Jove o el Procés Participatiu de la Ciutadania Adolescent, punts de partida per a l’elaboració del Pla Jove que actualment està en marxa.
Les joves i els joves prenen la paraula amb esperit crític per ajudar a construir un nou model de ciutat.
La participació és un dels elements centrals per donar resposta a les seves necessitats.
El Fòrum Jove, un conjunt de 12 sessions deliberatives en què van participar 99 joves escollits per sorteig entre el juliol i el desembre de 2021, ha estat un dels processos més ambiciosos pel que fa a participació juvenil. Van sorgir-hi un total de 22 recomanacions, de les quals el govern va acceptar-ne 20.
Entre les propostes que es faran realitat destaquen l’elaboració d’una nova campanya de comunicació que arribi als mitjans i a influenciadors i un espai en línia per accedir a tots els serveis per a joves, així com l’ampliació d’atenció emocional i un nou canal de WhatsApp actiu les 24 hores durant tot l’any per donar suport emocional al jovent que hi contacti.
El consistori també treballarà per ampliar les places de formació postobligatòria i professional i destinarà el 30% de l’habitatge públic a gent jove. A més, potenciarà ajuts al lloguer com el “bonus jove”.
Poc després del Fòrum Jove, que va prioritzar l’emancipació, la salut mental i l’educació, entre els mesos d’abril i maig es van organitzar altres sessions participatives entre joves i administració local per recollir propostes d’altres àmbits com oci i cultura, sostenibilitat, espai públic, associacionisme i participació o esports. Totes les sessions quedaran recollides en el Pla Jove que s’està elaborant actualment.
Combatre l’adultocentrisme
Justament, que el jovent tingui un paper actiu en com dissenyar la ciutat és un dels eixos del Pla Jove que s’està elaborant actualment. Clàudia Folguera, referent d’educació del Consell de Joventut de Barcelona, ha participat en dues sessions després de reunir-se amb entitats juvenils i reconeix que el Pla Jove 2030 “està molt bé sobre el paper i parteix de dos eixos molt importants com el d’un jovent protagonista i un jovent emancipat i amb recursos”.
En aquest pla es recullen conclusions extretes de processos de participació com el Fòrum Jove o el Procés Participatiu de la Ciutadania Adolescent, “però caldrà veure com s’aplica” a les mesures concretes, alerta Folguera, que ha estudiat Ciències Polítiques i té 21 anys. “Es veuen reflectides demandes sobre justícia global, habitatge i ocupació amb una feina prèvia que potser no s’havia vist fins ara”, reconeix.
Folguera, membre del cau Aldaia de l’Esquerra de l’Eixample, apunta que “la demanda principal a tots els barris des de l’associacionisme juvenil és la manca d’espais”, ja que moltes vegades “els que ja existeixen no són còmodes ni útils per a la gent jove”.
El mateix succeeix, segons afirma, amb els espais de participació ciutadana adulta com els òrgans de barri, en què ha intentat participar i ha rebut una resposta adultocentrista que no convida a repetir l’experiència. “Ets una persona jove davant moltes persones adultes i et donen una resposta adultocentrista que et treu les ganes de tornar-hi. No són espais còmodes ni útils per al jovent”, assegura.
Salut mental i emancipació, prioritats
La tècnica del Departament de Joventut Pilar Pascual comenta quines han estat les principals preocupacions que el jovent ha expressat en els processos participatius. “Les dificultats per poder-se emancipar i els problemes de salut mental, com ja sabíem, han estat dos dels temes més recurrents”, explica.
“Ells decidien la temàtica i ens serveix per recollir propostes d’acció que s’inclouen en el Pla de Joventut, i també per organitzar nous espais on promocionar la participació dels joves”, explica Pilar Pascual. Una comissió de seguiment comprovarà que les demandes fetes es duguin a terme.
El coordinador de projectes de Democràcia Activa, Orland Blasco, valora positivament que el Fòrum Jove “va servir perquè els joves vegin com funciona la participació” i també per “visibilitzar els problemes de salut mental i posar-los al primer nivell”. Va impulsar, per exemple, la decisió del consistori d’ampliar el Konsulta’m —un servei gratuït de seguiment de salut mental dels joves— més enllà dels 22 anys i obrir més centres.
Pel que fa al Procés Participatiu de Ciutadania Adolescent, en el qual participaven adolescents d’entre 12 i 16 anys en sessions que se celebraven a escoles o instituts, l’emergència climàtica era el seu principal neguit. “Els preocupa el medi ambient i demanen també que hi hagi més espais públics adequats per a ells, ja que se senten grans per ocupar llocs de nens i tampoc se senten còmodes en espais per a joves de més edat”, diu Orland.
La comunicació, un dels reptes
Un dels problemes que va detectar Pilar Pascual durant les sessions de participació “és que de vegades les joves desconeixen els programes i equipaments que ja existeixen”. “Surten propostes per part seva que ja s’estan fent i això demostra les dificultats de comunicació entre l’administració i les joves”, afegeix.
Orland Blasco ho veu de manera similar. “La comunicació institucional moltes vegades no arriba als joves. Hi ha gent jove que viu a tres minuts d’un espai jove i no hi ha entrat en la seva vida”, diu.
És per això que transmetre-ho mitjançant influenciadors, els mitjans de comunicació i un espai en línia que reculli totes les propostes de joventut seran algunes de les mesures presents al Pla de Joventut.
Altres processos, com l’espai jove Camp d’en Grassot
Més enllà de la participació en les polítiques sobre joventut, el jovent també té veu en processos concrets com l’espai jove de Camp d’en Grassot i Gràcia Nova, un dels tretze nous espais joves contemplats en el Pla d’equipaments i serveis juvenils 2018-2028, que es dissenyaran a partir de les demandes i prioritats del jovent.
A la sessió participativa del darrer 14 de juny, joves d’entitats com el Col·lectiu de Joves de Camp d’en Grassot o l’Esplai Estel apuntaven sobre un paper les prioritats i recursos de les noves instal·lacions. Després, arribaven a consensos.
Així, ambdues entitats van estar d’acord que un taller de reparació d’objectes, una assessoria laboral i administrativa per buscar feina i emprendre o una consulta psicològica han de ser elements centrals en el nou espai. I hi sumaven moltes altres idees, com ara un hort urbà, un centre de formació sexoafectiva amb perspectiva de gènere, classes d’idiomes o, i ho consideraven essencial, una sala d’estudi.
En aquella sessió hi va participar Pau Albir, un estudiant de música de 25 anys que ja està acostumat a tenir un paper actiu en la vida política de la ciutat organitzant les festes del barri amb el col·lectiu de joves. “Em va semblar molt guai la dinàmica de grup, és un gran què que ens donin llibertat per expressar-nos i ens demanin com volem que sigui l’espai”, expressa.
Ara bé, reconeix que hi esperava “més presència d’altres entitats” i creu que hi ha “una manca de comunicació entre les entitats de barris i la població més jove. Altres membres de l’entitat han vingut a algunes reunions, però costa molt perquè molts joves no s’acaben de creure la participació i també tenen altres prioritats, com acabar la carrera, les feines, marxar fora…”, comenta.
En definitiva, la ciutat que vol el jovent és més verda, curosa amb la salut mental, emancipadora i preveu més espais i participació per al jovent. El Pla Jove mira de donar-hi resposta a partir de la multitud de veus que s’han sentit del jovent.
